Pinocchio (Matteo Garrone, Itàlia 2019 (Movistar+))
Enèsima versió del conte, aquí amb el temible Roberto Benigni fent de Gepetto (infinitament millor que quan va fer de Pinocchio el 2002). La producció és una mica tètrica i melangiosa (igual que el conte de Collodi), però té un disseny excel·lent i una màgia molt especial. (8)
Oxygène (Alexandre Aja, França 2021 (Netflix))
Virtuós exercici de claustrofòbia amb una molt notable Mélanie Laurent. De visió aconsellada a tots els amants de la ciència ficció poc convencional. (8)
The Matrix (The Wachowskis, USA 1999 (DVD))
Per increïble que sembli, no l’havia vist mai. L’exposició durant dues hores d’una versió tunejada de la caverna de Plató no m’acaba d’interessar, tot i que els efectes no poden ser més «cool» (i a aquestes altures gens originals). Oi que El Corte Inglés ho va copiar en un espot publicitari? (7)
Isle of Dogs (Wes Anderson, USA 2018 (Disney Star))
Aventura distòpica i animada maníaco-delirant. D’entrada molt rara i amb un humor negre i eixut, però va atrapant per la seva coherència i acaba fascinant. (8)
Roma (Federico Fellini, Itàlia 1972 (Filmin))
Homenatge a una ciutat que és pura ficció i una de les grans celebracions vitals del seu autor. L’escena de l’autopista va ser una de les meves primeres epifanies cinematogràfiques. (9)
Wendy and Lucy (Kelly Reichardt, USA 2008 (Filmin))
Wendy (Michelle Williams) va de ruta cap a Alaska. El seu cotxe té una avaria i perd la seva gossa Lucy. Història mínima típica de Reichardt. Al seu costat «First Cow» és tota una epopeia. (7)
El castell de Cagliostro (Hayao Miyazaki, Japó 1977 (Filmin))
Primer llargmetratge de Miyazaki i expansió d’una sèrie televisiva d’èxit sobre el net del lladre Arsène Lupin. No exhibeix encara els trets més característics de l’autor, però és una aventura trepidantment divertida. (7)
Un efecto óptico (Juan Cavestany, Espanya 2020 (Filmin))
¿Carmen Machi i Pepón Nieto fan un viatge a Nova York o continuen a Burgos? ¿On som realment quan anem de viatge? Una idea bona que es podria haver desenvolupat de forma més entretinguda. (6)
Under Capricorn/Turmentada (Alfred Hitchcock, Regne Unit 1949 (DVD))
Verbós i inacabable melodrama d’època amb una mediocre Ingrid Bergman. Si no fos pels llargs plans seqüència, ni semblaria de Hitchcock. (6)
Matrix és un clàssic en molts sentits, ara potser sona passada, però en el seu moment va ser trencadora. Cagliostro té poc de Miyazaki, però és divertida. I Under Capricorn és un totxo, clarament!
ResponEliminaDeixem-ho en classiquet.
EliminaClaro, directo y sin peroratas. Me gusta.
ResponEliminaGràcies!
EliminaSí que em sorprèn que no haguessis mirat Matrix, ni que fos per la curiositat. Ara comença a estar molt gastada, però per ella mateixa. Moltes pel·lis de després l'han copiat i l'han millorat, almenys en efectes, i probablement en argument. Ara sembla una pel·li inferior quan va ser força pionera en el seu moment. La vaig revisionar fa relativament poc, i encara s'aguanta dignament. Les seqüeles no, aquestes ni el primer cop se salvaven.
ResponEliminaDe les altres, he vist 'Isla de perros', i he de dir que estic molt d'acord amb la definició que en fas. Costa, però em va acabar agradant força.
Crec que quan van estrenar "Matrix" evitava les pel·lícules d'efectes especials. Ara ja ho he superat. Sobre les seqüeles jo crec que tothom ho té clar.
Elimina