dissabte, 12 de febrer de 2011

Me'n recordo (XXXIV)


Em recordo dels esmorzars de pa amb torró de Xixona.

30 comentaris:

  1. Caratsus! Un esmorzar lleuger i equilibrat, eh? Per cert, darrerament no faig més que veure aixo del "me´n recordo"... no hi sobre un pronom feble (o hi falta una coma)?

    ResponElimina
  2. Jo no havia tingut mai un esmorzar com aquest! :-(

    ResponElimina
  3. En tot cas, d'això jo en diria esmorzars de torró de Xixona amb torró de Xixona.

    ResponElimina
  4. La meva mare feia berenars i esmorzars de les sobres nadalenques. El pai els diversos torrons li resultaven deliciosos. No vaig atrevir-me a fer-ne mai un sol tastet. Em quedo am la crema cremada dense cap altra acompanyament.
    Un dols recprd, Allau!

    ResponElimina
  5. Jo crec que els torrons avui embafen, a més del fet que en tenim un excés, perquè no ens els mengem amb pa per berenar.

    ResponElimina
  6. uf, pa amb torró, quants berenars! :) quan s'acabava se substituïa amb pa amb plàtan, pa amb meló, pa amb taronja, pa amb xocolata, pa amb vi i sucre, pa amb ... el cas és que hi hagués pa :)

    ResponElimina
  7. Salvador, gràcies pel teu recolzament científic. Respecte el comentari gramatical, potser tens raó. M'ho miraré.

    ResponElimina
  8. Galderich, era típic passat festes, però la mare també ens comprava barretes individuals.

    ResponElimina
  9. José Luis, m'has fet pensar en el "pan con pan comida de tontos".

    ResponElimina
  10. Potser, Glòria, la tradició prové d'èpoques de més austeritat, quan de les menges bones se n'havia de treure el màxim profit.

    ResponElimina
  11. Júlia, la tendència a les dietes "light" ha fet molt de mal als torrons.

    ResponElimina
  12. Clídice, he temut per un moment, ja posada, acabessis amb el "bocata de calamares".

    ResponElimina
  13. Ala, jo no...com estaria ara si, de petita, m'hagués alimentat de pa amb torró...però sí record el pa amb codony.

    ResponElimina
  14. Vida, jo també recordo el pa amb codony, una altra bomba!

    ResponElimina
  15. torrades amb torró terrós?
    bufa!
    a casa es reciclava el torró en gelat, s'afegia nata i ja teniem un altre bomba calòrica.

    ResponElimina
  16. i has sobreviscut? a mi em feien beure la iema d'un ou batuda amb cervessa natural a primera hora del matí, deien que feia agafar gana, oi tant? qualsevol no menja abans d'empassar-se aquest beuratge de bon matí.

    ResponElimina
  17. Kalamar, no érem tan al·literatius i el pa el menjàvem sense torrar.

    ResponElimina
  18. Puigcarbó, t'asseguro que no sóc un zombie: vaig sobreviure. Has encetat un tema interessant: com, fa anys, s'incitava el consum d'alcohol entre la canalla.

    ResponElimina
  19. Salvador, ho he corregit. Gràcies!

    ResponElimina
  20. Aquest cop no comparteixo el record, i m'ha xocat. He provat d'imaginar-me lamassa que es forma dins laboca i no ho veig clar.
    Per cert: no hi sobra cap pronom feble. Completament correcte i acadèmic. Suposo que a la llengua estàndard del carrer el pronom es perd, però de moment cal seguir-lo escrivint.

    ResponElimina
  21. Jo també. El meu pare era tenia una especial veneració pel pa com acompanyant universal de qualsevol menja, i en feia una mena símbol de la mesura i la austeritat.

    ResponElimina
  22. Doncs jo tampoc no me'n recordo d'esmorzars amb torro. De tota manera tota aquesta hipercaloria nadalenca, la veritat ées que no em va gens

    Per cert em sembla que en Lluís te raó. Me'n recordo d'allò és correcte. Amb tot, he volgut comprovar-ho i he anat a l'optimot. Si bé no he trobat cap article que en parli si que he vist aquesta frase "Si me'n recordo d'aquells dies!". Sembla redundant, però és correcte.

    ResponElimina
  23. sobre la resposta a JL, mireu aquesta obra per ARCO, de W Prieto

    http://www.google.com/hostednews/epa/slideshow/ALeqM5iDf95lTFixgDVCyvKWAX5DkZAAEw?docId=1454772&index=0

    ResponElimina
  24. Si no recordo malament, a la Fonda Europa de Granollers el dijous,dia de mercat, per postres de l’esmorzar de forquilla et portaven torró de Xixona i plàtan!
    I ja podies passar tot el dia, i més, a la fresca.
    Neus

    ResponElimina
  25. Lluís, ho has d'anar combinant, una mica de cada per compensar el salat i el dolç.

    ResponElimina
  26. Brian, per alguna cosa la paraula "panarra" és tan freqüent en català.

    ResponElimina
  27. Eulàlia, jo m'he posat proustià i ho he provat recentment. Encara funciona.

    ResponElimina
  28. Lluís i Eulàlia, les consultes que he fet no m'ho deixen tan clar: als diccionaris no he trobat cap exemple amb el doble pronom. De moment, no ho toco més.

    ResponElimina
  29. Neus, això ja em sembla una obscenitat gastronòmica. Marededéusenyor!

    ResponElimina