diumenge, 15 de gener de 2023

Filmoteca forçosa (93)


Werckmeister Harmonies (Béla Tarr i Ágnes Hranitzky, Hongria 2000 (Filmin))

Cim de la poètica de Tarr, on ni la lentitud ni els complexos moviments de càmera impedeixen la total absorció de l’espectador. Es pot prescindir del seu evident contingut metafòric i deixar-se endur per seqüències tan magistrals com la que obre la pel·lícula. (9)


Compartiment nº6 (Juho Kuosmanen, Finlàndia 2021 (Movistar+))

Improbable relació de dos desconeguts en un tren que recorre un itinerari imprevisible pel nord gelat de la Rússia soviètica. Malgrat la sordidesa de l'ambient, conclou de forma lluminosa. Una agradable sorpresa. (8)



Mantícora (Carlos Vermut, Espanya 2022 (Balmes))

Arriscat intent de posar-se en la pell d’algú amb tendències repulsives; tot mostrat amb l’habitual fredor del director. Impossible d'oblidar. (7)


Arthur Rambo (Laurent Cantet, França 2021 (Movistar+))

Un jove escriptor magribí veu el seu èxit sabotejat quan uns vells tweets li passen factura. Interessantreflexió (basada en un cas real) sobre el vertigen de les xarxes socials i la irrevocabilitat del passat. (7) 



See How They Run/Mira com corren (Tom George, Regne Unit 2022 (Disney+))

Londres 1953: es produeix un assassinat durant les representacions de La ratera d’Agatha Christie. Divertiment en forma de whoddunit amb bons actors i agradable lleugeresa. (7)


La mort de Dick Long (Daniel Scheinert, USA 2019 (Filmin))

Comèdia (?) grotesca basada en una sola idea de guió. Enèsima ocasió de tractar els indígenes de l’Amèrica profunda com a tanoques. (6)



A Bigger Splash (Jack Hazan, Regne Unit 1973 (Netflix))

Barreja de ficció i documental biogràfic sobre el període posterior a la ruptura de David Hockney i el seu amant Peter Schlesinger. Apart de l’interès que suposa tafanejar en el taller del pintor, el film sobta per l’impudor i l’explicitació d’un contingut gai molt audaç per l’època. (8)


Abre los ojos (Alejandro Amenábar, Espanya 1997 (Disney+))

Un guió enrevessat que no hi ha per on agafar-lo, amb la barata excusa que la vida és somni. Malgrat tot deixa imatges pel record i una empremta inquietant. (7)


1 comentari:

  1. Ostres, a mi "Abre los ojos" en el seu dia em va encantar, la vaig veure al cinema (ha plogut) i pensava que era la millor pel·li espanyola que havia vist mai. Segurament ara no la veuria igual, però no sé si vull fer la prova.

    ResponElimina