Viva l’Italia

Cada cop queden més lluny els temps en que «Pixar Animation Studios» era sinònim d’entreteniment intel·ligent, el qual per la seva riquesa de nivells de lectura era apte per a tota la família. D’un temps ençà la seva producció se sol dividir en dues categories mútuament excloents: les històries esforçadament sofisticades i un punt abstruses («Inside Out», «Soul») i les pel·lícules apropiades per a nens, però amb poc atractiu pels adults («The Good Dinosaur», «Onward»). La recent «Luca» (Enrico Casarosa, 2021) pertany a aquesta segona opció i amb el factor infantil elevat a l’enèsima potència diria jo.

El film s’ambienta a la Riviera a cavall de les dècades dels 50 i els 60 i sembla, pel seu marc, un homenatge a l’època daurada del cinema populista italià. Prop de la ciutat pescadora de Portorosso (un homenatge al «Porco Rosso» de Miyazaki?) viu una raça de monstres marins amagada dels humans. Mogut per la curiositat, l’adolescent Luca surt a la superfície (on la seva aparença física s’antropomorfitza automàticament, per conveniències del guió) i allà coneix Alberto, un altre monstre adolescent, que té molt controlades les formes de vida dels humans. Fascinats per aquest nou entorn i acompanyats per la Giulia, una nena molt espavilada del poble, es prepararan per participar en una competició de triatló molt particular.

Com que no hi ha film infantil sense el seu corresponent missatge didàctic, s’ha volgut veure en la defensa que fa «Luca» del respecte a la diferència una picada d’ull al col·lectiu LGTB. Sí, quan arriba el mes de juny sembla que tots ens posem les ulleres amb vidres de l’arc de Sant Martí i ja fa anys que es busca (amb lupa) que Disney faci algun gest al respecte; però crec que la pel·lícula, amb la tribu de monstres de físic ben característic, més aviat ataca el racisme i la xenofòbia que no pas l’homofòbia.

Pel que fa a la relació entre Luca i Alberto no es percep cap indici que vagi més enllà de la típica amistat entre adolescents i tot s’acorda amb una estètica lluminosa, un disseny de personatges caricaturesc i una atmosfera estiuenca que farà les delícies dels més petits (i no tant dels adults). El film només es pot veure a la plataforma Disney+, sens dubte una bona idea de cara a promocionar-la, però que resulta una mica cruel ara que la mainada comença vacances i les sales de cinema ofereixen una programació tan pobra.