dissabte, 6 de març del 2010

I si ens carreguem l’Allau?


Retrat d'Allau fet per l'incomparable Tony Cragg un matí a Oporto.

Una de les primeres decisions que has d’afrontar quan decideixes obrir un bloc, és la del nom amb el que penses firmar els teus apunts. Poses el teu nom real o t’amagues darrera d’un pseudònim? Les persones que utilitzen el seu bloc com una extensió de la seva carrera pública ho tenen clar; però els contribuents que ho fem per pur amor a l’art podem optar per un o l’altre, segons el nostre sentit del pudor.

Quan vaig obrir el bloc, com no sabia on em ficava ni el que explicaria, vaig ser cautelós i vaig escollir un “nick”. No és que aquest nom d’Allau em sembli particularment reeixit: simplement lligava amb el títol del bloc i tampoc tenia ganes de passar massa estona rumiant, el que volia era publicar el meu primer apunt d’immediat.

Mesos després, més vell i més savi, em pregunto si va ser una bona elecció. I no, no és perquè descobrís tardanament que es tracta d’un mot femení. Tampoc perquè no havia previst que en algun procés de desvirtualització algú m’acabaria dient “Allau” a la cara o, el que és pitjor, que en Josep es veiés annexionat al paquet i esdevinguéssim “els Allaus” (terror de totes les festes). No, tot això ho considero mers riscos professionals.

El problema per a mi és que “allau” ha esdevingut una paraula de moda. Potser les allaus letals que hi ha hagut aquest hivern al Pirineu hi tenen alguna cosa a veure; però em temo que el fenomen ve de més lluny. De tant en tant, un mot es fa sobtadament popular, com si d’un virus de nova planta es tractés, abdueix el vocabulari i n’eclipsa tots els seus sinònims. Això ha succeït amb “allau”.

Si bé la paraula, en el seu sentit literal, significa una esllavissada de neu i glaç, per extensió s’utilitza per denominar qualsevol conjunt de coses, especialment quan irrompen de sobte i de forma desordenada: una allau de propostes, una allau de persones, una allau d’interrogants... El valor gràfic de l’expressió és innegable, però no és suficient com per bandejar alternatives. Si ens cenyim als fenòmens naturals, es podria emprar també “pluja”, “diluvi”, “xàfec”, “devessall”, “granissada”, “pedregada”, “calamarsada”, “onada”, “tsunami”... I amb el sentit de quantitat i un cert desordre també: “una pila”, “un munt”, “un cúmul”, “una barbaritat”, “un amuntegament”, “un sense fi”, “un gavadal”, “una multitud”...

Potser aquest empobriment del vocabulari pot semblar poc important, al cap i a la fi, igual que venen, les modes se’n van; però, personalment, és un trasbals continu. Què faríeu, si us trobéssiu el vostre nom escrit a tots els textos que llegíssiu? Ja ho sé, ja, que no estan parlant de mi; però el primer ensurt ningú no me’l treu.

M’he plantejat canviar-me el nom, però fa tanta mandra! Si amb un nom civil i un de virtual ja tinc tanta feina, no vull pensar en afegir una altra boca a la família. Sort que arriba la primavera i, almenys durant uns mesos, la neu s’estarà quieteta.

47 comentaris:

  1. Allau, ara ja és massa tard per deixar de ser l'Allau! Un cop et fiques en la pell del personatge és difícil fer marxa enrera. Encara que d'ara endavant firmessis el blog amb el nom que surt al teu DNI, si algun dia ens trobem jo sóc dels que et diria "hola Allau, com va tot!" :-)

    ResponElimina
  2. Au, Allau, si ha de ser, que sigui suïcidi.

    ResponElimina
  3. Això em temia, Salvador. A partir d'ara començaré a viure amb aquest nou pes a sobre.

    ResponElimina
  4. les secretàries encantadores estan perdonades per anticipat?
    De totes maneres a mi m'agraden molt, el nom del bloc i el nick.

    ResponElimina
  5. Matilde, seriosament, m'emprenya qualsevol lleugera menció del suicidi.

    ResponElimina
  6. Ep, no fem broma! L'Allau és l'Allau i no podem carregar-nos una marca ja feta. Així doncs, et prego que continuis sent l'Allau.
    El nom està molt bé!
    Per cert, la fotografia que t'identifica, molt bona! M'agrada també!

    Sobre el meu pseudònim no vaig tenir cap mena de dubte, ni jo ni ningú del meu entorn.
    Només el Leblansky em suggerí que em digués "l'home invisible", però no ho vaig acceptar!

