dissabte, 23 d’octubre del 2021

Filmoteca forçosa (55)


North by Northwest/Amb la mort als talons (Alfred Hitchcock, USA 1959 (Movistar))

Culminació del Hitchcock més trepidant i juganer. Cary Grant, rei de la sobreactuació, està perfecte; però pràcticament tot —James Mason, la música de Bernard Hermann, els crèdits de Saul Bass— ho està. (9)


The English Patient (Anthony Minghella, Regne Unit 1996 (DVD))

Monumental barreja d’amor, aventura i guerra. Malgrat l’excés de metratge i alguna puntual estètica d’espot publicitari, cal reconèixer que ja no es fan pel·lícules com aquesta. (8)


A Hard Day’s Night (Richard Lester, Regne Unit 1964 (Filmin))

The Beatles són actors justets i el guió és prim (però graciós); tanmateix la imatge és d’una absoluta modernor i les cançons són immillorables. Si Lester no va inventar el vídeo-clip, ho sembla. (8) 


Help! (Richard Lester, Regne Unit 1965 (DVD))

Una conya molt estúpida basada llunyanament en James Bond. Lester continua posant les bases del vídeo-clip i les cançons fan la resta (si no, seria inaguantable). (6)


La cançó del camí/L’invencible/El món d’Apu (Satyajit Ray, Índia 1955 - 1959 (Filmin))

Ray reinventa i depura el neo-realisme amb l’inestimable ajuda de la música de Ravi Shankar i la fotografia de Subrata Mitra. Sensacional. (9)


Reality Bites (Ben Stiller, USA 1994 (Filmin))

Per què les pel·lícules generacionals envelleixen tan malament? Caldria preguntar a algun membre de la generació X, si troben algun agafador en aquesta comedieta previsible. Curiós veure a Wynona, Hawke o Zahn, més joves però no tan bons actors. (6)


Pollock (Ed Harris (USA, 2000 (Filmin))

Notable esforç per visualitzar el procés creatiu d’un pintor, reforçat per les bones actuacions de Harris i Marcia Gay Harden. (7)


Glass (M. Night Shyamalan, USA 2019 (Disney Star))

Remat de la trilogia forçada que van iniciar «Unbreakable» i «Split». Shyamalan cada vegada filma millor uns guions realment difícils d’empassar. (5)



Ghost World (Terry Zwigoff (USA, 2001 (Filmin))

Daniel Clowes fa una adaptació perfecta del seu còmic. El desmenjament i la fragilitat del final de l’adolescència en una pel·lícula àcida però mai cínica. Estupends Thora Birch i Steve Buscemi. (8)


The Big Chill (Lawrence Kasdan (USA, 1983 (Filmin))

Recull tots el tòpics i estereotips de les reunions d’antics amics i les il·lusions perdudes. Se salva parcialment pel goig de veure junts a gent com William Hurt, Glenn Close, Jeff Goldblum o Kevin Kline. (7)

2 comentaris:

  1. El Hitchcock d'avui és dels més clàssics! El vaig tornar a veure fa poc (per centèssima vegada) i encara aguanta molt bé. Com a membre de la Gen X, Reality bites em va agradar en el seu moment, però no l'he tornat a veure. No m'atreveixo a dir si ha aguantat el pas del temps. Millor, segurament, el Big Chill, que la recordo millor, tot i ser l'equivalent però per la generació boomer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. The Big Chill vaig trobar que havia perdut una mica amb el pas dels anys.

      Elimina