dimarts, 18 de juny del 2013

La revenja de Carmen Sandiego

Segurament els més vells entre els lectors recordaran “Where in the World is Carmen Sandiego?”, un joc didàctic procedent de l’era cretàcica dels CD-ROM (al voltant de l’any 1985), que mitjançant una trama detectivesca i algunes pistes pretenia ensenyar geografia mundial als adolescents de l’època. A mi m’arribà tard, passada l’edat, i em semblà agressivament trivial.

Aquest joc m’ha vingut a la memòria en conèixer el més recent “GeoGuessr”, un joc on també s’ha d’intentar endevinar la localització geogràfica, però sense tantes ajudes. Tot traient profit del Street View de Google, la pàgina et planta enmig d’un paisatge (natural o urbà) i cal marcar sobre un mapamundi el lloc on creus trobar-te. Cada partida consta de cinc jugades i la puntuació obtinguda depèn de la distància existent entre el lloc on és troba l’indret original i el punt que hem assenyalat sobre el mapa. Aquestes puntuacions pots fer-les públiques a la xarxa o bé intentar superar el teu propi rècord.

Per fer-ho una mica més fàcil es pot navegar sobre l’indret a l’espera de trobar algun indici revelador, com ara una inscripció, una senyalització de trànsit o alguna bandera. Encara així, a menys que sigui visible algun monument conegut (com ara la basílica de Sant Pere), cosa que no m’ha passat mai, ja tindrem prou mèrit si encertem el continent. Perquè, davant d’un rètol en ciríl·lic i uns edificis anònims, les possibilitats abasten des de Bulgària fins a Vladivostok, o sigui que l’error pot ser d’uns quants milers de quilòmetres de magnitud. I encara així la xamba existeix, perquè he arribat a encertar enclaves anodins a Xina o Estats Units amb un error de només 50 quilòmetres.



Més que pel joc en si, que en la majoria de casos esdevé pur atzar, el que em fascina de GeoGuessr és la seva exploració d’entorns quotidians, mancats de qualsevol esquer turístic. Si no fos perquè predominen els paisatges dels països més afluents, diria que és una manera de conèixer l’entorn on vivim la majoria dels humans, uns marcs perfectament comparables amb més similituds de les que ens agradaria reconèixer. Una cura d’humilitat.


14 comentaris:

  1. És impossible descobrir on som però és una meravella veure aquests llocs quodidians acèptics però amb personalitat pròpia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, on som segurament sí que ho sabem, però és bo pensar que podríem ser a una altra banda.

      Elimina
  2. Em sembla que seria incapaç d'endevinar o deduir res, no tinc sentit de l'orientació ni em fixo gaire en els espais, però puc entendre aquesta fascinació per la geografia llunyana i al mateix temps propera (gira el món...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, deixant de banda l'orientació, és curiós que no et fixis en els espais; pensava que això era gairebé innat.

      Elimina
    2. Deu anar relacionat, a la meva germana li passa igual, un dia vam estar més d'una hora buscant el cotxe en un pàrquing i va haver de venir un senyor amb un cotxet per poder-lo trobar..... Em sembla que no tenim remei....

      Elimina
  3. Per la mor de déu, recordo bé la caixa del Carmen Sandiego i el seu petit atles... A l'Oriol sí que l'enxampà a l'edat adequada, tant que ara viu del seu títol de geògraf.
    Com pots imaginar, amb el meu nas millor que no m'acosti a aquest joc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, estic segur que series un campió capaç d'identificar al milímetre fins i tot les contrades més remotes de la Xina.

      Elimina
  4. La primera experiència ha sigut tan bona que valdrà més no repetir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi, no sé si ho dius amb ironia, però la primera vegada que ho vaig provar va ser la que vaig obtenir el millor resultat.

      Elimina
    2. Res d'ironia, m'ha sortit de conya. La pitjor ha estat marcar Colòmbia quan en realitat era Guatemala, però la resta els he aproximat molt (Brasília era tot un regal).

      Elimina
    3. Home, Santi, si et surten coses com la catedral de Burgos no s'hi val!

      Elimina
  5. Això és gairebé com seure a la Rambla i veure a passar la gent, no me'n canso :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gent passant? Només em surten boscos del Canadà.

      Elimina
    2. qui diu gent passant diu boscos passant, el cas és seure i que hi hagi alguna cosa que passi per poder mirar :) i ja se sap, al Canadà només hi ha boscos i reality shows :)

      Elimina