dissabte, 13 de març del 2010

Me'n recordo (XII)


Me’n recordo d’un joc de pentòminos de plàstic verd pito amb una etiqueta que deia: “Record del Santuari de Meritxell”.

14 comentaris:

  1. Massa sofisticat per a una persona com jo... això no és el meu!

    ResponElimina
  2. Tranquil, Galde, a partir d'aquí tot anirà de baixada.

    ResponElimina
  3. Em recorda al tetris i des de Meritxell es pot anar de baixada, però encara queda pujada (si el joc es de significat de paraules i/o lletres). Espero que sigui baixada (si es de puzzle). Baixada, pujada o lo que sigui, intrigant. Per sort es dissabte i demà al matí vaig a Barcelona (La fille du regiment)

    Amfortas

    ResponElimina
  4. No endevino quina connexió pot haver-hi entre aquest joc i el santuari Andorrà si no és que remet a les formes cúbiques que va dissenyar l'arquitecte Bofill.

    ResponElimina
  5. Ostres!! Quins records, Allau!
    El "Maestro" verd fosforescent!!!! El meu pare en té 2. Els va comprar abans de néixer jo. Li van dir que hi havia més de 1000 maneres de posar-lo a la capseta i ell va idear un sistema per catalogar-lo. Després de 40 anys hem superat els 1500 (parlo de memòria, no n'estic segura). Recordo tardes plujoses trencant-nos les banyes per poder posar les fitxes dins i dèiem: és impossible que hi hagi més de 1000 maneres, impossible... Ara fa uns anys que no hi juguem.

    ResponElimina
  6. Amfortas, s'ha d'interpretar literalment: es tracta d'un puzzle que els meus pares em compraren al santuari de Meritxell.

    Que gaudeixis molt d'aquesta "Fille" que està rebents tant bones crítiques. Jo encara m'hauré d'esperar una setmana.

    ResponElimina
  7. Girbén jo tampoc ho vaig entendre mai, hauria estat lògic que venguessin imatges i rosaris, no?

    ResponElimina
  8. Sí, Lluís, estranya conjunció de matemàtiques i devoció mariana.

    ResponElimina
  9. Quina gràcia, Eulàlia, compartir un record. No tenia present que es deia "Maestro".

    Això dels pentòminos és tot un món. Potser li dedicaré un apunt, que tinc les matemàtiques molt descuidades.

    ResponElimina
  10. pel cap d'algú l'hagués acabat tirant jo amb la poca paciència que gasto :P ara el color mola! em recorda la verge de Lourdes fluorescent, plena d'aigua beneïda, que em feia tanta por de petita ^^ (huas huas)

    ResponElimina
  11. Clídice, devia de ser una mare de déu radioactiva. Crec que alguna seqüela t'ha quedat :)

    ResponElimina
  12. Com a just càstig per comerciar amb articles sense cap relació amb la parròquia (i sospito que made in Taiwan) déunostrosenyor va enviar una pluja de sofre i flames que va calcinar l'antic santuari de Meritxell.

    ResponElimina