divendres, 19 de març del 2010

Sant Josep


La diada de Sant Josep fa uns anys que, pel fet de deixar de ser festiva, ha entrat en franca decadència. A casa, evidentment, la celebrem per motius que són només indirectament religiosos. Això no m’ha impedit investigar una mica sobre què en diuen les escriptures sagrades sobre aquest personatge que, d'entrada, sembla tan important.

Fins i tot el més creient dels creients haurà de concedir que el paper de Josep dins de la Sagrada Família no és gaire envejable. No tots els homes acceptarien que la seva promesa hagi quedat embarassada per intervenció divina, sense investigar una mica els moviments previs de la noia. Mirat benèvolament, devia de ser un home de gran pietat i en el pitjor dels casos era un crèdul de manual. Cal suposar que aquesta improbable història no la va explicar a ningú, i bé que va fer, que la gent és propensa a imaginar sempre el pitjor. Van tenir Josep i Maria, malgrat tot, una vida sexual satisfactòria i plena? Com que la Bíblia sembla escrita per extraterrestres, ningú no es molesta en revelar-nos aquests importants detalls domèstics.

De fet, i és trist constatar-ho, les mencions a Josep als evangelis són mínimes. Mateu i Lluc es contradiuen sobre el seu llinatge, també es desconeix la data i el lloc del seu naixement i la seva mort. Josep té els seus quinze minuts de fama en els esdeveniments lligats al naixement de Jesús. Un àngel l’adverteix de les males intencions d’Herodes i el commina a fugir cap a Egipte, un altre àngel l’informa de la mort d’Herodes i la família torna a Natzaret per instal·lar-s’hi. Fa la seva darrera aparició quan Jesús té dotze anys i fan la famosa excursió al temple en la qual el nen se’ls hi perd. La resta és silenci.

Quan vint anys més tard, Jesús inicia la seva vida pública, es dóna a entendre que Maria ja és vídua. És sabut que els quatre evangelistes són uns guionistes força descurats a l’hora de seguir els destins dels seus personatges (que no s'havien escrit una "bíblia" abans de començar el colobrot?), però segurament Josep mereixia un millor mutis. Però, on no arriba el Nou Testament, la tradició s’ocupa d’omplir els forats com pot. Es dedicava Josep a la fusteria? No està del tot clar: el mot grec "τεκτων" podria indicar qualsevol tipus d’activitat artesanal; però la imatge de pare i fill fent tallers ocupacionals de bricolatge és irresistible i l’art posterior ho ha reproduït a bastament.

Sembla mentida que tants dogmes indiscutibles de l'església catòlica siguin productes de la migdiada del recent papa de torn (la Immaculada Concepció, per exemple, la va descobrir un equip científic fa uns cent cinquanta anys). Tot i que suposo que a Josep la santedat ja li venia de sèrie, fou l’any 1870 quan el papa Pius IX el proclamà patró de l’Església Universal. A partir d’aquí li plogueren els premis: comprensible patró extraoficial contra els dubtes i les vacil·lacions, patró de la lluita contra el comunisme (segur que abans es va llegir amb esperit crític tots els escrits de Marta Harnecker) i patró també de la bona mort (aquella de la qual ningú no ha tingut notícia, com ara la seva).

Per compensar els excessos rojos del Primer de Maig, el papa Pius XII establí l’any 1955 la festa de Sant Josep Artesà, que el govern franquista acollí amb fervor per escenificar els seus deliris de Coros y Danzas. Josep és patró del Nou Món, de països com la Xina, el Canadà, Korea (les dues?), Mèxic, Austria, Bèlgica, Croàcia, Perú i Vietnam; també de les ciutats de Florència, Turín, Baton Rouge, Buffalo, etcètera. Allò del Día del Padre em temo que va ser idea de El Corte Inglés.


Al meu costat, l’homònim de nissaga i passat molt més explicables, m’acompanya. Ni sant ni màrtir, però estimat per raons menys esotèriques. I per molts anys!

34 comentaris:

  1. La veritat és que al pobre li van donar un paper ben galdós, els guionistes. Si no vaig errat, en Saramago a l'Evangeli segons Jesucrist diu que aquest tenia germans, o sigui Maria i Josep es van espabilar. Que posats a creure, tant és un llibre com un altre, no?

    Felicitats, Josep —i Allau, per la part que et toca.

    ResponElimina
  2. FELICITAAAAAAATSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS :) de part de dos :D

    bui un zubuz :)

    (pobre Josep, el del llibre aquell, quin paper més galdós!)

