D'entrada, millor no fer-se grans propòsits, així m'evito la vergonya de no complir-los. Tampoc sé sobre què escriuré: la meva vida no és una aventura permanent i els meus interessos són bastant normatius; per tant no puc fer promeses apassionants. Amb això ja revelo un tret del meu caràcter: sóc incapaç de vendre'm (vull dir que sóc la meva pitjor publicitat). Alguna cosa trobarem, però, per anar passant l'estona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Millor així, sense trompetes. Molts grans propòsits acaben en enormes patacades.
ResponEliminaCom a lector tampoc no faré grans propòsits: un tomb de tant en tant i algun comentari (im)pertinent.
I qui comentari passa, blog empeny.
Petons!
Ten cuidado, que esto de los blogs es como los tatuajes: se empieza por probar, y se acaba no sabiendo como parar...
ResponElimina