dissabte, 15 de desembre de 2012

El Hobbit pot esperar

Hollywood proposa i déu disposa. 

La nostra intenció inicial era assistir aquest divendres a l’estrena del darrer escurabutxaques de Peter Jackson, perquè la resta del cap de setmana es presentava complicat; però ha calgut fer un canvi de plans d’última hora a causa d’un esdeveniment inajornable, com ha estat el naixement del meu segon nebot, en Roger. Si abans va ser la meva germana petita la que ens va donar la sorpresa, ara la duplicació de la jove generació familiar ha vingut de part del meu germà.

En una primera impressió, Roger —tres quilos nou-cents impecablement acabats—ens ha semblat un noi discret i entenimentat, que ha preferit dormir sense molestar-se a fer compliments a les visites. Prou sé que és massa aviat per treure conclusions, perquè en aquest punt de partida tot està per escriure, per això els nadons són tan engrescadors. 

Benvingut, Roger, gràcies per aportar la teva involuntària felicitat; mirarem de correspondre-la!

32 comentaris:

  1. Una boan excusa per no anar al cinema. Moltes felicitats, tiets!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Salvador! He llegit que la pel·lícula no val tant la pena.

      Suprimeix
  2. Ostres tio, jo que estava enganxat al serial "chicas Bond" i va i apareix en Roger a esgarrar-me la plana!

    En fi, haurem d'esperar a la crítica del Hobbit (que m'interessa saber què en dius!) per continuar amb el serial que promet.

    Mentrestant, i com que tampoc no es que en tinguem gaire de pressa, moltes felicitats!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Galderich! Després de la pausa infantil, les noies Bond continuen dilluns.

      Suprimeix
  3. Eeeeeeei!! Quin noi tan guapo!! I molt, molt!! ;-))

    Benvingut, Roger!! Enhorabona als pares, tiets i família tota!!

    ResponSuprimeix
  4. no hi cap excusa millor per no anar al cinema que aquesta. Moltes felicitats! A banda, la peli ha se ser un pal de cagati lorito...

    ResponSuprimeix
  5. Òndia, potser anirà a estudi amb la meva néta, felicitats!!! Em ve al cap la versió castellana de la música de Mon Oncle: yo soy feliz, con mi tío, lo paso bien con él porque él me sabe comprender...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Júlia, segur que fan el mateix curs, a menys que tornin a canviar els plans escolars... No sabía que Mr. Hulot tenia lletra en castellà, però ja m'agrada.

      Suprimeix
  6. El de casa -també discret i entenimentat- feia tres nou-cents vuitanta...
    I com de relatives són les mesures: demanes vuitanta grams de pernil dolç i aquesta és la diferència de pes.
    Enhorabona a tots! Oncl'Allau sona bé.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Confidència, Girbén, quan jo vaig néixer vaig fer quatre quilos. La meva mare sempre deia, "pes de patates"!

      Suprimeix
  7. A que en Roger no duia un pa sota el braç? Se l'ha cruspit abans de sortir, si ja està mig criat! Quatre petisuís i llestos. L'enhorabona.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Matilde, està molt acabadet: ja ens podem jubilar.

      Suprimeix
  8. És clar que si, home, El Hòbbit ja tindrà una altra oportunitat que el primer és el primer. Moltes felicitats per la part que et toca, tiet. :-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Mac, no tinc cap recança per això del Hobbit.

      Suprimeix
  9. Jo esperant l'Ursula i ací tenim al guapo Roger. :) Enhorabona a tots, sobretot als pares... Bé, i als tiets. Ara ja li pots regalar una bici al nebodet. Primer, decorativa; i en fer l'anyet n'hi han unes de fusta, precioses, que van mig caminant mig pedalant. És el meu Hooby, ho sento.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vicicle, l'Úrsula ve el dilluns. No pateixis per les bicicletes, que excepte un servidor, el pare i la tieta en tenen la dèria.

      Suprimeix
  10. Tres quilos nou-cents, poca broma. Al any dotze, més valdrà que camini aviat o haureu de fer peses. Enhorabona!

    ResponSuprimeix
  11. Moltes felicitats, tiets i papes del Roger! és un nen molt bonicó que us seguirà fent feliços, segur!

    ResponSuprimeix
  12. que esperin hobbits i bondies, que això sí que ens alegra, Quin nadó tan preciós i rodonet. Dóna-li un petonet de part meva i unes pessigolles al nasarró.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Kalamar, fet (i sense necessitat de rebre instruccions).

      Suprimeix
  13. sembla que els hobbits han millorat l'espècie? espero que no tingui els peus peluts, que una preciositat com aquesta perdria molt :) Felicitats!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Clídice, de moment és barbamec; crec que es tracta d'una altra raça.

      Suprimeix
  14. Per la foto veig que de moment s'agafa la vida com cal. Felicitats a tots!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Miquel, l'hem escorcollat, però de moment no té agenda.

      Suprimeix
  15. Aquesta peli si que és bona.
    He entrat buscant referències del Hobbit i ves per on no podia trobar millor ressenya.
    L'enhorabona i algun que altre cangur et tocarà fer, és el que té ser un oncle feliç

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Joaquim! Els nebot ja venen amb els cangurs sota el braç.

      Suprimeix