dimarts, 16 de febrer de 2010

Club privé


M’escriu l’amiga Montse i em diu: “Vaig llegint el teu bloc, però algun comentari que he fet, l'he fet anònimament, perquè em sembla que sou un grup tancat que aneu comentant-vos a vosaltres i em fa vergonya afegir-m'hi...”

No m’ha agradat aquesta sensació de grup tancat que podem desprendre els meus comentaristes i jo, tot i que l’entenc. A menys que disposis d’un bloc d’audiència estratosfèrica, el cercle de persones que hi comenten habitualment són un grup força reduït i, mitjançant la freqüentació, acabes coneixent-los prou bé (en la mesura que la virtualitat ho permet) fins establir-ne inevitables complicitats.

Però aquest fet no hauria de ser impediment perquè, tothom que volgués, pogués dir la seva. Que jo sàpiga, els blocs poden ser tancats o oberts. Els blocs tancats només són accessibles a una llista determinada d’usuaris (grup d’amics, alumnes d’una escola, membres d’un equip de treball...) i no admeten forasters, ni tan sols en qualitat de lectors. La majoria de blocs són, però, oberts i permeten que qualsevol passavolant hi fiqui el nas. En aquests casos tots els lectors gaudeixen del mateix status (no hi ha targeta VIP ni galons de veterania) i, si l’autor del bloc és una persona com cal, donarà la benvinguda cordial a tothom que tingui el detall de deixar un comentari i a ningú se’l tractarà com un intrús.

D’altres amics m’han dit que no gosen comentar, perquè hi ha massa “nivell”, encara que no sàpiga què volen dir amb això, els respondria que això no són unes oposicions de càtedra, que no estic aquí per jutjar ningú i que sempre apreciaré més la sinceritat que la pedanteria.

Últimament que hi ha blocs, com Riell Bulevard o Enceneu els llums!, els quals proposen una intensa agenda social, he observat que algunes veus han preguntat tímidament si les activitats eren obertes a tothom o bé exclusives pels “habituals”. Dedueixo, doncs, que hi ha persones que llegeixen els blocs gairebé amb sentiment de culpa, com si estiguessin tafanejant indiscretament la vida dels altres, quan (per definició), qui utilitza aquest mitjà de comunicació, parteix del supòsit que el que deixa escrit té un públic potencial que abasta tota la Humanitat (ja ens agradaria, he!).

En definitiva, que ningú es talli a l’hora de fer un comentari. Dins de les meves limitacions, procuro ser amable amb tothom; però no m’agraden les “capelletes”: a partir d’ara, intentaré evitar les bromes privades, que sempre són excloents.

Una altra qüestió és si cal o no fer comentaris; perquè d’obligació no n’hi ha cap, és evident. Però això ja ens duria massa lluny i ho deixaré per un altre dia, que la cosa té suc.

46 comentaris:

  1. És curiós com, tot i ser un espai absolutament obert i públic, els blocs generen una mena de temor al ridícul. Més curiós encara quan hom pot fer servir un pseudònim, quan no l'anonimat, per entrar i fer comentaris. Suposo que, com tu bé apuntes, el que més frena són les capelletes, però no fer l'ullet o similars penso que seria negatiu, en el sentit que potser quedaria tot molt fred.
    Per cert, estic a un pas de creure en la telepatia blocaire: el meu post de demà, preparat aquest cap de setmana, tracta de la interacció als blocs, i literalment dic que "alguns dels meus amics i amigues em diuen que no s'atreveixen a fer comentaris al bloc perquè hi ha massa nivell".

    ResponElimina
  2. Tens molta raó, Allau, a Riell Bulevard també ens va resultar curiosa aquesta incursió tímida com si els fes vergonya o tinguessin poir de colar-se a una festa que no els toca. Res més lluny!!, Justament sempre és agradable rebre comentaris de gent nova, veure que el cercle s'aixampla i agafa nous horitzons. Els "sospitosos habituals" un dia van fer el seu primer comentari i ben benvingut va ser!!

    Ara m'ha vingut al cap aquell petit monstre que adorna alguns blogs que diu "Un blog es nodreix dels teus comentaris". Potser ens caldrà afegir-lo, per promoure la participació i dissipar aquestes pors!

    I sí Leb, aquestes coincidències em passen sovint, jo tembé començo a pensar en bruixeria blogaire. Benvingudes les bruixes!

    ResponElimina
  3. Jo tinc lectors (amics i coneguts) que no comenten mai al blog i m'envien 'comentaris' via email, i quan els dic que ho escriguen al blog els entra la timidesa i em diuen que no...
    De totes maneres jo vaig estar molt de temps (abans de tindre el meu) llegint blogs sense gosar comentar, em va costar prou.

    ResponElimina
  4. Leb, no sé si és telepatia o és que tenim els mateixos amics. ;p

    ResponElimina
  5. Eulàlia, a mi també m’agrada molt que s’hi afegeixin comentaris, però no m’agrada forçar ningú. Tothom té dret a callar i tampoc val la pena que la gent escrigui per no dir res. De totes maneres al Riell aneu molt ben servits en matèria de comentaris (tant en quantitat com en substància).

