dimecres, 25 de gener de 2023

La forja d’un rebel

Després d’haver vist alguns nyaps, s’entendrà que últimament vagi amb molt de compte a l’hora d’escollir quins títols de la franquícia Star Wars miraré. Entre tots ells, Andor (a Disney+) és el que més ben parat ha sortit per part de la crítica, valoració que puc corroborar vigorosament. A més de les seves qualitats intrínseques, té per a mi la virtut suplementària de ser una ficció que, per a funcionar, no depèn del coneixement d’altres peces de la saga. En altres paraules a la sèrie no hi ha aparicions estel·lars (i poc justificades, si no és per satisfer els fans) de personatges de pel·lícules anteriors. Cert que el protagonista Cassian Andor ja el coneixem del film Rogue One; però el que s’explica a Andor té lloc cinc anys abans i per tant no requereix conèixer l’argument de la pel·lícula. També hi figura la senadora Mon Mothma, un personatge de llarg recorregut, tot i que no m’ha calgut conèixer els seus antecedents per seguir la trama.


En el primer episodi Andor és un orfe del planeta Kenari que ha estat adoptat per Maarva i actualment sobreviu traficant peces tecnològiques robades. Una nit que intenta localitzar la seva germana perduda mata accidentalment dos policies i es converteix en un fugitiu de la justícia. Els esdeveniments posteriors i el contacte amb faccions rebels que lluiten contra l’Imperi faran canviar l’actitud d’Andor i el sensibilitzaran davant la repressió que pateixen les classes populars. El seu egoisme inicial esdevindrà lluita solidària al costat dels més desvalguts. 

Aquesta evolució està narrada en un llenguatge més fosc i adult del que sol emprar-se a les històries de Star Wars. A més, els dotze capítols de prop d’una hora ofereixen una generosa quantitat de temps que permet una narrativa molt detallada i plena de personatges de tots els estaments. De fet, la gran quantitat de personatges que intervenen a la trama de vegades no justifiquen la seva presència i poden arribar a ser elements de distracció. Això s’evidencia especialment en totes les escenes que tenen a veure amb el funcionament intern de les forces repressives i en menor mesura el de les forces polítiques.

En canvi tot el que es refereix a Andor i els grups de persones —veïns, guerrillers, presoners— amb els que es va relacionant, tenen l’excitant aroma de l’aventura més clàssica. En aquesta primera temporada alguns episodis estan dedicats a alguns dels temes més engrescadors de la ficció com són un atracament curosament planificat, la fuga d’una presó d’alta seguretat o una revolta popular nascuda de la improvisació. Afegiu-hi un protagonista competent com Diego Luna, alguns actors de prestigi —Fiona Shaw, Stellan Skarsgard, Forest Whitaker— i una actuació estupenda d’Andy Serkis (aquest cop sense afegitons digitals), i obtindreu una sèrie d’aventures interestel·lars més que recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada