dijous, 27 de novembre del 2008

Marianne tira la casa per la finestra


Més de vint anys després del fenomenal “Strange Weather”, Marianne Faithfull torna a aliar-se amb Hal Willner, un productor especialitzat en confeccionar discos temàtics on tenen lloc les combinacions més impensables d’artistes, per enregistrar “Easy come, easy go – 18 songs for music lovers”. Entre els dos han seleccionat algunes de les seves cançons preferides i han reunit així una col·lecció a la qual el qualificatiu d’eclèctica li queda curta. Vegeu sinó (en ordre d’aparició) la llista d’autors: Dolly Parton, Neko Case, Duke Ellington, Colin Meloy (de The Decemberists), W. Jackson & E. Brown (en una cançó que va popularitzar Bessie Smith), Espers (un grup neo-psicodèlic de Filadèlfia), Brian Eno, Randy Newman, Smokey Robinson, Merle Haggard, Black Rebel Motorcycle, Paul Webster & Jonny Burke, Judee Sill, Morrisey, una cançó tradicional (que va cantar Nick Drake), Steve Winwood & Jim Capaldi (de Traffic), Leonard Bernstein & Stephen Sondheim (sí, una de West Side Story) i una altra tradicional. Com es pot veure, el catàleg abasta des dels inicis dels temps fins abans d’ahir.

L’acompanyament musical compta amb fosques lluminàries com Warren Ellis, Marc Ribot, Jane Scarpantoni, Lenny Pickett, Greg Cohen o el fidel Barry Reynolds. I a més, afegeixen les seves veus gent com Jarvis Cocker, Chan Marshall (AKA Cat Power), Nick Cave, Rufus Wainwright, Teddy Thompson, Sean Lennon, Kate & Anna McGarrigle, l’inescapable Antony i l’elusiu Keith Richards! Però no penseu que aquest és l’habitual disc de duets: des de la primera a l’última cançó, Marianne és la mestressa i la resta són ombres convidades.

Si hi faltava res, Jean Baptiste Mondino l’ha retratada pletòrica, talment sortida d’un pacte amb el diable.

La Faithfull, amb la seva veu trencada (que no li ha donat déu, que se l’ha feta ella mateixa a hòsties amb la vida), és una autèntica crooner. Ella no fa versions, tot el que canta ho fa seu i no admet comparacions. No cal dir que aquest serà un dels meus discos de l’any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada