dilluns, 23 de maig de 2011

Arròs!

arrossec: irresistible capacitat de convocatòria de Leblansky i Carme J. (del Disseccionari).

Per tercera vegada en Leb i la Carme han convocat tothom que volgués afegir-se a la celebració d’una diada singular. La cosa va començar fa cosa de poc més d’un any amb la commemoració de Sant Perfecte, després vingué Sant Llop i ahir l’excusa fou Santa Rita (de la qual val la pena llegir l’hagiografia delirant que ha compilat la Júlia).

Se sol parlar de les relacions fictícies que s’estableixen a la xarxa; però de vegades, i no és la primera ni la segona vegada, quan et veus les cares, tot flueix amb una afabilitat que no requereix cap esforç. Potser el mèrit és de Leblansky qui, com diu en Girbén, és un catalitzador transversal. Si no, no s’explicaria que una reunió amb els següents ingredients no acabés en empatx. Poseu-hi: 
Hi ha hagut menges sorprenents, per a tots els gustos (amb reincidència de les infames olives assassines de Galderich), però l’estrella de la festa ha estat l’arròs sec que Leblansky ha preparat en el seu circ de tres pistes (o fogons). Deliciós! No cada dia pots escoltar Owen Pallett, mentre fulleges edicions històriques dels llibres de Cesc, desplegues rotlles de l’espaterrant Cine Nic i t’informen de la curiosa morfologia de les titoles dels microcoleòpters.

No sé perquè publicito aquestes trobades obertes a tothom (i que estic segur que són molt més divertides que tantes bodes reials que congestionen la premsa). No m’agradaria que el seu èxit creixent les espatllés, però estic segur que les experiències felices són capaces de crear un espai d’una flexibilitat apta per enquibir-hi tothom. No us perdéssiu la propera convocatòria!

(Clídice, Llum i Ernesto, us hem trobat a faltar!)

Un inusual eclipse de Girbén.

49 comentaris:

  1. un investigador dels límits de l’escriptura pròpia, m'ha agradat la definició tu, potser l'hauré de fer servir per alguna cosa.....
    Una trobada genial amb uns amfitrions perfectes, un plaer posar cara a les teves lletres.
    Hi tornarem!!!!

    ResponElimina
  2. Garbí, m'he guiat pel que ens has explicat a la Marta i a mi, que m'ha agradat molt. Em sap greu que no surtis a la foto: no anem sobrats d'homes sexy (millorant el present).

    ResponElimina
  3. Bé, veig que ningú no m'ha trobat a faltar, això està bé. Sembla que us ho heu passat genial, com sempre. Quina llàstima haver-me perdut l'arròs! Preguntes: perquè l'Astrum és un home marcat? La Carme no deixa mai la seva malerta, ni per sortir a les fotos? Allau, perquè fas cara que t'han sentat malament les olives del Leb?

    ResponElimina
  4. Ha estat un autèntic plaer conèixer aquesta colla d'insensats disposats a perdre el temps per compartir el pa, la sal, l'espai, l'ànima i la carn, i que tot tingui més sentit.

    ResponElimina
  5. Salvador, cal assistir a dos de tres perquè et trobem a faltar. L'Astrum és un home marcat i la Carme no deixa la seva maleta, i què?, els han dibuixat així. I, si faig mala cara, són per les olives d'en Galderich. (Confesso que procuré fer bona cara (quan ens morirem)).

    ResponElimina
  6. Enric, la insensatesa ho explica gairebé tot. Si no, ves a llegir Montaigne, En bona companyia.

    ResponElimina
  7. D'això se'n diu una bona dissecció del resultat d'una aposta! Fas bé de començar amb el Disseccionari...

    ResponElimina
  8. Galde, apostava sobre segur; si no, no hi jugo!

    ResponElimina
  9. znif, quina llàstima! m'hagués agradat molt veure-us. per sort espero que la propera no la feu en un dia d'eleccions ;) Això si, esteu tots diviiiiiiiinosdelamuerrrrteeee :) Imagino que el que està al darrera i no se'l veu és en Girb oi?

    ResponElimina
  10. Clídice, comença a acostumar-te a les servituts del càrrec. (Sí, és en Girbén).

    ResponElimina
  11. Allau, doncs jo trobo que fas bona cara. Com a mínim no surts amb els ulls tancats ;) Els experts en photoshop ja podrien fer aparèxier en Garbí24, en Girben i el jove noucentista, no? Feliç setmana a tothom (i especialment per a en Salvador, la Llum i la Clídice).

    ResponElimina
  12. Renoi, allau, què rapid has estat en la crònica!!!
    La trobada ha estat fantàstica i ens defineixes a tots amb molt d'encert.
    Són infinitament més divertides i interessants que les bodes reials aquestes trobada, on vas a parar!!!!

    I la descendència s'ho ha passat d'allò més bé.

    ResponElimina
  13. oh, que bona pinta té l'arròs! espero poder vindre a la propera...snif

    ResponElimina
  14. Disculpa, Marta, és ben difícil encertar-la en una foto de grup tan nombrós, on cadascú té agenda pròpia.

    ResponElimina
  15. Eulàlia, sí que ha estat una excel·lent trobada, i Santa Rita, un goig ;p

    ResponElimina
  16. Aris, ja veus que no s'hi valen excuses.

    ResponElimina
  17. Ohhhhhhh! Quina enveja em feu... m'ho vaig perdre per "culpa" de la democràcia. Un informàtic diàbolic va decidir que havia de formar part d'una mesa electoral...

    Allau, no t'agraden les olives?

    Leb... em convidaràs un altre dia??? Sóc a prop! ;-)

    ResponElimina
  18. No és arròs japonès! quins d'aquests senyors amb cara de satisfacció arrossera es el senyor Avalanche?