    ResponElimina
  6. Sí, Maria, potser és qüestió de trencar el gel una primera vegada per adonar-te que és indolor i que no produeix cap cataclisme.

    ResponElimina
  7. El problema dels comentaris que estan signats pels "de sempre" és que a vegades dona la sensació de certa endogàmia i això pot fer fora a algú.
    Aquesta endogàmia és més una percepció dels altres que no pròpia. Potser jo perquè quan vaig començar amb el tema el primer que vaig fer va ser fer un comentari, sinó recordo malmament en el bloc de la Júlia on hi vaig caure buscant una informació molt específica.
    Jo crec que no hi ha capelletes (o jo com a mínim no les veig!) sinó que moltes vegades es creen sinèrnies de més o menys simpaties que traspassen la part virtual i que es concreta en presencial.
    L'Ateneuesfera que organitza en Guillem Carbonell o la "grande bouffe" del Leblansky en són uns bons exemples on tothom hi és convidat.
    Potser si que haurem de posar el logo del monstre que diu l'Eulàlia per no espantar a ningú!
    I per acabar... el tema del nivell a mi em té frustrat perquè jo sempre comento tot el que em passa pel cap encara que no tingui ni idea i en canvi molta gent em diu que no em comenta res per no ficar la pota o per què no saben què dir...
    En fi, que tothom posi els comentaris que vulgui i endavant que no ha estat res, que una mica de promiscuïtat sempre està bé!

    ResponElimina
  8. Per això he escrit aquest apunt, Galde, per indicar que, si és percep endogàmia, és una falsa impressió a la qual paradoxalment contribueixen els que callen.
    I en quant al nivell, tinc observat que són precisament els blocs més especialitzats i tècnics els que més respecten les opinions de tothom.

    ResponElimina
  9. Anava a fer una contribució per desmentir això del club privat però em sembla que al final estem parlant els de sempre, cosa que dona just l'efecte contrari! (Ara tocaria dir alguna cosa per pujar el nivell del comentari, però no se m'ocorre res...)

    ResponElimina
  10. Salvador, podies haver tingut la delicadesa d’entrar amb un altre nick i no desmuntar-me la tesi.

    Res, expulsat de la sala VIP!

    ResponElimina
  11. home! ja comento jo per abaixar el nivell! :D tot i que aviso: això no és un comentari, perquè sinó semblaria que només comentem "els de sempre" :P

    Un blog és com una revista a cal dentista, tothom la pot fullejar i tothom pot dir-hi la seva. Justament, si més no pel meu blog, la gràcia és aquesta. Un blogaire és un escriptor-editor i després el lector és lliure d'intervenir-hi :)

    ResponElimina
  12. Clídice, la piconadora que tot ho anivella!

    ResponElimina
  13. Però si als blocaires ens encanten els comentaris!!!!! Segur que molts entrem al nostre mail diverses vagades al dia amb l'esperança de que hi hagi missatges per publicar!!!! i quina il.lu quan n'hi ha un!!!! Igual que els que segueixen un blog..... hi ha molta gent que et llegeix a diari però que no gosa incriure el seu nom en aquesta llista, com si fos una cosa dolenta!!!!

    Va, que no cal missatges massa intel.lectuals. Amb un estic amb tu, o no, no et suporto i no et llegiré més, ja n'hi ha prou!!!!

    ResponElimina
  14. Si deixo un comentari aquí augmentaré la impressió de club privat? Si no el deixo què passa? I si el deixo com a anònim, o m'invento un nom?
    Jo trobo a faltar comentaris, i aquesta mena de vergonya em resulta estranya: els blogs són completament oberts. Alguns de nosaltres no posem filtres de cap mena ni comprovacions de paraules ni res. De fet, els posts que han tingut més comentaris s'han enriquit enormement, han revelat connexions inesperades i fins i tot poden posar gent en contacte.

    ResponElimina
  15. Em faltava afegir un matís: el Riell Bulevard no ha tingut mai vocació d'agenda social ni molt menys. En realitat, les propostes de reunió, trobada o costellada sempre han vingut -precisament- dels comentaris. Un prova que són els comentaris qui animen i donen sentit, afegeixen lectures i de fet fan sentir viu el qui escriu i el propi espai. Amén.

    ResponElimina
  16. A Frikitecaris ens han arribat a dir que semblem una secta, i això que tothom hi és benvingut. És cert que quan arribes a un bloc que no coneixies (o a un fòrum de discussió, on també passa), tens la sensació que no hi pertanys: però si no t'esforces per formar-hi part, no ho faràs mai. Al cap i a la fi, la majoria de blocs tenen comentaris oberts a tothom, que ja deu voler alguna cosa, no?

    ResponElimina
  17. S'agraeix la matisació, Lluís, no us encarregaré el càtering del bateig d'en Manelic.

    ResponElimina
  18. Potser, Ferran, un bloc com "frikitecaris" pot fer pensar que és exclusiu per professionals de la biblioteconomia; però és cert que hi ha gent que va per la xarxa "navegant" en tots els sentits de la paraula.

