Tancat per defunció

Quan Alan Arkin va anunciar que no participaria a la tercera temporada d’«El mètode Kominsky» (Netflix), tot semblava indicar que la magnífica sèrie de Chuck Lorre quedava tocada de mort. No endebades —i sense desmerèixer les excel·lents prestacions de Michael Douglas—, el veterà actor era l’ingredient màgic que, amb la seva inaprehensible personalitat, feia que tot lligués. Per això aquesta temporada —amb vocació de ser la darrera— ha optat per la sortida expeditiva de matar el personatge de Norman Newlander (Arkin) abans d’iniciar-se el primer capítol i ha organitzat tota la resta al voltant d’aquesta defunció.

Així la breu temporada de sis capítols (en contra dels vuit habituals) s’ocupa del funeral de Norman, del seu testament i de la gestió de l’herència, de la qual Sandy Kominsky (Douglas) n’és el marmessor. Com que Sandy ja no tornarà, s’intenta deixar-li la vida arreglada, o sigui que els guionistes li regalen un clau amb una noia jove i un paper en una pel·lícula. Per no deixar serrells també hi ha un casament i una altra mort, tot plegat una mica teledirigit: s’agraïa més el caràcter episòdic de les temporades anteriors.

Tot i això continua sent una sèrie ben recomanable. Aquest cop la comèdia geriàtrica està reforçada amb Morgan Freeman i, sobretot, amb Kathleen Turner, vella companya de fatigues de Douglas aquí convertida en ex-esposa conciliadora. Pel que fa a Douglas, continua sorprenent com ho fa de bé, quan mai no havíem donat ni un duro per les seves interpretacions.