dilluns, 22 de maig del 2017

La capital de la B.D. (i 3)

Segell commemoratiu dels primers 20 anys del Centre Belge de la B. D. Fixeu-vos en el seu logo tintinesc dalt a la dreta.
Bèlgica és un país ferotgement monolingüe, però fèrriament dividit per les seves llengües nacionals: francès a Valònia i neerlandès a Flandes. Només la capital, Brussel·les, fa un simulacre de bilingüisme contemporitzador, tot i que parla bàsicament en francès, almenys de cara a les visites. Per això els rètols dels carrers es presenten en doble versió, com l’exemple mostrat aquí baix: Rue des Sables/Zand Straat; precisament el carrer on es troba el Centre Belge de la Bande Dessinée. Però en moltes vies del centre existeix una denominació alternativa dedicada a algun personatge emblemàtic del món del còmic. Aquí són els Barrufets; però bé podria ser que (i ara m’ho invento), el carrer Balduí Primer fes hores extres com a carrer Milú, o l’avinguda de la Regència, en una doble vida, fos el bulevard Tinent Blueberry.


Però hi ha altres testimonis als carrers de Brussel·les de la seva vocació com a centre mundial de la B.D. I encara que la tomba del barrufet anònim que hi ha davant de la Gare Central sigui un dels exemples més celebrats [per cert, quina gran troballa catalana la d'Albert Jané, amb una denominació que supera clarament "schtroumpfs", "smurfs" i "pitufos"], el projecte més ambiciós és el dels frescos basats en còmics pintats en parets mitjanceres de la ciutat.

Le Tombeau du Schtroumpf
Els primers exemplars daten de 1991 i des de llavors se n’han creat de nous pràcticament cada any. En l’actualitat superen la quarantena i sempre, si no m’erro, amb material nacional. El més fàcil d’observar és el de Tintín (degudament reproduït en aquesta pàgina), ja que es troba camí del Manneken Pis. Visitar la resta pren el seu temps, encara que tots es troben en zones cèntriques. En aquest enllaç trobareu la llista completa, per si voleu tafanejar.

Lucky Luke de Morris, més ràpid que la seva ombra. No hi podien faltar ni els Dalton, ni Ra Tan Plan, ni Jolly Jumper.
Gil Pupil·la (Gil Jourdan) de Maurice Tillieux
Blake i Mortimer (d'E.P. Jacobs) s'enfronten a la Marca Groga.

4 comentaris:

  1. Per favor, la paret de la Marca Groga és genial!!!!!!!

    ResponElimina
  2. A mi em va emocionar veure el nom alternatiu dels carrers dedicat a personatges de tebeos. T'imagines una Gran Via de les Corts catalanes/ Gran Via de Jep i Fidel? Per orgasmar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leb, m'ho imagino i no és ben bé el mateix, amb permís d'en Madorell.

      Elimina