dilluns, 3 de novembre de 2008

Animisme

Estic convençut que, qui més qui menys, fins i tot els que no ens considerem religiosos, tots som una mica animistes i ens agrada projectar el nostre afecte (o el nostre odi) sobre alguns dels objectes que ens envolten. La camisa vella de la que no et vols desprendre, el teu primer àlbum de Tintín, la cullera amb unes inicials gravades, una tassa esquerdada, els calçotets de la bona sort. Necessitem tenir a prop possessions tangibles que ja han esdevingut familiars. Per això són tan insatisfactòries les cambres d’hotel; per això també la nostra relació amb Internet té sempre un pòsit d’inconsistència. Ja pot Radiohead posar a l’abast de tothom de forma virtualment gratuïta el seu darrer disc, que quan aparegui en CD encara milers de seguidors se’l compraran per poder tenir entre les mans la materialització simbòlica de les cançons que escolten.



No diria que sóc una persona molt lligada sentimentalment a les coses; però m’agrada tenir a prop objectes útils, simples i bells, les qualitats d’un bon disseny. Com aquest cendrer noruec d’acer que em va regalar Anna. Té la forma agradable d’un tassó invertit que fa de bon agafar. Disposa d’una plataforma central on poden descansar les cigarretes. La seva fondària li proporciona una gran capacitat i a més permet utilitzar-lo a l’aire lliure sense que el vent s’endugui cendres i burilles. Però el que m’agrada més és que amaga molt bé el desolador cementiri de cigarretes que s’acumula al final del dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada