(6) No vull deixar de pensar en tu

No vull deixar de pensar en tu
Suposo que podria prendre’m un somnífer
i dormir a cor que vols
i no haver de passar
pel que estic passant

Suposo que hauria de prendre Prozac
i limitar-me a somriure tota la nit
a algú nou
Algú no massa brillant
però bufó i amable
que intentaria treure-te’m del cap

Podria deixar enrere aquesta agonia
que és tot just el que faria
si en tingués ganes
però no vull deixar de pensar en tu
perquè no vull deixar de pensar en l’amor

Podria fer cas el meu terapeuta
i fingir que no existeixes
i no haver de somiar
el que somio

Podria fer cas els meus amics
i tornar a sortir
i fer veure que ja n’hi ha prou
o podria fer una carrera com a “trist” oficial
podria vestir de negre i llegir Camus
fumar cigarretes de clau i beure vermut
com si tingués 17 anys

Seria l'òstia
però no vull deixar de pensar en tu.

El missatge és clar i s’anuncia des del títol. Stephin Merritt opina que hauria calgut que un altre cantant el substituís, perquè la seva forma de cantar (independentment de la cançó que es canti) només permet una lectura: “no vull deixar de pensar en tu”. I no parlen precisament totes les cançons tristes d’això?