Abans jo no era així, ho prometo. Enlloc de sortir del pas amb l’ajuda d’un ninotaire de segura eficàcia, em currava una mica els posts i intentava afegir-hi algun detall d’elaboració personal. Però és que ahir va ploure tot el dia i a més el hàmster va menjar-se els apunts de classe.
Crec que ja ho havia dit anteriorment, però ho torno a dir: cada dia m’interessa menys escriure ficció. O amb altres paraules, he observat que amb l’edat menteixo pitjor.
passa que arriba un moment en que ja ho has explicat i reflexionat gairebé tot. Costa trobar quelcom de que parlar. Gregorio Luri, ùltimamenbt molt actiu, agafa fragments curts d'altres i aixi va tirant. Fer com l'Espinàs i Monzó un article cada dia està reservat només a uns quants.
ResponEliminaPer cert....Per quan el METRO DE SABADELL?
salut i records a l'Hamster
Francesc, l'Espinàs es mereix el premi "Conillet de Duracel". No et faré esperar més, pel proper dissabte el Metro de Sabadell.
EliminaAi, la pluja... "All those moments will be lost in time… like tears in rain…". Però avui ja no plou.
ResponEliminaRecords al Brigada Antidisturbis.
Puig, com avui no plou, demà ració doble.
EliminaQuan la memòria no és tant accentuada passa que mentir és més difícil, o si més no que no t'enxampin. Però tot plegat és un puja i baixa de la consequència del pas del temps.
ResponEliminaPotser ben pensat, nosaltres som tambè una gran ficció.
Sí, Joan, per fer-ho malament, millor no mentir.
EliminaTambé s’agraeix que et triïn un gran reserva
ResponEliminaSí, José Luis, l'artesania domèstica està sobrevalorada, sovint és un bunyol.
EliminaCaram amb la dona de fer feines, li la fot a la Cecília del "Ecce homo". Magnífic Quino
ResponEliminaestoooooooooooooooo, no quedan islas?, aunque sean de mentiras...
ResponEliminaps:el Quino, es un genio¡¡¡
Tienes razón, Pilar, el tema islas aun podía dar más de si.
EliminaA mi em passa que cada dia m'interessa menys llegir ficció. De ja fa temps que em passa...
ResponEliminaDes que la premsa es dedica a la ficció ja no té tanta gràcia.
EliminaAi, ai, ai... a veure si serà que et tornes jaio i només podràs escriure memòries i pàgines viscudes.
ResponEliminaÉs clar dels llibres de memòries i dietaris m'agradaria saber què és veritat.
Ho tinc cru, Olga, perquè recordo poques coses.
EliminaEntre illes, metros i crítiques de tot el que et trobes pel mig a mi ja m'està bé (o molt bé!) i si a més tens en Quino com a teloner les disculpes es converteixen en una ficció.
ResponEliminaHa, ha, Galde m'has clissat!
EliminaI jo que m'ho havia cregut tot!
ResponElimina