(69) Zebra

Així que vam casar-nos el juny a Venècia

I què?

Vam voltar la Terra en un globus aerostàtic

I què?

I la resta de les nostres vides

ha sigut una llarga lluna de mel

Això no vol dir que estiguem enamorats

Si m’estimessis de debò

em compraries una perla bonica

Però ja m’has comprat totes les perles del món

Hi ha una cosa per la que friso

quan tinc un dia una mica gris

Vull una zebra

Tenim tants bibelots

que pràcticament hem buidat el Louvre

A la majoria dels nostres palaus

no hi ha prou espai per moure’s

Avui no aniré a Bali

he de quedar-me a casa i passar l’aspiradora

per netejar el polsim daurat

Això no vol dir que estiguem enamorats

Si m’estimessis de debò

em compraries la Gran Piràmide

Oh, sóc tan oblidadissa, ja ho havies fet

Però hi ha una cosa que necessito

No vull que pensis que sóc cobdiciosa, estimat

Una altra zebra

Zelda es troba sola, vull una zebra

Encara que no es va respectar l’ordre alfabètic inicial, el triple àlbum comença amb “A-bsolute Cuckoo” i conclou amb “Z-ebra”, un número capriciós que evoca la música de circ i les cançons d’amor i luxe de Cole Porter, per les quals Merritt habitualment no mostra gaire estima.

No sé si Z-elda és el nom de la zebra o el d’aquesta amant interessada que mai no en té prou. En tot cas, així es deia la complicada dona de Francis Scott Fitzgerald, un referent prou adequat per l’ambient que retrata la cançó. 

No li donaria més voltes ni buscaria corol·laris morals al fet que fineixin precisament així les “69 Love Songs”.