    ResponElimina
  19. Tirant, no vas ser l'única víctima de la democràcia. La propera vegada caldrà votar la data de la trobada.

    ResponElimina
  20. Kalamar, l'arròs era valencianíssim. I per posar nom a les cares, cal apuntar-se a les costellades.

    ResponElimina
  21. Em vaig emportar la maleta, pensant que sobraria prou arròs com per omplir el tupper que hi duia dins...i no sé perquè serà, que no en va sobrar ni un grà :-)
    Què us pensàveu? No només de dibuixos viu la meva Maleta...

    Llàstima de les notables absències; se us va trobar a faltar!

    Allau, gràcies per això de tendra...m'encanta :-)

    ResponElimina
  22. Carme, vam portar una gana molt més gran que la teva maleta!

    ResponElimina
  23. Els arrossaires de cor no som d'arrossegar-nos...
    Això mai!
    Som una combina de dispersions inversemblants que -com el mateix arròs-, agrupades amb decisió, fem un goig que -i a diferència de l'arròs- no te l'acabes!

    ResponElimina
  24. Ostres, quins reflexes a l'hora de fer l'apunt i a l'hora dels comentaris; una mica més a i arribo a misses dites. Em quedo amb el penúltim comentari, el d'en Girben: "una combinació dispersa que no te l'acabes mai". (Per què l'arròs, efectivament, va ser vist i no vist)

    ResponElimina
  25. Girbén, només els millors ingredients!

    ResponElimina
  26. Tranquil, Brian, que els apunts perduren més que l’arrós.

    ResponElimina
  27. Foto de família amb "on és Wally?" i "eclipse quasi total de Girb" inclosos!!!
    Quin goig que feu, punyeterus.

    ResponElimina
  28. MU, si algú "wallyeja" fort és l'Allau amb la seva samarreta ratllada. En d'altres fotos s'em pot veure clarament, feliç de totes totes.

    ResponElimina
  29. Mati, ja n'hi ha prou de donar-nos l'esquena!

    ResponElimina
  30. Santa Rita, Rita.. . .
    Els ingredients, tots i tothom, excepcionals!
    L'amfitrió un exhi"v"cionista compulsiu.
    Mostra tot el que té, cara, casa, hort, llibres, tebeos, música i no ensenya més perquè no el deixo....si no les trobades serien encara més multitudinariés, ha, ha !!
    Allau, una crónica arrossecadora la teva.
    Un petó ben gran per tots els presents i sobretot els ausents. ..

    ResponElimina
  31. Això meu ja sembla cosa d'un mal fat, tujuru. Però no perdo l'esperança.

    ResponElimina
  32. Carme, no et treguis mèrits, que ets estupenda!

    ResponElimina
  33. L'eclipsat m'ha donat llum, tens cara de molt entremeliat, Allau!!
    un plaer conèixer a l'amo.

    ResponElimina
  34. Ai, Kalamar, com és de difícil mantenir l'anonimat!

    ResponElimina
  35. Sniffff! M'ho vaig perdre. Em sap molt, molt greu. A veure si a la propera no em toca pencar! A Santa Rita la treuré del meu devocionari.

    ResponElimina
  36. Llum, és que algunes cares són d'assistència imprescindible. Què és això de treballar un diumenge?

    ResponElimina
  37. Quines fotoSSSS!!! un bon recorDddd... i la X és perquè vaig estar d'incògnit(a) AAhhhh!!!!
    A10 AX

    ResponElimina
  38. I jo vaig ser-hi, com queda constància a la foto, on a més també queda enregistrat que:
    1. La impactant samarreta de l'Astrum encara és més impactant en foto
    2. La samarreta de l'Allau és guapíssima
    3. La maleta de la Carme no la vaig robar per que -com es pot comporvar- hi havia molta penya i molta càmera enfocant-la. Potser a la propera ocasió, haw, haw!

    ResponElimina
  39. Astrum, per anar d'incògnit no ho podies haver fet pitjor: vas vestit de "vostè es troba AQUÍ".

    ResponElimina
  40. Ai, Leb, que ens perden els fetitxes! Ara a preparar el concert d'OMD.

    ResponElimina
  41. Glòria, pels comentaris ho sabràs. Els meus llavis estan segellats.

    ResponElimina
  42. Enhorabona, arrossaires! Amb botifarrons i tot... Aquesta paiella convida a posar-la al mig de la taula, repartir culleres i sense manies!

    ResponElimina
  43. Puig, vaig fer la foto a altíssima velocitat, perquè l'arròs va volar en microsegons...

    ResponElimina
  44. Vaig seguint les cròniques i de moment és la única foto de la paella plena que veig. Els altres no van agafar la càmara fins que van estar ben tips??
    No em feu cas, és que l'enveja es va apoderant de la meva simpatia i em fa sortir el costat fosc.
    a veure si la propera ho aconsegueixo...

    ResponElimina
  45. Jomateixa, és que sóc molt ràpid amb la càmera ;P

    ResponElimina
  46. S.O.S, no se m'actualitza la teva pàgina, entri per on entri i el blogroll tampoc. Està paraltzada en aquest post. . . .i n'has publicat d'altres. Que he fet ?? En el blog d'en Leb em passa igual. . . .

    Acabaré avorrint l'arròs!!!

    Tens idea què pot ser ? Em té amoinada!
    He desconnectat i tornar a connectar mil cops i segueix igual.
    Caldrà demanar ajuda a la Sra. Francis?

    ResponElimina
  47. No sé, Carme, ho trobo molt estrany i, si has intentat aturar l’ordinador i tornar-lo a arrencar, no se m’acut què més podries fer.

    ResponElimina