dijous, 24 de juny del 2021

Filmoteca forçosa (49)

Happy Together (Wong Kar Wai, Hong-Kong 1997 (Filmin))

La pel·lícula gai i argentina del director. Ningú no filma una sordidesa tan bonica. (8)


La vie et rien d’autre (Bertrand Tavernier, França 1987 (Filmin))

Amarga panoràmica sobre les seqüeles de la guerra (en aquest cas la Primera Guerra Mundial). Imprescindible estimulant de la memòria històrica. (8)  



The Color Purple (Steven Spielberg, USA 1985 (Movistar+))

Impecable melodrama de dones fortes, d’aquells que ja no se’n fan. Grans treballs de Margaret Avery, Oprah Winfrey i la revelació de Whoopi Goldberg. Cinc mocadors. (8)


Apolo 13 (Ron Howard, USA 1995 (Filmin))

Continuo recuperant grans èxits que no vaig veure en el seu moment. Reconec que aquesta epopeia espacial no es podia fer millor; no obstant, m’ha interessat regular i l’he acabat mirant amb el pilot automàtic posat. (7)



In the Name of the Father (Jim Sheridan, Regne Unit 1993 (Filmin))

Vigorós relat sobre el cas de Gerry Conlon, que va passar quinze anys a la presó, víctima de la guerra bruta de l’estat contra el terrorisme. Grans interpretacions de Daniel Day Lewis i Peter Postlethwaite. (8)


Fantastic Mr Fox (Wes Anderson, USA 2009 (Amazon))

La tècnica d’animació en «stop motion» sembla ideal per l’obsessiu-compulsiu Anderson, que aquí porta al seu terreny un conte de Roald Dahl. Malgrat un disseny de personatges que fa pensar massa en bèsties dissecades, el film és un alegre festival amb rerefons seriós. (7)


Després de la boda (Susanne Bier, Dinamarca 2006 (Filmin))

Melodrama bastant forçat sobre les tragèdies del Primer Món i com resol els seus problemes de consciència. Se salva parcialment per les interpretacions. (6)



Suspicion (Alfred Hitchcock, USA 1941 (DVD))

Genial idea de càsting ajuntar Joan Fontaine (nascuda per patir) amb l’afable playboy Cary Grant (serà un assassí?) Llàstima que el remat no acabi de ser convincent, perquè la paranoia estava molt ben portada. (7)

4 comentaris:

  1. Yo procuro no admirar lo admirado, sino lo admirable. Es decir, "Happy Together" podría encantarme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Convida a tallar-se les venes, però és un caramel visual.

      Elimina
  2. La de 'IN the name of the father' m'agradaria mirar-la algun dia. És d'aquelles que em sonen de quan era adolescent i no vaig arribar a mirar mai.

    ResponElimina