dimarts, 18 de novembre de 2014

Les traduccions agressives

Ja sabeu com sóc de sensible a les males traduccions i per això comprendreu que m’hagi passat el dia en un estat febrós per culpa de la notícia de “La Vanguardia” publicada la mitjanit passada i que es pot llegir a dalt. Clarament el titular no pretén informar que s’emetran unes targetes de crèdit que serviran com a permís de treball al Cinquè Continent i la traducció adequada hauria de ser “visado”, tot i que la RAE accepta “visa” com a sinònim i americanisme. Però “La Vanguardia”, com anunciava fa uns anys, és ben espanyola i no s’hauria de permetre aquests modismes confusos. Algun comentarista els ha advertit de l’error i l’han mig corregit tot i que en aquesta captura de les 23:02 del dia 17 encara persisteix el titular confús.

Ja posat, comentaré altres vicis de traducció que últimament freqüenta la premsa, tant l’escrita com la parlada. És el cas de l’expressió “low profile” (o l’oposada “high profile”) que es refereix a persones que, malgrat la seva rellevància o el seu accés potencial a una celebritat barata, porten una vida discreta, allunyada de l’atenció pública. No crec que, ni en castellà ni en català, sigui correcte emprar la construcció “perfil baix”, com per exemple en aquest cas inventat però plausible: “La filla d’Amancio Ortega prefereix mantenir un perfil baix”. Com a perfils baixos, els dels nans de la Blancaneu.

I la meva proposta a paraula més horrorosa del quinquenni se l’endú “socialité”. En anglès “socialite” (sense el signe gràfic de l’accent) és el substantiu que identifica a totes aquelles persones, l’única funció de les quals és muntar festetes i saraus, o ser-ne part convidada, sense utilitat coneguda més enllà de donar consistència al parasitisme social. Als Estats Units són “socialites” reconegudes Paris Hilton i Kim Kardashian; les seves equivalents aquí són Isabel Preysler o Nati Abascal (i Pilar Rahola seguirà el seu camí, si algun dia ens independitzem). “Socialite” es pronuncia més o menys com “soixalait” (res a veure amb la llet de soja), però els redactors de revistes de tendències i moda, gent amb un coeficient intel·lectual tan discutible com el dels cuiners amb estrelles Michelin, prefereixen escriure aquest “socialité”, d’accent agut afrancesat per pur esnobisme, que intenta rimar molt esforçadament amb “liberté, égalité, fraternité”, un lema nacional que l’hi dóna bufetades a tutiplén.

En tot això segurament hi ha molt papanatisme adreçat contra la llengua anglesa; encara que a l’últim paràgraf sembli que vulgui adaptar-la a les particularitats del francès. Enmig d’aquesta Torre de Babel no em puc treure del cap la confessió d’una mossa qualsevol, en un reportatge televisiu. Li preguntaven quin tipus de cuina preferia, i responia tota cofoia: “Cocina española, of course!

16 comentaris:

  1. Ha, ha... m'agrada quan et trasnformes amb el fuet diví dels traductors. I si de pas se li fot una òstia a la Rahola millor que millor!

    ResponSuprimeix
  2. M'has recordat una sèrie canadenca francòfona, de fa mil anys, on els protagonistes del seu Pedralbes anglesejaven tothora fent un ridícul espantós. No me'n recordo del nom, serà l'edat, però ja se sap que arreu es fan bolets quan plou :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, però que cadascú s'ocupi dels seus bolets, que els canadencs em queden massa lluny.

      Suprimeix
  3. El periodista Gabriel Jaraba cada festa de Tots Sants ens recorda la mala traducció d'allò del truco o trato o una cosa així.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, ja ho vaig veure, l'apoteosi de la mandra traductora.

      Suprimeix
  4. Respostes
    1. Si em regalen la visa black de Bankia, em trasllado a Austràlia de pet.

      Suprimeix
  5. Vaig pensar el mateix en veure això de la "visa" a La Vanguardia. Tinc la impressió que fa uns anys han incorporat uns quants redactors d'origen sudamericà, perquè se'ls colen algunes paraules i construccions que no es diuen al castellà espanyol, que jo sàpiga.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pel que es veu a la imatge, ho ha escrit una 'Lectora corresponsal', d'aquestes que deuen treballar sense cobrar (quina plaga!) Però, estaria bé que algú (cobrant) controlés aquestes coses des de la casa mare.

      Suprimeix
  6. L'esnobisme és el pitjor dels pecats... lingüístics.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em pregunto si no seré també un esnob lingüístic. D'una altra mena.

      Suprimeix
  7. Com m'agraden aquests posts plens de rabia, odi i mala llet ^^

    ResponSuprimeix
  8. I d'un moneder de mà per anar de festa se'n diu "clutch" i d'un cobertor de mig llit "plaid" i hauria d'agafar la instructiva revista "Cuore" per fer un gruixut mostrari d'aquests periodistes "profundamente españoles".

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Glòria, procuro mantenir-me lluny de les revistes de cor i drapets, encara que és un gènere que ara te'l trobes pertot arreu, sempre amb conseqüències nefastes per l'ús de la llengua.

      Suprimeix