El gènere del true crime que dramatitza crims extrets de la vida real està gaudint d’una enorme popularitat en els últims anys, fins al punt que es corre el perill d’exhaurir els casos més escandalosos o intrigants i cal acudir a exemples menors, curiositats de nota a peu de pàgina que amb prou feines justificarien l’interès i que cal decorar amb gràcia perquè l’espectador se’ls empassi. Aquest seria el cas de Candy: A Death in Texas, que es pot veure a Disney+, el relat d’un assassinat que es va produir en un suburbi de Dallas el juny de 1980, quan a causa d’una trifulga entre veïnes, una d’elles va acabar amb la vida d’una altra mitjançant 41 cops de destral.
Tant la contundència del crim com l’actitud de qui el va perpetrar no va suposar cap dificultat per establir-ne l’autoria, per tant la crònica dels fets resulta breu en excés i, com deia abans, s’ha d’acudir a recursos de guió que inflin el relat i el facin passador. Així en el primer episodi ja s’exposa la jornada de l’assassinat, amb títols premonitoris del tipus «dues hores abans de morir», i només en capítols posteriors es fa la presentació dels personatges i el seu entorn. Cal reconèixer que la vida dels protagonistes i el seu món no podria ser més anodí: classe mitja de casetes amb jardí, dones dedicades a la llar i els fills, i una comunitat que té l’església com a centre social. Si no fos per la mirada tenyida d’ironia i per algun estirabot inesperat, el tedi que descriuen els capítols centrals de la sèrie serien inaguantables.
També hi ajuda la presència de Jessica Biel a la qual, per una vegada a la vida, li deixen demostrar que és alguna cosa més que una cara bonica. I al seu costat la sempre eficaç Melanie Lynskey en un paper absolutament ingrat. Amb tot, i malgrat un desenllaç sorprenent, els cinc capítols es fan llargs pel que volen explicar, de manera que Candy acredita només un aprovat molt justet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada