dimecres, 25 de maig de 2011

Allau se’n va al Japó (6) - Cançó espanyola

Ens llevem a les set en el nostre darrer dia de vacances reals (demà hem d’agafar l’avió cap a casa). Per esmorzar ens ofereixen les típiques mongetes enganxifoses i un inesperat got de llet. Després ens apropen al cap Soya (Soya Misaki), l’extrem septentrional de l’illa d’Hokkaido, indret definitivament malastruc. Conté un Parc de la Pau ple de referències tràgiques i també un inexplicable molí holandès. Unes estàtues recorden les nou telefonistes que durant la Segona Guerra Mundial preferiren suïcidar-se abans de caure en mans de l’enemic. Un monòlit rememora els difunts del submarí Wahoo, enfonsat en aquestes aigües, també durant la guerra. Finalment un altre monument recorda les 240 víctimes de l’avió comercial coreà que els soviètics derribaren per error sota aquests cels.

Seixanta quilòmetres més al nord es troba l’illa de Sakhalin i se m’acut que mai no he estat tan a prop de Rússia. Un típic post blanc indica les distàncies a diferents llocs del planeta com ara Anchorage, Sakhalin, Okinawa o Tòquio. Més estranya és la referència a Grenoble (potser pels Jocs Olímpics d’hivern?).

De nou a l’autocar, Emi fa un llarg discurs molt sentit. Dedueixo que està explicant el conte de les telefonistes suïcides. Conclou amb una dolça cançó que és molt aplaudida. Després Yabe reparteix uns fullets grocs que prenc com propaganda de futures excursions; però no, resulta que és un cançoner. L’atent Yabe ens ha preparat una transcripció perquè puguem participar en l’esforç coral. Emi dirigeix l’improvisat orfeó i nosaltres la seguim com bonament podem. Després un voluntari interpreta “a cappella” un altre dels números del cançoner.

Com era de témer, la propera víctima serem nosaltres. El públic ens demana, o més aviat ens exigeix que els regalem amb alguna mostra del ric folklore hispànic. Constatem amb horror que no ens sabem ni una sola cançó sencera. La meva proposta de fer una versió de “De España vengo, soy española” és categòricament rebutjada per V. Finalment improvisem una lleugerament amanyada “Bésame mucho”:
Bésame, bésame mucho
como si fuera esta noche la última vez
Bésame, bésame mucho
que tengo miedo a perderte, perderte después.

Ven esta noche a mis brazos
beber de mi fuente, ven junto a mí
Ponte las pilas cariño y sé que pa siempre
me acuerdo de ti.
Per descomptat som ovacionats.

30 comentaris:

  1. Vau perdre una gran oportunitat per aclarir-los que no sou espanyols, sinó catalans, i cantar-los "el noi de la mare", no?

    ResponElimina
  2. Òscar, sabia que el tema seria polèmic, però he de confessar que el meu amic V. és guiri i domina més el repertori de la Jurado que el de Xesco Boix.

    ResponElimina
  3. Genial! Llàstima que fa uns anys sinó et buscaria al youtube... per typical spanish singer in japan play besame mucho...

    PD. Abans d'enviar el comentari, però, he consultat el youtube i he trobat la versió vietnamita, digne dels divendres (quan publicava) del Leb: http://www.youtube.com/watch?v=FigMt8tT3b4

    ResponElimina
  4. Sento interrompre el viatge japonès... avui he penjat un post dedicat al teu blog. Amb una certa ironia, però alhora esperant que t'agradi. Salut!

    ResponElimina
  5. Galde, hem d'aprendre molt de la Helen Elena López, que és tan vietnamita com tu i com jo. Mai no m'he sabut vendre, però els japonesos s'empassen tot el que no entenen. Allá encara tenim futur, encara que sigui radioactiu.

    ResponElimina
  6. Lluís, l'havia llegit abans que m'ho diguessis sense veure la lletra petita i la dedicatòria. La vaca de la mala llet només vindrà a pasturar quan calgui, no pas abans.

    ResponElimina
  7. Ja és de matinada i tinc dos capítols endarrerits!!!
    Demà em poso al corrent.

    ResponElimina
  8. ¿DEDUEIXO SAGAÇMENT QUE AQUESTS ESDEVENIMENTS ES VAREN PRODUIR ABANS DE LA MACARENA?

    ResponElimina
  9. Quina llàstima no haver-la poguda cantar amb barret mexicà, la identificació amb les Rambles hagués estat complerta! No sé pas si guanyes al meu quimono vermell i El Rey :P ándeleeeee :)

    Per cert, quanta, quanta guerra.

    ResponElimina
  10. Crec que haurieu guanyat qualsevol concurs de Karaoke, per cert, mai veu cantar en un autèntic karaoke japonés?

    ResponElimina
  11. A la foto, l'Emi-odeon, està indicant 2 minuts, que sou dos, o bé fa el signe de la victòria?

    Encara conservo la col·le del "Besamme mucho", sobretot per les històries del Lauzier. L'episodi que expliques sembla tret d'una d'aquestes.

    ResponElimina
  12. Glòria, no passis ànsia: aquí no cal fitxar.

    ResponElimina
  13. No, Francesc, la Macarena ja estava inventada, però encara em queda una mica de vergonya.

    ResponElimina
  14. Clídice, el barret mexicà ja hauria estat el toc nostrat definitiu.

    ResponElimina
  15. Aris, de karaoke no en vam pescar cap; potser és tan japonès com els nostres barrets mexicans.

    ResponElimina
  16. Girbén, crec que el gest de l'Emi respon a un intent d'expressivitat davant de la càmera. El nen paramilitar també el va fer.

    ResponElimina
  17. Sisè dia i no vau menjar calamar!
    Bésame no és peça fàcil i menys amb micròfon..l'ovació indica que teniu bon oïde.

    ResponElimina
  18. Ves que en el llenguatge japo de signes el gest no vulgui dir "A prendre pes sac!"

    ResponElimina
  19. Kalamar, el sisè dia vam descansar. I l'ovació indica que aquells japonesos tenien un oide pèssim.

    ResponElimina
  20. S'ha perdut (eufemisme) un comentari amb publicitat inclosa. La trec i deixo la felicitació als autors del amanyament "sé que pa siempre me acuerdo de ti"

    ResponElimina
  21. M'ho temia: tot hom ha comentat el "bésame mucho" i ningú les nou telefonistes suïcidades. Jo també m'he quedat amb el dubte d'en Girben: ¿què carall devien voler dir amb els dos dits en "V"?

    ResponElimina
  22. José Luis, no és per enorgullir-se certament.

    ResponElimina
  23. Brian, som humans i preferim les cançons d’amor a les escabetxines del Cap Soya.

    ResponElimina
  24. aquesta actuació podria valer molts diners....si es pogués veure en directe.

    ResponElimina
  25. Garbí, valdrien més els diners per tal que no es veiés. Crec que sóc sadomasoquista i que en el meu bloc hi ha la meva penitència.

    ResponElimina
  26. Això de fer cantar és horrible, em sento ridícula i sóc incapaç de fer-ho. A mi em va passar a Nova Zelanda i vaig passar de cantar res. Algú em va suggerir que cantés La Bamba!!!

    ResponElimina
  27. Marta, haurem de recuperar aquells cançoners de quan érem daines i minyons de muntanya ("Uelé" crec que s'en deia un d'ells) per tenir-los sempre a l'abast com una farmaciola necessària.

    ResponElimina
  28. «Per descomptat som ovacionats.»
    No m'estranya.

    ResponElimina
  29. Pura cortesia oriental, Jesús, per què ens hem d'enganyar?

    ResponElimina