dilluns, 10 de setembre de 2012

Crisi? Quina crisi?

Estem tan acostumats a sentir cantar les excel·lències de la cadena televisiva HBO, que ens llencem a consumir els seus productes a ulls clucs, tot pressuposant que al darrera hi trobarem sempre una obra mestra. Amb aquest estat d’ànim hem contemplat “Too big to fail” (a Espanya “Malas noticias”), una TV-movie estrenada fa un any, dirigida per Curtis Hanson (Òscar per “LA Confidential”) i interpretada per un reguitzell d’actors raonablement coneguts. No hi havia per tant.

El telefilm il·lustra la crisi financera de l’agost de 2008, iniciada per la caiguda en desgràcia de Lehman Brothers, i els esforços posteriors del Secretari del Tresor Henry Paulson per evitar que aquesta fallida arrossegués darrera seu tot el sistema. Els fets interessen relativament, perquè foren els primers indicis que alguna cosa pudia a la nostra aparent feliç economia de mercat, però a menys que siguis un boig de les finances difícilment entendràs el bombardeig de dades que s’entrecreuen durant els escassos 95 minuts de la pel·lícula.

Crec que no hi ha films pitjors que els que presenten els seus molts personatges amb rètols informatius. Són films sempre basats en fets reals, confusos i avorrits per l’espectador. També són nefastos els films que confien massa en les converses a través del mòbil. “Too big to fail” comet tots dos pecats i ho fa amb avarícia.

El millor de tot són els actors, començant per un William Hurt que fa més o menys de protagonista i està molt ben secundat per Paul Giamatti. Al seu voltant, altres noms coneguts com Edward Asner (ex Lou Grant), Matthew Modine, James Woods, Bill Pullman o Cynthia Nixon contribueixen a afegir prestigi al projecte. A Wall Street hi pot haver drama, però per molt que s’hi esforcin està mancat de grandesa: res menys estimulant que contemplar una colla d’individus moguts per la cobdícia i per la preservació del seu estatus. Mals temps per l’èpica del yuppie.

Cap comentari:

Publica un comentari