divendres, 14 de setembre de 2018

La història d’un amor com no n’hi ha hagut un altre igual

Whishaw i Broadbent: tot sortirà bé
Per si us agraden les sèries rares, prestigioses i britàniques, res millor que «London Spy» una creació de Tom Rob Smith per a BBC Two de l’any 2015. La cosa comença de forma immillorable amb un primer capítol tan romàntic com misteriós. Danny Holt (l’incomparable Ben Whishaw) és un jove hedonista, bohemi i sentimental que en una matinada d’»afterhours» londinenca topa amb Alex Turner (Edward Holcroft, l’armari inexpressiu que fa de doctor a «Àlies Grace»), un noi tan brillant, com enigmàtic i que possiblement entra de ple a l’espectre autista. La seva intrigant relació amorosa es veurà cruelment interrompuda per la sobtada desaparició d’Alex.

Danny es calçarà la gorra de detectiu per esbrinar què ha passat amb el seu amistançat i, a mesura que aprofundeixi en la seva investigació, més misteris concernents a l’espionatge internacional li seran revelats. Dit amb altres paraules, el que comença com una narració protagonitzada per humans (gais!), es va embolicant gradualment per derivar en una trama entre sàdica i ridícula que no hi ha per on agafar-la.

Del disbarat se’n salva Whishaw, sempre un feliç supervivent; però brilla amb llum pròpia el gran Jim Broadbent en un paper vulnerable i entranyable. En canvi a l’estimada Charlotte Rampling li toca defensar un personatge extremadament absurd i granguinyolesc. El desenllaç, amb incendi de Manderley inclòs, és una pura parida. Reconeguem-ho, de tant en tant els nostres herois ens traeixen.

«London Spy», per si us agraden les sèries rares, prestigioses i fallides.

Cap comentari:

Publica un comentari