Sense cap dubte una de les sèries més potents de la temporada ha estat «The Underground Railroad» (Amazon), l’adaptació de la guardonada novel·la de Colson Whitehead que ha fet Barry Jenkins. Es basa en la xarxa solidària que va existir durant el segle XIX per facilitar la fuga de la gent que volia escapar de l’esclavatge. Però en lloc de fer-ne una crònica realista, en la versió de la novel·la l’organització d’ajuda als fugitius esdevé una xarxa de ferrocarril subterrani amb els seus conductors, els seus revisors i els seus guardabarreres.
Cora Randall (interpretada per la sud-africana Thuso Mbedu) escapa dels abusos que pateix a una plantació de Georgia i va passant per diversos estats sudistes on anirà trobant diverses formes d’opressió, que van des del bon tracte que oculta un pla d’esterilització generalitzada fins al pur genocidi. Paral·lelament un caçador d’esclaus (Joel Edgerton) anirà seguint la pista de Cora per retornar-la al seu amo.
No cal dir que aquesta és una sèrie molt dura, plena de dolor i de violència, però també amb moments de surreal bellesa. No endebades adapta i dirigeix Barry Jenkins, un director preciosista que ja ens va regalar «Moonlight» i «If Beale Street Could Talk». Gràcies a ell, el perillós relat metafòric —un recurs que pot convertir discursos seriosos en un pur aparador— roman ben punyent i carregat del poder de la història compartida, visualitzada sobre tot en àmplies panoràmiques de tota mena de ciutadans de color. Per subratllar encara més que ens trobem davant d’una obra d’autor, els 10 capítols oscil·len en la seva durada des dels 17 als 77 minuts, presenten una retolació agressiva i s’acompanyen de ràfegues de música negra contemporània.
Veient «The Underground Railroad» és fàcil deduir que la novel·la en la qual es basa ha de valer molt la pena. De fet, quan en Xexu la va valorar molt positivament, em vaig prometre llegir-la. Ara que a casa ja hi és el llibre crec que ha arribat el moment. Mentrestant, per a tots aquells que no els espanti el mal trago, crec que la sèrie és de les més corprenedores que es poden trobar a la tele.
Doncs sí, vaig valorar el llibre molt positivament quan el vaig llegir. I a la meva companya li va agradar encara més. L'hem recomanat molt. Per això vam agafar aquesta sèrie amb moltes ganes, posar cara a la Cora i veure com havien recreat el ferrocarril ens venia molt de gust. I... ens vam endur una tremenda decepció. Ens va costar déu i ajuda acabar-la, de veritat, cada capítol ens sembalva un suplici. Tanta metàfora i tanta mandanga a nosaltres no ens va. O no vam entendre el llibre (cap dels dos), o se'ns van escapar moltes coses, però no recordàvem gens així el que passa a l'obra escrita. Ja et dic, decepció total, i no només això, sinó que ens va fer dubtar que el llibre fos tan bo, en realitat. Vam parlar fins i tot d'una relectura, però no hem tingut aparells reproductors per fer-la.
ResponEliminaPer tant, com que a tu la sèrie t'ha semblat un magnífic producte (oh, quina sorpresa que no coincidim!), el llibre té tots els números de semblar-te una bírria. Avisat estàs.
Per cert, just he acabat 'El blues de Beale Street'. Sabent que la pel·li és del mateix director que ha adaptat el ferrocarril, no la miraré.
Com que penso llegir el llibre ja et diré què m'ha semblat. La pel·lícula de "Beale Street" diria que és molt més convencional i la pots mirar sense por.
Elimina