    ResponElimina
  7. Les secretàries encantadores, Maria, són sempre perdonades. La faldilleta curta sempre és un plus. Encara que sigui colateral.

    ResponElimina
  8. Galde, com deia l'ex Jordi Pujol, qui perd els origens perd la identitat: em quedo amb la caseta i l'hortet de l'Allau.

    ResponElimina
  9. Recordo el temari d'un curs de control nival (no, no el vaig fer jo sinó el meu cunyat): Control de les allaus - Com provocar una allau (amb dinamita) - Recerca de supervivents d'una allau - L'ARVA...
    Diga'm influenciable però ara li trobo uns altres sentits.

    ResponElimina
  10. Posa un guionet all-au, així seràs vegetal immers en la profunditat de la terra, condiment tradicional i animal volador a la recerca d'amples horitzons.

    Broma apart, m'agrada això d'Allau, encara que estigui 'de moda'.

    ResponElimina
  11. Idò jo el guionet el canviaria de lloc: allà-u i podries expressar aquest tarannà de llibertat, allà cada u, que pens que impregna el bloc. No obstant, et diré que a mi Allau com sóna i és també m'agrada. Es curt. És català. És fàcil.

    ResponElimina
  12. Allau, això del "ex Jordi Pujol", no ho he acabat d'entendre, potser es que venia d'un silenci.

    ResponElimina
  13. Girbén, si em vols provocar, millor sense dinamita :)

    ResponElimina
  14. Júlia, o també "All,au!", amb un "au" interjectiu.

    Però ja veus que la votació popular no està pels canvis.

    ResponElimina
  15. Ostres tu, els Allaus de Can Rosselló! Doncs sona bé i tot ;-) I ara que treus el tema, m'adono que fa temps que jo utilitzo més «l'altre» nom, perquè un dia et vas descobrir en algun comentari al meu bloc. Però hi ha nicks i nicks, i Allau ja té un pes difícil de canviar. [MODE Batalleta ON]Almenys tu pots triar, a mi em va trair el senyor Blogger descobrint que darrere el tal Un que passava i havia un tal Ferran (més curt i còmode de dir i d'escriure, tamblé, tot s'ha de dir).[MODE BAtalleta Off]

    ResponElimina
  16. Frannia, Allà-u, Allà-tu, Ací-jo.

    ResponElimina
  17. Sí, Ferran, ets dels pocs que no respecta les formes ;p

    Poc importa, que la meva identitat real fa temps que va deixar de ser secret d'estat.

    ResponElimina
  18. em sembla que encara que el camviesis...series sempre l'allau
    ja saps...*sino puedes vencerles...unete a ellos*

    i perque no camvien ells?
    Ja!!

    bon cap de setmana!

    ResponElimina
  19. Sí, Sargantana, ara ja carregaré amb aquesta creu de per vida ;p

    ResponElimina
  20. si home! i què més! amb el que em costa a mi recordar els noms! guien de guien misié, Allau pa los restos! :D gusmolnin :)

    ResponElimina
  21. Allau, si em permets un offtopic et diré que ahir vespre vaig veure dues pelis d’en George Clooney: Up in the air i aquesta dels homes que miraven fixament a les cabres, la primera em va agradar força (o molt, no ho sé encara) em sembla que no la vaig acabar d’entendre i l’hauré de veure un altre cop per acabar de formar-me una opinió i l’altre depen, tant et pots fotre un bon fart de riure com trobar-la una solemne estupidesa jo vaig triar la primera opcio, hi ha música de Boston, te’n recordes? (more than a feeling...)...que tinguis un boncapdesetmana.
    Respecte al nom, no sé....

    P.S. si consideres aquest comentari massa allunyat del sentit del post, l’elimines please!,

    ResponElimina
  22. Sí, Clídice, que ja tinc una edat i no estic per recordar coses noves.

    ResponElimina
  23. Robert, les dues (sobretot la primera) em venen molt de gust, malauradament estem anant poc al cinema (coses de la vida social).

    I comenta el que vulguis, aquí no hi ha off-topics.

    ResponElimina
  24. llegit el post i els quasi-infinits comentaris, entenc que hi ha les allaus i l'allau (amb o sense guionets). A mi també m'agrada Allau. Molt bon cap de setmana!

    ResponElimina
  25. Es como el nombre real, no lo elijes, te viene impuesto. Luego lo haces tuyo, lo personalizas.

