divendres, 6 de febrer de 2015

Corda al rellotge


E. B. White (1899 - 1985) fou un autor americà. Col·laborà amb la revista The New Yorker, escrigué un canònic manual d’estil de la llengua anglesa i alguns textos de literatura infantil que han esdevingut justament famosos, com “Stuart Little” i “Charlotte’s Web”. L’any 1973 un tal senyor Nadeau l'interpel·là sobre les raons que podia adduir per continuar vivint. La seva resposta em sembla inspirada i elegant.
Apreciat senyor Nadeau:

Mentre hi hagi un home íntegre, mentre hi hagi una dona compassiva, s’estendrà el contagi i el panorama no serà desolador. Quan corren temps dolents, l’esperança és l’únic que ens queda. El diumenge al matí em llevaré i donaré corda al rellotge, com una contribució a l’ordre i la perseverança.

Els mariners tenen una expressió sobre el temps meteorològic: diuen que el temps és  un enganyador professional. Suposo que el mateix és cert a la nostra societat humana —les coses poden semblar fosques, llavors s’obre un clar entre els núvols, i tot canvia, de vegades de forma més aviat sobtada. És força obvi que la raça humana ha fet un desori amb la vida d’aquest planeta. Però com a persones probablement guardem llavors de bondat que han jagut durant un temps llarg, a l’espera de brotar quan les condicions siguin adequades. La curiositat humana, la seva perseverança, la seva inventiva, el seu enginy, l’han conduït a una pila de problemes. Només ens queda esperar que aquestes mateixes característiques li permetin sortir-se’n.

Aferra’t al teu barret. Aferra’t a les teves esperances. I dóna corda al teu rellotge, perquè demà serà un altre dia.

Atentament,

(Firmat, E. B. White)

2 comentaris:

  1. Avui en dia qui porta rellotge de corda? Avui en dia qui porta barret a part de quatre hipsters? M’he quedat amb els detalls del text que no tocava, oi? Ja em passa això…

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De fet, crec que la corda del rellotge prové dels rellotges de pèndol. Els textos envelleixen cada vegada més ràpid.

      Suprimeix