    ResponElimina
  19. No és el primer comentari que sento en aquesta direcció. Serà que, en no estar acostumats a tanta llibertat, hi ha por o vergonya?

    ResponElimina
  20. Clidice, aixó de revista de cal dentista, no m'ho puc sentir avui (acabo d'abonar el re-styling de la meva dentadura), però no hi veig interactivitat possible amb un Hola o un Fotogramas...

    ResponElimina
  21. pobrissó prat :( però a què molaria mogolló (i mig) si poguessis preguntar-li coses a la duquessa d'Alba o al Marichalar? ^^

    ResponElimina
  22. Un servidor ni en aquells blocs amb els que he arribat a tenir una relació gairebé íntima hi participo gaire. Però m'agrada ser-hi. M'agrada primer de tot perquè entenc que d'alguna manera els he fet meus i m'agrada que es vegi. I en segon lloc perquè és l'única manera que tinc de donar les gràcies.
    Sobre la possible imatge 'sectària' de la que parla Unquepassava a Can Rosselló hem parlat molts cops. I continuarem parlant, segurament.

    ResponElimina
  23. Definitivament no som lliures. Un dia vaig preguntar: si fossis un ocell i t'obrissin la gàbia partiries? Nosaltres mateixos ens limitam, bé, la nostra por. Com a recent "comentarista" d'aquest blog, he de dir que l'amo de la casa és extramadament amable i que m'hi sento com en el país de les meravelles ;) ah, i que cameva també es troba oberta a tots si voleu. Abraçades!

    ResponElimina
  24. Potser, Ferran, un bloc com "frikitecaris" pot fer pensar que és exclusiu per professionals de la biblioteconomia

    Això ho entendria, però qui ens ho ha dit pertanyia al món de la biblioteconomia...

    ResponElimina
  25. Ui, Criticartt, perdona, estic tan poc acostumat a aquesta pluja de comentaris que havia passat per alt el teu. I sí, sí que m'encanten els comentaris, i no em connecto al mail diverses vegades al dia, perquè em passo el dia connectat (que ja és estar malalt).

    ResponElimina
  26. Potser, Albert, som víctimes d'aquella tradicional prudència catalana de no ficar-se en la vida dels altres.

    I gràcies per comentar (crec que per primera vegada), has estat la gota de saba fresca que refuta l'acusació d'endogàmia.

    ResponElimina
  27. Jo, Prat, no gosava dir-ho, però la comparació de la Clídice també m'ha semblat una mica salvatge.

    ResponElimina
  28. Clídice, trobo que el Marichalar deu d'estar passant uns mals moments, estic temptat d'oferir-li una col·laboració setmanal en aquesta plana.

    ResponElimina
  29. bé, ja em disculpo, serà perquè jo em penso el blog com una revista. En tot cas hi som els "lecturas" i hi sou "l'Avenç" o totes les que se us acudeixin no? :)

    ResponElimina
  30. Josep, de tu no tinc queixa, que hi ha línia directa.

    ResponElimina
  31. Gràcies, Frannia, crec que la cortesia és bàsica. No suporto aquells blocs en que uns comenten "contra" els altres. El cert és que el bon tracte és recíproc i estic molt satisfet de tots els meus lectors.

    ResponElimina
  32. Ferran, llavors devia ser encara més friki que els frikitecaris.

    ResponElimina
  33. Ui, el que m'ha dit la Clídice, l'Avenç! Jo volia ser La Gaceta Ilustrada.

    ResponElimina
  34. Tinc comprovat que el bon rotllo entre blocaires també allunya d'altres possibles comentaristes. ¿Acabarem tots com el "Té la mà Maria", sense contestar comentaris?

    ResponElimina
  35. Puig, si el bon rotllo foragita algun comentarista, no em doldrà perdre'l. En quant a respondre a tothom, gran qüestió!, pot esdevenir una feinada si proliferen les intervencions. Ja en parlarem quan arribi als nivells de popularitat de TLMM.

    ResponElimina
  36. ¿Algú te notícies de la Nau Argos? Gracies

    ResponElimina
  37. Ho sento, Montse, fa dies que no entra per aquí. Has provat a cal Bloguejat? En Salvador és amic seu.

    ResponElimina
  38. Allau a cal avalanche hi entro cada cop que escrius, encara que en silenci reverencial.

    ResponElimina
  39. Boris, cal que superis els teus traumes estalinistes, parla, home, parla. [Has vist que una mossa et buscava?]

    ResponElimina
  40. Ho deia perquè aquest matí provava d'accedir a la Nau Argos i he trobat un missatge que em deia que no era usuaria. Gracies.

    ResponElimina
  41. Montse, devien estar fent reformes, ara ja s'hi pot entrar, tot i que sembla que en Jaume Puig ha traspassat el negoci a un tal Boris Sabinkov.

    ResponElimina
  42. Massa nivell???
    Juas juas! que diria alguna dels habituals...

    ResponElimina
  43. Santi, entre poc i massa! Jo ho deixaria en que tenim "un cert" nivell.

    ResponElimina