Protagonitzen «Las malas» de Camila Sosa Villada (Tusquets, abril de 2020) un grup de prostitutes transsexuals que treballen de nit en un parc de la ciutat de Córdoba (Argentina). Narra les seves peripècies una puta jove, de procedència humil i provinciana, però amb estudis universitaris, una homòloga no gaire dissimulada de l’autora, la qual també és transsexual i va exercir la prostitució durant un temps, amb el que podem deduir que tot el que passa a la novel·la procedeix de coneixements de primera mà.
Abans de continuar caldrà fer una precisió lèxica: en el llibre crec que no es parla ni una sola vegada de «transsexuals», sinó que s’utilitza sempre el terme «travesti», tot i que la feminitat dels seus personatges no es redueix a una qüestió cosmètica, ja que se senten plenament dones sota la pell. M’imagino que aquesta aparent imprecisió caldrà atribuir-la a un argentinisme.
La novel·la té un fil molt tènue —l’aparició d’un infant trobat que excita l’instint maternal de totes les protagonistes—, però consisteix sobre tot en una col·lecció de vinyetes que descriu les alegries i (especialment) tragèdies que acompanyen les amigues de la narradora. «Las malas», no obstant, supera les temptacions del costumisme naturalista gràcies a un estil desimbolt, lúcid i prou personal per convertir a Camila Sosa Villada en un valor digne de ser seguit.
Zanjas, abismos, arbustos que lastiman, borrachos masturbándose. Mientras La Tía Encarna se pierde entre los matorrales, comienza a suceder la magia. Las putas, las parejas calientes, los levantes fortuitos, aquellos que logran encontrarse en este bosque improvisado, todos dan y reciben placer dentro de los autos estacionados a la bartola, o echados entre los yuyos, o de pie contra los árboles. A esa hora, el Parque es como un vientre de gozo, un recipiente de sexo sin vergüenza. No se distingue de dónde provienen las caricias ni los lengüetazos. A esa hora, en ese lugar, las parejas están cogiendo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada