«Man in an Orange Shirt» és una mini-sèrie bastant atípica de la BBC dirigida per Michael Samuels l’any 2017 a partir d’una novel·la de Patrick Gale. Consta de només dos capítols: l’un ambientat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, l’altre en el més estricte present. El nexe d’unió entre els dos temps és el personatge de Flora, interpretat en els anys quaranta per Joanna Vanderham i actualment per Vanessa Redgrave.
En el capítol primer, dos soldats s’enamoren en el front italià a principis dels anys 40. Un cop acabada la contesa, un d’ells escull la comoditat d’un casament de conveniència amb la seva xicota de tota la vida, mentre que l’altre s’acull a la rebel·lia bohèmia (és pintor) que el condueix suposadament a la dipsomania i el suïcidi. Així anaven les coses en aquells moments.
Seixanta anys més tard, el nét d’un d’aquests soldats, carda a cor que vols amb altres homes (gràcies siguin donades a les aplicacions geolocalitzadores dels smartphones) i no té cap pressa per sortir de l’armari. Quan conegui un arquitecte que li demana un compromís seriós, s’haurà de replantejar les relacions amb la seva família i en especial amb la seva àvia, que sempre li havia ocultat l’homosexualitat de l’avi.
«Man in an Orange Shirt» és una obra ben construïda, pulcra i assequible, amb les seves dosis d’emoció i bons sentiments. Mostra que no hi ha pitjor repressió que la que t’imposes a tu mateix, i que una passió amorosa no la pots matar amb una simple negació. Els actors estan bé (això és la BBC) i en papers secundaris retrobem coneguts i envellits veterans com en Julian Sands, l’Eileen Page o la Frances de la Tour. Vanessa Redgrave està molt velleta, però es reserva el paper més interessant i certament el broda.
En el capítol primer, dos soldats s’enamoren en el front italià a principis dels anys 40. Un cop acabada la contesa, un d’ells escull la comoditat d’un casament de conveniència amb la seva xicota de tota la vida, mentre que l’altre s’acull a la rebel·lia bohèmia (és pintor) que el condueix suposadament a la dipsomania i el suïcidi. Així anaven les coses en aquells moments.
Seixanta anys més tard, el nét d’un d’aquests soldats, carda a cor que vols amb altres homes (gràcies siguin donades a les aplicacions geolocalitzadores dels smartphones) i no té cap pressa per sortir de l’armari. Quan conegui un arquitecte que li demana un compromís seriós, s’haurà de replantejar les relacions amb la seva família i en especial amb la seva àvia, que sempre li havia ocultat l’homosexualitat de l’avi.
«Man in an Orange Shirt» és una obra ben construïda, pulcra i assequible, amb les seves dosis d’emoció i bons sentiments. Mostra que no hi ha pitjor repressió que la que t’imposes a tu mateix, i que una passió amorosa no la pots matar amb una simple negació. Els actors estan bé (això és la BBC) i en papers secundaris retrobem coneguts i envellits veterans com en Julian Sands, l’Eileen Page o la Frances de la Tour. Vanessa Redgrave està molt velleta, però es reserva el paper més interessant i certament el broda.
Recomanable com a televisió de sobretaula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada