dimarts, 4 de setembre de 2012

Menys pels teus diners

Aquest passat cap de setmana s’ha parlat fins a l’avorriment d’això de la pujada de l’IVA tant a la televisió com a la premsa en paper. Ens ha calgut aguantar infinitud de prescindibles entrevistes amb consumidors que ens informaven de les seves intencions futures en matèria d’assistència al teatre, compra de retoladors “fosforito” o cura i tenyit dels cabells, així com càlculs sobre l’hipotètic increment de despesa que representaria per a una família mitjana formada per pare, mare i dos fills (de sexe indiferent).

Com que a casa no hi ha nens en edat escolar, ni cotxe, ni excessives despeses en perruqueria m’imagino que la sentida serà menor. No queda bé dir-ho, però tinc mala memòria per les xifres i no retinc els preus dels articles de primera necessitat, una mica  com aquells polítics que, quan els entrevisten a televisió, no són capaços de donar el preu de la barra de mig si no és amb un marge d’error de dos euros amunt o avall i, per tant, pago el que em demanen sense buscar desesperadament el saldo. Tot i això sóc sensible a aquelles ofertes impossibles de refusar i per tant malfio de les ampolles de xampú que m’ofereixen un 10% gratuït, perquè sóc conscient que podrien estar-me ensarronant sense que jo me n’adonés.

Diuen alguns comerciants que, de moment, aquest augment de l’IVA l’assumiran ells i no repercutirà en el consumidor. M’imagino que un impuls tan altruista no durarà gaire i que l’alça de preus s’esdevindrà més d’hora que tard sense que jo em doni per al·ludit.

Encara així, alguna cosa està canviant subterràniament. Diumenge passat vam demanar ous ferrats amb pernil a un restaurant al que anem sovint i, si bé el plat havia estat muntat amb molt més sentit teatral de l’habitual, era palès que la ració havia disminuït en relació a ocasions anteriors.

I si la disminució de la quantitat és preocupant, jo que sóc frugal de mena, m’inquieto per la possible minva de la qualitat, molt més difícil de demostrar. Ja fa temps que sospito que als sucs Granini, amb tota la seva carretada de fruita fresca madurada al sol mediterrani, li estan colant més préssecs comatosos del que solien. I, serà que me n’he cansat, però no trobeu que els iogurts grecs de Danone no són tan bons com abans?

16 comentaris:

  1. ... sempre ens quedaran les olives assassines!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Galde, et compromets a que no baixi la qualitat? Jo ja hi firmo.

      Suprimeix
  2. No tasto iogurts ni sucs embotellats, però avui he vist la barra de pa de quart de 1,05 € mes petita (i lleugera) del mon. Menys pels menys diners = Molt menys. Esperem que menys sigui més. (m'ha vingut al cap mes...si, però ja sé que aquí no es poden dir paraulotes)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. José Luis, haurem d'anar pel món amb la bàscula romana al sarró.

      I aquí es pot renegar com a tot arreu, no te'n privis.

      Suprimeix
  3. jiji, m'has fet riure. No perquè no tinguis raó... Això dels Danone no t'ho sabria dir, que a casa no en consumim, ni Granini tampoc. El que sí tinc clar es que això de que el negoci assumeix l'iva és una presa de pel que cap negoci hauria de fer. Perquè està clar que d'aquí a tres setmanes, quan ja no es parli de l'iva, avui pujo un vint cèntims i passat demà vuitanta, i ja està tot arrenglerat. Això m'ha fet enfadar, perquè ja ens pren el pèl el govern, només falta que els negociants volent fer-se els simpatics ens prenguin també el número.

    ResponSuprimeix
  4. East, tot plegat, no és una competició per qui pren el pèl a qui?

    ResponSuprimeix
  5. Jo, tan feliç, no he notat cap descens en el nivell de qualitat dl que consumeixo. No tasto el Granini però sí els Danone i són tan deliciosos com sempre.
    Davant l'actitud dels comerciants tinc tendència a pensar que el seu marge devia ser tan alt que es poden permetre retallar-lo i mantenir les vendes. Un bar que treballi a bon ritme guanya un 300% i el mateix marge té el tèxtil. Ho puc testimoniar o testificar, com més us agradi.
    Els iogurts grecs acusen la crisi del seu desendreçat país.
    Salut, Allau!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Glòria, em temo que qui està acostumat a un benefici del 300% difícilment hi renunciarà, per molt bones paraules que utilitzi de moment.

      Suprimeix
  6. s'apujaràn els preus de tot, no és momés l'apujada del'IVA, el blat s'ha apujat molt i altres materies primeres també, com el cacau per fer la chocolata. S'apujaràn benzina, llum, gas i aigua, autopistes, tot, tot i tot. El acabose, vaja!

    Al iogurt grec de Danone com fa poc m'hi he enganxat el trobo prou bo

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Et veig molt apocal·líptic, Francesc. Sort en tens que t'agraden els iogurts grecs.

      Suprimeix
  7. De fet això que dius ho he percebut més d'una vegada, amb crisi o sense, surt un producte, t'agrada i és bo i després, quan es 'massifica' perd qualitat. No sé si són manies però fa dècades que em passen coses d'aquest tipus.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó, Júlia, potser no té tant a veure amb la crisi com amb la cobdícia de les persones.

      Suprimeix
  8. Ni Nanini ni Nanone, que no en tasto, imagino que els iogurts la Fageda també pujaran, però no penso deixar-ne de consumir, pel que comporta. Deixant de banda totes les maldats que puguem dir al respecte, que segur que són les adequades, podem aprofitar per reflexionar una mica sobre el que consumim i la seva pertinència. Uns ous ferrats són un gran clàssic, de fons d'armari imprescindibles, ara, potser, ens estalviarem la deconstrucció de fum de tub d'escapament de Ferrari, o el iogurt grec (tal com estan els grecs no sé si és gaire recomanable ;P).

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De deconstruccions mai no n'he gastat gaires i els iogurts són grecs, però els fan aquí.

      Suprimeix
  9. han pujat l'IVA? bahh, jo com que soc multimilionari no em preocupa....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pons, fins i tot així, et lluiran menys els diners.

      Suprimeix