dissabte, 4 de juliol del 2009

Pas à deux


Pina Bausch a Cafe Müller
Fa uns dies, gràcies a una d’aquestes caramboles que la xarxa afavoreix, vaig reprendre el contacte amb una estimada companya de la facultat. Durant els anys de carrera, la Carme Torras era bona estudiant, seriosa i assenyada, però mostrava també inquietuds que anaven més enllà de l’àmbit estricte de les matemàtiques (virtuts totes elles que sospito que ha conservat). Un cop llicenciada s’havia dedicat a l’apassionant terreny de la robòtica i la intel·ligència artificial. Com que jo vaig optar per especialitzar-me en la tonteria natural, els nostres camins divergiren.

En retrobar-la ara, vaig comprovar que continuava a l’UPC investigant com fer més llestes a les màquines, però em sorprengué agradablement que també hagués publicat dues novel·les: “Pedres de toc” (Columna, 2003), que va rebre el Premi Primera Columna 2003, i “La mutació sentimental” (Pagès editors, 2008), que va rebre el X Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Mataró 2007.

No n’havia sentit parlar d’elles, ho confesso, però hi ha tantes novetats editorials que és difícil estar al dia. I a sobre, els mitjans d’intoxicació (com els anomena Joan Solà) s’ocupen de repetir com mones les consignes que els hi dicten els grans grups editorials i eclipsen amb les seves promocions qualsevol autor que va per lliure. Per fortuna, podem comptar amb els blocs i amb altra parentela 2.0 per descobrir propostes menys fressades i potser més interessants.

Tot aquest llarg preàmbul per dir-vos que sóc amic de la Carme i que acabo de llegir la seva novel·la “Pedres de tocs” i que, per tant, tot el que pugui dir-ne seran cartes marcades. O sigui que endavant.

Carla és una jove periodista que treballa en període de proves a una empresa que es dedica a escriure biografies per encàrrec. Carla és ambiciosa i ja està cansada de les tasques més mecàniques. Així és com li encomanen escriure sobre la vida de Nydia Aréchiga, una cèlebre coreògrafa en edat de jubilar-se. En realitat són els fills de Nydia els que li ofereixen la biografia com a original regal d’aniversari per a la seva mare. Nydia, d’entrada no rep amb bona disposició el projecte i no fa altra cosa que posar-hi pals a les rodes. Serà la passió que posa Carla per demostrar la seva vàlua professional la que anirà vencent les reticències de la coreògrafa i la que, poc a poc, ens anirà descobrint que en el passat de Nydia hi ha algun punt fosc al qual no vol tornar-hi.

Narrada en estil precís i molt ben estructurat (de “línia clara”, l’anomenaria jo), però amb un vocabulari ric i un grapat de bones metàfores, la novel·la es llegeix amb facilitat i interès gràcies als inesperats girs de la trama i l’esquer de la revelació del misteri final.

Però l’encert més gran és haver centrat la història en la confrontació de dos personatges antitètics: d’un costat la Carla, jove i insegura, racional i familiaritzada amb les noves tecnologies, a la recerca del seu lloc en el món, i de l’altre una Nydia madura, imprevisible, capriciosa, dominant, manipuladora, que creu haver-ho vist tot en aquesta vida. Crec (i aquí és on entren en escena els meus prejudicis) que les dues figures femenines representen dues parts de la personalitat de l’autora, la investigadora matemàtica (Carla) i la creadora (Nydia).

Donat que el llibre es refereix sovint al món de la dansa, és lícit veure en el tira i afluixa d’aquestes dues fortes personalitats una doble coreografia (així ho explicita també la novel·lista en algunes al·lusions). Com en tot bon espectacle, el final durà la resolució de la tensió i una via d’enteniment.

Una molt bona estrena.

10 comentaris:

  1. Jo vull treballar escribint biografies per encàrreg!!
    Seria la feina de la meva vida!
    Cal fer periodisme epr aixó? Jo crec q un historiador ho faria molt millor!

    ResponElimina
  2. Ja tens raó ja, què difícil que ha de ser per aquells que volen escriure arribar al públic!

    ResponElimina
  3. Glam, no sé si hi ha empreses d'aquestes per aquí, segurament sí. Crec que no hi hauria d'haver problema perquè hi treballés un historiador. Ara un arqueòleg... hauria de ser un biografiat molt i molt vell.;p

    ResponElimina
  4. Clidice, sembla ser que als dos mesos de la publicació la majoria de llibreries ja retornen els exemplars no venuts per fer espai a les novetats. Així no hi ha manera que et llegeixi ningú!

    ResponElimina
  5. per això molts escriptors s'estan creant blogs, per que aquests, amb una mica de sort, et garanteixen un mínim de lectures i un mínim de difusió de l'obra :) (si és que som el millor ^^)

    ResponElimina
  6. Sí, clidice, amb una mica de traça i amb coses a dir, un bloc pot tenir moltíssima més difusió que gran part dels llibres que es publiquen.

    ResponElimina
  7. I en una altra carambola (que podríem etiquetar de fractal?), la teva ressenya m'arriba com a puntual regal d'aniversari. La meva part de Nydia te'n dóna les gràcies, mentre la part de Carla s'està fent un tip de riure amb la "tonteria natural". Preciós, el "Pas à deux", i un honor desmesurat l'encapçalament amb la Pina Bausch. L'altre dia vaig llegir, en una cita atribuïda a Montaigne, que "la paraula és meitat de qui la diu (escriu), meitat de qui l'escolta (llegeix)". Gràcies per haver millorat "Pedres de toc" amb la teva meitat. He enllaçat el teu bloc a la meva pàgina web, suposo que no hi tens inconvenient.

    ResponElimina
  8. Gràcies a tu, Carme, que per molt que hi posis Montaigne pel mig, el creador és sempre el que tira la primera pedra.

    A primers d'agost, quan torni de les vacances, atacaré "La mutació sentimental", a veure si guanya la ciència o bé la ficció.

    ResponElimina
  9. Jo vaig començar amb "la mutació sentimental" gracies a les recomanacions del QL? i vaig quedar fascinada tot i no ser gens lectora de ciència ficció. No hi guanya ni la ciència ni la ficció, guanya la humanitat.
    Pedres de toc caurà un dia d'aquests, i més despres d'aquesta ressenya

    ResponElimina
  10. Hola, viu i llegeix, i gràcies pel comentari. Tinc "La mutació..." a la cua, no me n'he oblidat.

    ResponElimina