Carrer dels boters

L’indret més màgic de la bella ciutat de Bremen és la seva Böttcherstraße o carrer dels boters, una via estreta que amb poc més de cent metres de llargària uneix la plaça Major amb les ribes del Weser. A principis de la dècada dels anys 20 del segle XX, l’industrial Ludwig Roselius (a qui s’atribueix la invenció del cafè descafeïnat) va encarregar l’arquitecte Bernhard Hoetger la reurbanització d’aquest carrer en l’estil conegut com a Backsteinexpressionismus. Les obres començaren el 1922 i es prolongaren fins el 1931.

Roselius, que era un nacionalista furibund, pretenia amb aquell renovat carrer demostrar la superioritat de la raça nòrdica i del seu art sobre l’herència de l’imperi romà que tant els havia menyspreat. Amb aquests antecedents era de preveure que acabés sent admirador de Hitler, a qui va dedicar-li el relleu “Portador de llum” que decora l’entrada principal de Böttcherstraße. Hitler, sense arribar a titllar-ho de degenerat, devia trobar aquell estil una veritable collonada i va respondre que gràcies, però no.

I la veritat és que, deixant ideologies a banda, no es pot imaginar arquitectura menys feixista que la d’aquest carrer, on tot sembla supeditat a la fantasia i a la capacitat expressiva del maó, en una vena que explotaria moltes dècades després Òscar Tusquets a l’ampliació del Palau de la Música Catalana.

La guerra va malmetre bona part dels seus edificis i la seva restauració es va prolongar fins a les portes del segle XXI. A l’actualitat, apart del Museu Paula-Becker-Modersohn que hi va ser des del principi, s’hi pot trobar la seu local de l’hotel Hilton, diverses botigues d’artesania, galeries d’art i un restaurant recomanat per la Michelin. Sé que pot sonar previsiblement turístic, però té tanta personalitat que acaba predominant la seva excentricitat llunàtica. Un lloc on perdre’s, literalment. 

Foto de JMTD