Segurament mai no es penedirà prou Antonio López d’haver acceptat l’encàrrec. El devien agafar en un dia tonto i no sabé com sortir-se’n. Després d’haver-se tirat vint anys donant excuses, algú li devia posar la pistola al pit i no ha tingut més remei que lliurar aquesta cosa incòmoda i inacabada. Si es tracta de fer un quadre a partir de fotografies, a la Rambla (o a la secció de mobles d’El Corté Inglés) garanteixen resultats més satisfactoris.
Esclar que el tema no ajuda gaire, ja que la conjunció d’aquesta colla era impossible fa vint anys i encara ho és més en els temps que corren, com demostren les diverses variacions i fugues que es poden contemplar a la xarxa. Però és que tampoc una observació més de prop dels rostres evita recordar efectes de “posterització” típics del Photoshop. Queden quadrícules i anotacions com a bastides acusadores d’una feina no completada. Definitivament, per molt que es vulgui suggerir el missatge subliminal, poc té a veure amb Velázquez aquest pitafi.
Esclar que el tema no ajuda gaire, ja que la conjunció d’aquesta colla era impossible fa vint anys i encara ho és més en els temps que corren, com demostren les diverses variacions i fugues que es poden contemplar a la xarxa. Però és que tampoc una observació més de prop dels rostres evita recordar efectes de “posterització” típics del Photoshop. Queden quadrícules i anotacions com a bastides acusadores d’una feina no completada. Definitivament, per molt que es vulgui suggerir el missatge subliminal, poc té a veure amb Velázquez aquest pitafi.
 |
| Quin horror la màniga del rei que es veu a la dreta |
I també queda la sospita que Antonio López ha de ser republicà o un gran bromista. ¿Com, si no, s'ha d'interpretar aquesta gran família "campetxana", que sembla visitar el pis en construcció amb la sana intenció d'entrar "a vivir", encara que els pintors (de parets) no hagin acabat la seva feina?
Servituds dels artistes, va cobrar per endavant? Ja se sap allò de 'músic pagat...' , no descarto la ironia subliminal del conjunt familiar.
ResponEliminaSi hagués cobrat per endavant, s'entendria la seva poca pressa. Amb la tardança, a més, resulta més difícil verificar la semblança.
EliminaSi li encarregues l'obra a l'Antonio López ja saps què podia fer i si li haguessin encarregat a en Tàpies també. Seria curiós, però, veure què hagués fet en Tàpies amb un encàrrec com aquest...
ResponEliminaMalgrat això, el conjunt és horrorós però alguns detalls i l'aspecte inacabat del quadre no em desagaden especialment a pesar del meu distanciament crònic respecte l'hiperrealisme.
No sé, hi ha inacabats i inacabats. Aquí tot em sembla particularment matusser.
EliminaHi ha pintors hiperrealistes molts millors que Antonio López que haurien fet millor el quadre i més baratet. I sinó una bona foto de la Colita o en Pomés, que encara seria més barateta i a sobre millor.
ResponEliminaI si no que haguessin anat a una cabina de fotomaton, si la qüestió era retratar-se.
EliminaLo curioso es comprobar.... lo rápido que se desintegra un cuadro y no me refiero a la pintura.....o ya estaba desintegrada....
ResponEliminaDe pena......el cuadro....la familia y el pintor......
Petons a tots/es del Florestán
Sí, Florestan, és un d'aquells casos que les comparacions són odioses.
EliminaAmb una foto haurien fet el fet i més barat
ResponEliminaI ràpid i llest per emmarcar.
EliminaDoncs jo trobo que enllaça amb la tradició de Velázquez i Goya, aquells quadres de reis i infantes que sempre em fan preguntar-me "els han retratat com a autèntics tarats i, en comptes d'afusellar el pintor, li han pagat???".
ResponEliminaSanti, pensa en el teu fill, i no diguis res més.
Elimina