"The Very Pulse of the Machine" |
«Love, Death and Robots» ha tornat a Netflix per a una tercera temporada que aquest cop consta de nou curts d’entre set i vint-i-un minuts. Com sempre la qualitat és variable i les opinions àmpliament discrepants, però n’hi ha una mica per a tots els gustos.
1. Comença amb «Three Robots: Exit Stategies» (Tres robots: Estratègies de Fugida), que reprèn els tres simpàtics robots de la primera temporada. Continuen passejant per una terra devastada i observant les diverses formes com ha sucumbit la humanitat a una catàstrofe medio-ambiental. El to és còmic, però sermonejador, i el gag del final repeteix gairebé el de la primera temporada.
2. «Bad Travelling» (Mal viatge), dirigida per David Fincher, presenta un vaixell de pesca que és atacat per un gegantí cranc caníbal. Fosc, sanguinari i molt desagradable. Se suposa que el desenllaç respon a alguna mena de justícia ètica, però francament tot plegat és bastant absurd.
3. A «The Very Pulse of the Machine» (El pols mateix de la màquina) una astronauta que ha patit un accident intenta arrossegar el cadàver de la seva companya fins a la seva nau. La morfina que pren per alleujar el dolor del seu braç trencat li provoca al·lucinacions. Dibuix realista que recorda Moebius, envoltat de paisatges psicodèlics, i un missatge esotèric que no sé si he acabat d’entendre.
4. «Night of the Mini Dead» (La nit dels mini-morts) és una apocalipsi «zombie» de manual, però representada amb miniatures animades. Tret de la proesa tècnica, l’única gràcia de l’invent és l’efecte còmic que provoca l’escala del model.
5. A «Kill Team Kill» (Equip mortal) un comando de soldats s’enfronta a un «grizzly» robotitzat. Masclisme, violència extrema i explosions, tres de les coses que menys m’agraden d’aquesta vida.
6. «Swarm» (L’eixam), on un científic s’instal·la a una colònia d’insectoides alienígenes per fer-ne un estudi (tot i que les seves intencions són unes altres). Igual que a «Bad Travelling», una bèstia monstruosa utilitza el cos d’un humà com a ninot de ventríloc. Apart d’això l’episodi presenta un cert interès intel·lectual.
7. «Mason’s Rats» (Les rates de Mason) narra el combat d’un granger contra una plaga de rates tecnificades. La seva estètica caricaturesca em fa més el pes que les aproximacions realistes i el seu remat m’ha sorprès favorablement.
8. «In Vaulted Halls Entombed» (Sepultats en sales de volta) va també de soldats enfrontats a un monstre de les cavernes (com la nº5). Per tant, bromes casernàries i cossos mutilats. Passo.
9. «Jibaro» és una faula al·lucinada que barreja la conquesta d’Eldorado amb el cant de les sirenes. Rodada amb els colors i la coreografia d’un mal viatge lisèrgic, m’ha deixat sense paraules (que d’això es tractava).
Si faig balanç, només n’hi ha dues que m’hagin satisfet del tot (7 i 9), altres dues m’han divertit (1 i 4) i dues més m’han semblat críptiques però acceptables (3 i 6). Com que la sèrie dispara en totes direccions, suposo que s’ha d’admetre que ho ha aconseguit. Ara, potser que eliminessin l’amor del títol, perquè aquí amb prou feines hi ha una mica de sexe.
El capítol que més em va agradar també va ser el de les rates, però una mica per descart. Aquesta temporada m'ha semblat més fluixa que les anteriors.
ResponEliminaSí, Mc, jo també trobo que és la més fluixa de les tres.
EliminaHe vist les dues temporades, però com que tothom diu que la tercera és la més fluixa, pot ser que me l'estalvi, o potser només miraré els capítols més ben puntuats.
ResponEliminaEl problema és estar d'acord amb qui puntua.
EliminaSe m'havia passat aquesta sèrie (la veritat és que cada volta em fa més mandra entrar a Netflix, ni que només siga per veure què n'hi ha), he començat a veure-la a partir de la teua entrada i he de dir que, tot i que un poc irregular, hi ha capítols que trobe magnífics, així que ja tinc feina per uns dies; gràcies ;)
ResponEliminaDissortadament els millors estan al principi, però sempre n'hi ha de salvables.
Elimina