The Exorcist (William Friedkin, USA 1973 (DVD))
Sí, potser he trigat massa a veure-la i el «festival» Linda Blair ja queda una mica risible, però continua sent molt entretingut. El guió comença erràtic abans de centrar-se, però és innegable que el treball de Friedkin és de categoria. (8)
El baile de los 41 (David Pablos, Mèxic 2020 (Netflix))
Recreació estetitzant (s’agrairia una mica més d’aprofundiment en els personatges), però sòlida d’un fet fundacional de la història LGTB mexicana. La difícil convivència de les societats socràtiques amb els pares de la pàtria. (7)
One, Two, Three (Billy Wilder, USA 1961 (Filmin))
Sàtira política que se’n riu amb igual ferocitat del comunisme, el capitalisme i fins i tot el nazisme, però que és també una de les comèdies més divertides i trepidants que he vist mai. Gran part del mèrit és de James Cagney (però també de la Dansa del Sabre). (9)
Erin Brockovich (Steven Soderbergh, USA 2000 (DVD))
A qui no li agrada el conte de David i Goliat, especialment si la versió és populista i està narrada amb eficàcia? La prova irrefutable de perquè Julia Roberts és una estrella. (8)
WolfWalkers (Tomm Moore i Ross Stewart, Irlanda 2020 (Apple TV))
Cinema d’animació que té poc a veure amb Hollywood o amb l’anime i per això mateix doblement estimulant. Una faula ecologista i política que beu de les llegendes populars. (8)
Airport (George Seaton, USA 1970 (Filmin))
Malgrat ser la inspiradora de la sublim «Airplane!», no li arriba a la sola de la sabata. La «catàstrofe» no esclata fins la mitja hora final i només hi ha una baixa. A més no surt Leslie Nielsen. (6)
The Interview (Seth Rogen i Evan Goldberg, USA 2014 (Netflix))
Aficionat com soc a tot el que tingui a veure amb Corea del Nord, no em podia perdre aquesta farsa sobre dos periodistes que planegen carregar-se Kim Jong-un. Conflictes diplomàtics a banda, és tan idiota com sembla i James Franco no pot estar pitjor. (6)
Mr & Mrs Smith/Matrimoni original (Alfred Hitchcock, USA 1941 (DVD))
L’única comèdia pura de Hitchcock és tan poc original com la trama de la parella que un dia descobreix que no estan realment casats. Ni la fantàstica Carole Lombard salva una funció irregular amb moments que fan badallar. (6)
One two threee és Wilder en estat pur, tot i no ser de les més conegudes. Mr and Mrs Smith és molt atípica dins la filmografia hitchcockiana. La comèdia no se li donava tan bé. vaig toranr a veure l'exorcista fa poc i té el problema del ritme lent, molt anys 70, que per una peli avui en dia és una estocada mortal. Però encara m'ho vaig passar bé.
ResponEliminaTrobo que a Hitchcock se li donava bé la comèdia quan la barrejava amb altres coses. "The Exorcist" té un pròleg que no serveix per a res, però el ritme tranquil ja m'agrada.
Elimina