dijous, 13 de setembre de 2012

Capital del badall

Foto de JMTD
No sé ben bé perquè vam anar a Hanover, segurament pel simple fet que era allí. El cert és que la ciutat —exceptuant la seva fira tecnològica anual— té una terrible reputació per la seva manca de punts d’interès. Fins i tot corre la brama que a Hanover s’hi celebren les festes més avorrides de tota Alemanya. L’any 2000 van fer una exposició universal per mirar d’atraure mirades més benignes (Mariscal els va dissenyar una mascota impossible), però el fracàs de públic fou notori.

Malgrat aquests antecedents, hom sempre té l’esperança que no hi pot haver cap ciutat europea de mig milió d’habitants que no presenti algun tret redemptor. Després d’una contemplació superficial però benvolent, jo a penes els vaig saber trobar. Potser el problema és que la ciutat vella (habitualment reconstruïda de forma impecable, si es tracta d’Alemanya) els ha quedat extremadament petita i està envoltada d’aquestes illes de vianants tan impersonals que són l’estigma del país.

Antic ajuntament

El vell ajuntament és la mostra més reeixida d’arquitectura del maó que es pot veure a la ciutat. En canvi l’ajuntament nou, una enormitat que sembla el germà bastard i nòrdic del nostre Palau Nacional, produeix més esgarrifances que admiració malgrat el seu emplaçament al costat d’un llac artificial.

Ajuntament nou

Un dels detalls més característics són “Die Nanas”, les tres escultures pop de Niki de Saint Phalle (1930-2002). Emplaçades a la riba del riu Leine l’any 1974, d’entrada foren rebudes amb unànime rebuig per la població local. Amb el temps, però, van esdevenir part tan essencial del paisatge (finalment Hanover no té tant per contemplar) que actualment aquestes figures obeses són les favorites de tothom i no es concebria la ciutat sense elles. En un cas similar al de Henry Moore amb Toronto, l’escultora francesa establí una relació d’amor contra natura amb Hanover i, apart de dissenyar un “grotto” als jardins rococó de Herrenhäuser, regalà 300 obres seves al Sprengel Museum local del qual parlaré un altre dia. Tot plegat un benvingut accent colorista a una ciutat que el necessita desesperadament.




10 comentaris:

  1. Doncs ho trobo d'allò més exòtic això d'anar a un lloc on no s'hi pot fer res d'interessant o divertit de vacances. Gairebé em vénen ganes de muntar un autocar, o fletar un avió (Ryanair diu que en té de saldo) i promoure una aventura trepidant d'avorriment. Wow!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Clídice, la veritat és que fins i tot a Hanover és difícil avorrir-se.

      Suprimeix
  2. a la foto no sembla tan horrible el nou ajuntament

    ResponSuprimeix
  3. Em sembla que amb el resum que ens fas ja me'n faig una idea...per triar una altra destinació!

    ResponSuprimeix
  4. Aitor, m’acabarà demandant el patronat turístic de Hanover.

    ResponSuprimeix
  5. Comprovo que mai has posat un peu a Ciudad Real.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gran idea, Alexandre, per a futures vacances en una terra hipotèticament estrangera.

      Suprimeix
  6. L'obra de la Nikki m'acostuma a agradar i en aquest cas no. Em produeix el mateix efecte que el monument Pop d'en Roy Liechestein aprop del Moll de la Fusta.

    ResponSuprimeix
  7. Galde, t'hauré d'ensenyar el "grotto" potstbarroc dels jardins rococo i la col·lecció donada al museu municipal perquè la perdonis.

    ResponSuprimeix