dimecres, 12 de novembre de 2008

La ville en rose (1)


Cinc nits passades a Marrakech.

Els carrerons de la medina recorden els de “El cranc de les pinces d’or” (en alguna botiga fins i tot hi ha talles no homologades de Tintín i Milú), però amb energia redoblada: motos, bicicletes, rucs i carretons, enrenou i olors, salutacions, crits, invitacions a mirar i comprar... Tot això no deu haver canviat tant des dels temps medievals, llevat dels vehicles de dues rodes i el planter de parabòliques que prolifera als terrats.

Intramurs però, tot el luxe indolent que ens suggereix la paraula ‘Orient’: patis silenciosos, fonts octogonals on suren pètals de rosa, tes a la menta servits per criats discrets i amables sobre tauletes baixes de fusta tallada, àpats excessius, inacabables, deliciosos... Tot a l’abast dels nous paixàs, viatgers “low cost” de cap de setmana o nous rics en construcció.

Més enllà de les muralles, la “ville nouvelle” creada per la metròpoli llunyana, tan llunyana que a penes queden restes anteriors als anys seixanta del segle passat. Tot pintat d’un rosa salmó uniforme i avorrit en el que només destaca un gran cartell amb la bellesa mora de Penélope Cruz.


2 comentaris:

  1. Francament -s'estic convençut-li podries treure més partir a aquesta escapada. Espero una segona part i no sé perquè però hi vull ser.

    ResponElimina
  2. Més m'estimo no personalitzar gaire. Tinc aspiracions de català universal...

    ResponElimina