diumenge, 1 de maig de 2011

Un metro cuadrado


Fa temps que vull parlar de Vainica Doble i un dia o altre finalment ho faré. De moment, repesco aquest “Un metro cuadrado” que ocupava la cara B del seu primer senzill. Fou publicat a l’Espanya de 1971. Dubto molt que en aquella època i en aquell país hi haguessin gaires artistes que escriguessin cançons similars.


Un metro cuadrado 

de tierra es bastante, 

un metro cuadrado, 

con tapia de piedra 

todo él rodeado.

Que la gente sepa 

que todo eso es mío 

y nadie se atreva 

a entrar sin permiso 

y, dentro, un manzano

o tal vez una parra 

Para refugiarse 

en su sombra en verano 

con una guitarra, 

pues no cabe un piano.

Un metro cuadrado 

sembrado de hierba 

y en él recostarme 

un poco encogida,

rozando la piedra.

Un libro en las manos 

con estampas viejas 

y canto dorado: 

Cuentos de Calleja.

Se escucha un grillo

Oculto en la parra

Un cri-cri que acompaña

Su canto sencillo

Son hermano grillo

Y hermana cigarra

Sobre mi cabeza

Se ve el cielo mío,

Todo el cielo propio

Y poder mirarlo

Sin pedir permiso

Con un telescopio

Y bajo mis pies

Un metro cuadrado

De mi propia tierra

Hasta el fondo adentrado

Para que me entierren

Bajo la maleza

Junto a mi guitarra

De pie o de cabeza

15 comentaris:

  1. Un cant a l'especulació o un cant a la llibertat individual...

    ResponElimina
  2. Maquíssima lletra al marge, em caldrà molt de temps per “adquirir el gusto” Potser amb un altre arranjament, i altres veus, i fins i tot un altre melodia... ho tinc complicat.

    ResponElimina
  3. no tinc so per escoltar-ho, pero recordo Vainica doble, en el seu temps varen tenir un cert éxit. La lletra es de les que no es donen gaire a la música moderna.

    ResponElimina
  4. Poseu-la en català i per posar dos exemples jo la vaig cantada pel Raimon o cantada pels Manel, amb diferents arranjaments i velocitats. D'altra banda, visc en un pis de 38 m2 sense ni un metro quadrat de balcó. A mi aquesta canço em fa plorar!

    ResponElimina
  5. Hi ha una versió acústica molt bonica de J, el cantant de Los Planetas http://www.youtube.com/watch?v=IEfz5u4Qh30

    ResponElimina
  6. José Luis, veig que (lletres al marge) ho tinc difícil per convéncer-te. Potser insistint, com amb la tònica...

    ResponElimina
  7. Puigcarbó, que tu que solies posar fil musical al teu bloc no tinguis so comença a ser preocupant.

    ResponElimina
  8. Marta, els Manel encara, Raimon ho veig més difícil. Ell no es permetria aquests estirabots humorístics com el del piano o "de pie o de cabeza".

    Les Vainica solen tenir un regust amarg, no és estrany que et facin plorar.

    ResponElimina
  9. Sí, Ferran, la conec. Gràcies!

    ResponElimina
  10. Tinc comprimida en un CD l'integral total de les Vainicas; és una mina inexhaurible, com pots imaginar.
    "Yo quiero ser
    igual que un Rolling Stone..."

    ResponElimina
  11. Girbén, en un CD hi cap tot? Compte que encara et rebentarà...

    ResponElimina
  12. queda ja poc, estic fent pràctiques amb UN PORTÀTIL. De totes maneres solc escoltar música quan estic a l'ordinador, tinc l'equip al costat

    ResponElimina
  13. Vainica Doble eren brutals. Aquesta lletra en concret no la recordo, però en tenia de boníssimes. En aquell temps no se les prenia amb massa consideració. No eren artistes de massa, això està clar. Però eren bones. I recordo també el programa que va fer anys després l'Elena Santonja : Siempre que vuelves a casa, me pillas en la cociiina, embadurnada de hariiiina, con las manos en la maaaaasa! Impagable ( per cert que el que canta amb la Santonja és Sabina, crec). Va ser un dels primer programes de cuina que es van fer a TVE.

    http://www.youtube.com/watch?v=pCxFbGXtQF0

    ResponElimina
  14. Llum, això que no eren artistes de "massa" és una broma? ;P A mi "Con las manos en la masa" em va pescar massa gran per estar mirant la tele, però van fer una versió anterior que crec que es deia "La cocinita mágica" i no tenia Sabina!

    ResponElimina