    ResponElimina
  3. ¡Felicidades a todos los Josés! Y también a casi todos los padres :-)

    ResponElimina
  4. Sufur es lo más!!!! Guau, guau.
    [felicitats al Josep de can rosselló]

    ResponElimina
  5. Si mirem la tradició cristiana apòcrifa per poder donar un paper menys galdós a Josep , el pare de la Verge Maria, Joaquim també fa el mateix paper.
    Santa Ana també va concebir per obra i gràcia divina. Ja els hi venia de família.

    ResponElimina
  6. Això és el que té de bo, Ferran, que en sabem tant poc, que podem imaginar-nos qualsevol cosa (i si s’hagués fugat amb una samaritana?)
    I gràcies per les felicitacions.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Clídice, d’aquí una estona començarà la batalla de Sugus.

    ResponElimina
  8. Gracias, Sufur, aunque no sea ni lo uno ni lo otro.

    ResponElimina
  9. Alguna cosa genètica, Ernesto? Quines coses tenen els apòcrifs!

    ResponElimina
  10. Tan de bo Sant Josep hagués cridat tan alt el seu ofici com després ho va fer el "Joselito".
    L'únic que tinc per segur és que l'home ranquejava, sinó no s'entén la preceptiva "vara florida".

    Felicitats a casa... ¿I el Joan, i l'ase?

    ResponElimina
  11. Girbén, de Joan no en tenim, i l’ase, servidor!

    ResponElimina
  12. òndia Galderich, mai havia llegit això. Flipo que hagi colat durant 2.000 anys! Ja ho diuen que no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure! huas!

    ResponElimina
  13. Galde, reconeix que com a conte és massa breu. I segons Lluc, Josep era fill d’Heli. A veure si parla amb Mateu i es posen d’acord.

    ResponElimina
  14. Hi ha un Sant Josep una mica innovador a "Johnny cogió su fusil" (versió cinema), que es dedica a la fusteria, però concretament a la confecció de creus per a crucificar-hi els congèneres.

    ResponElimina
  15. Deu ser allò de "diversificar el negoci".

    ResponElimina
  16. doncs ací Sant Josep és demà, concretament demà per la vesprada :-)

    ResponElimina
  17. De tota manera, per Maria, la millor de totes la mare de Brian. Que ni tan sols es deia Maria, es deia Mandy Cohen.

    ResponElimina
  18. Qualsevol excusa és bona per felicitar, o sigui que, sant o no, una afectuosa abraçada virtual a tots dos.

    ResponElimina
  19. Discrepo: el Josep que ha de suportar un Allau diari certament té un component de santedat. Felicitats, nen!

    (aquest evangeli del Galderich és dels editors M&M; això no eren una espècie de conguitos?)

    ResponElimina
  20. Som del mateix parer, Leb, gràcies.

    ResponElimina
  21. Ja està bé, Santi! Sense sugus et quedes. (I sense conguitos).

    ResponElimina
  22. Santi: quantes raó tens!. Gràcies, al Santi, i gràcies a tots vosaltres (per la petita part que em toca).

    ResponElimina
  23. Quanta, no quantes.... (deu ser que estava pensant en més d'una raó)

    ResponElimina
  24. On s'ha d'anar per a recollir els sugus (o conguitos, no sóc maniàtic)? Felicitats al Josep i tots els altres Joseps que corren per aquí.

    El problema del Nou Testament és que van canviar d'editor. El que es va encarregar de la primera part demanava als autors més marro, mentre que a la segona al responsable li va més el pal més místic. Amb el primer editor haguéssim sabut tots els detalls de la vida sexual dels protagonistes, que segurament hagués estat complicadíssima i amb més d'un final violent.

    ResponElimina
  25. ...però aquest llibre que parleu..., existeix o se l'ha inventat l'Allau per fer-nos caure?

    ResponElimina
  26. Señor Allau, tan amena como siempre su pieza. El segundo párrafo, un poco Richard Dawkins, ese tipo de mala leche, suave y divertida. Aprovecho ya que estoy para felicitarle por El convidat, que acabo de releer.

    ResponElimina
  27. Salvador, sembla que això dels marros editorials ve de mooooolt lluny. Crec que la primera part es va encarregar el senyor Lara (pare), perquè vegis com és d'antic el text.

    ResponElimina
  28. Maria, què he de fer perquè em creguis? Encara que només sigui una vegada.

    ResponElimina
  29. Gracias, a., me alegro que se lo haya pasado bien. Es sabido que Dawkins me lo copia todo; al final me va a oir.

    ResponElimina
  30. Allau,
    No t'has de refiar de les dades que dòna la Bíblia ja que últimament uns arquòlegs varen trobar la primera pàgina del llibre sagrat que, pel que és veu, havia quedat solta. I que hi deia? Doncs mira: "ualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència".

    ResponElimina
  31. Ha, ha, Gloria, doncs que l'enganxin desseguida, que aixi ja s'entén tot.

    ResponElimina