    Yo no le daría tantas vueltas... si ha de venir que venga... como un alud.

    ResponElimina
  26. Total, segur que algun dia la paraula deixa d'estar de moda i canvia per una altra...

    ResponElimina
  27. E perque vas canviar el teu nom? Me sembla fermoso, soa be, paraula de son rápido, interjección afilada, miañar de gato que lle pìsaran el rabo, Allau!, e me agrada el seu sinificat literal, "Neve e saraiva" (en galego). Pocs persones portan un nom tan polisémico.
    Me gusto mucho esta entrada, recomendación de Clidice. Pido perdón por mi atrevimiento a escribir en catalán. Lo voy entendiendo, pero escribir es más complicado.
    Saúdos

    ResponElimina
  28. Aviat algú versionarà la Jurado: "Com una allau, el bloc va créixer com una allau!"

    ResponElimina
  29. Allau, redactor de The Daily Avalanche. Què pot superar-ho?
    RgR

    ResponElimina
  30. Ja veus, Marta, que fins i tot abans de l'aclamació popular, pocs dubtes em quedaven.

    ResponElimina
  31. Barbe, pero éste se supone que lo elegí yo y a veces me da la impresión que me ha salido un poco frankensteniano.

    ResponElimina
  32. Aquell dia, Montserrat, em canvio el nom, no ho dubtis :)

    ResponElimina
  33. Benvingut, Shandy! M'ha agradat això del miol del gat (sempre que sigui de Cheshire).

    I m'encantarà que em comentis en gallec. Potser algun dia seré capaç de respondre't en la teva llengua.

    ResponElimina
  34. Puig, la Jurado se'n va anar massa aviat, com m'hauria agradat sentir aquesta versió!

    (Ens has fet riure molt).

    ResponElimina
  35. Rgr, "el reporter Tribulete, que en todas partes se mete"?

    ResponElimina
  36. Allau em sembla genial, com el nom del blog. A mi em sona com el nom d'un cavaller català . Una cosa així com Allau de Rocabruna i Mirambell . En el meu cas ho tinc fàcil. La gent es pensa que llum és àlias, peró és el meu nom.

    ResponElimina
  37. Llum, mira't així, la veritat és que sona molt bé!

    ResponElimina
  38. Allau, sento arribar tard. Quan he vist la imatge, m'he quedat sorprès agradablement, és molt impactant, i en canvi, quan la veia petita, jo em pensava que era la ungla grogosa d'un fumador. Així m'agrada molt més i té més sentit.

    ResponElimina
  39. Alternativa al Tribulete: "el reporter Allau, sempre enmig del cacau".

    ResponElimina
  40. Una ungla de fumador! Leb, sóc home de gust: és un fragment d’una escultura de Toby Cragg que vaig fotografiar a Oporto. També ho és la imatge de la capçalera.

    ResponElimina
  41. Santi, la rima és excelsa, però falta a la veritat: prefereixo no ficar-me en embolics.

    ResponElimina
  42. Allau, no recordo si el dia del cafè et vaig anomenr pel nick o pel teu nom, ho confesso. En tot cas ara ja fas tard o sigui que Allau et quedes... A mi m'agrada, allau. I podria ser que la paraula "et sembli" de mda perquè la sents teva, com el fenòmen de les dones que veiem embarassades a tot arreu quan ens "quedem en aquest estat".

    És curiós, a can Riell no ens vam plantejar això de crear un nick. Vam posar els nostres noms sense pensar-hi....

    ResponElimina
  43. Allau està prou bé, però t'entenc perfectament. A mi quan la gent encara m'atura i em diuen ximo, em penso que parlen d'un altre, que és el que realment pretenem quan no ens identifiquem amb el nostre veritable nom des de un inici.
    Quan tu no ets ben bé tu, et sents més protegit, però quan finalment decideixes exposar-te amb la identitat de tota la vida, et sents alliberat, al menys és el que em va passar i això que entre ximo i Joaquim, tan sols hi ha uns quants quilòmetres de distància.

    ResponElimina
  44. Eulàlia, crec recordar que en general em vas anomenar pel meu nom, tot i que l'instint hi devia de ser latent.

    I si no us vau posar un nick devia de ser perquè ho teníeu molt més clar del que ho vaig tenir jo.

    ResponElimina
  45. De Ximo a Joaquim és fàcil fer el salt, gairebé no es pot considerar ni un nick.

    I, per cert, jo com a home del temps tinc futur dient que la neu s'estarà quieteta.

    ResponElimina