diumenge, 28 de febrer de 2010

Imatges d’Alícia: Walt Disney


No, no aguantaré que, com a comentari d’aquest apunt, algú digui alguna cosa previsible en contra de Walt Disney.

El senyor Disney esdevingué una de les bèsties negres dels progres dels 70, potser a causa de la versió simplificada i antiamericana de la vida que teníem llavors. Per a mi, que vaig ser educat amb la seva dieta d’adaptacions dels contes clàssics, no li puc retreure més del que podria fer a Perrault o a Grimm. O sigui res. A més, Walt Disney explotà com pocs les possibilitats del naixent art dels dibuixos animats i creà un munt de meravelles al llarg de la seva vida.

Ben bufona era aquesta noia, no m'explico com no va arribar a ser "Princessa Disney".

La seva versió d’Alícia de l’any 1951 no es compta entre les millors. I malgrat tot, Disney havia mostrat la seva obsessió per Alícia des dels principis de la seva carrera. L’any 1923, quan era només un cineasta principiant a Kansas-City, ja va filmar una “Alice’s Wonderland”, on una actriu interactuava amb diversos personatges animats. Va gaudir d’un moderat èxit, el que va motivar-lo a crear una sèrie de 50 breus “Alice Comedies” que establiren la seva reputació i precediren el seu primer gran èxit: Mickey Mouse.


Arribat el moment d’abordar el primer llargmetratge, Disney tornà a pensar en Alice i fins i tot va fer unes proves amb Mary Pickford, la qual pensava envoltar de personatges animats. L’estrena de la pel·lícula de McLeod del 1933 el va fer desistir del projecte i girà la mirada cap a la Blanca Neus. El triomf fou inenarrable i la resta és història.

Disney continuà pensant en els llibres de Carroll. L’any 1938 enregistrà el títol “Alice in Wonderland” i just acabada la guerra va fer noves proves amb Ginger Rogers (amb la qual de segur que n’hauria resultat una Alícia veritablement suculenta). Per fi a les acaballes dels anys 40 es ficà de ple en una producció totalment animada d’Alícia per iniciar el seu “cicle anglès” (on figurarien clàssics com “Peter Pan”, “101 dàlmates”, “Mary Poppins”, “Merlín l’encantador”, “El llibre de la selva” o “Robin Hood”).

Disney prescindí del model que li proporcionaven les il·lustracions de Tenniel i optà per un estil viu i colorista. Donat que les novel·les de Carroll són més un seguit d’episodis que una narració pròpiament dita, es potenciaren l’espectacularitat, la música i els efectes visuals per sobre dels sofisticats jocs conceptuals.

Els bessons Tweedle a punt de vendre un cotxe usat.

L’estrena l’any 1951 no va ser tan feliç com es podria esperar: els fans de Carroll i el públic anglès en general l’acusaren d’haver “americanitzat” la seva victoriana favorita. El film mantingué el seu status d’obra mig fallida fins que la psicodèlia dels anys 60 incentivà la seva reivindicació. Tot i això crec que encara manté una situació problemàtica dins del canon disneià.

El gat de Cheshire en versió "simpàtica".

Malgrat que aquesta fos una de les pel·lícules més musicals de la factoria Disney (fins i tot trenta compositors hi intervengueren), no ens ha deixat cap melodia memorable, potser perquè totes eren extremadament curtes. O sí, una, arribada gràcies a la intercessió de Pratinsky. Es diu “Alice in Wonderland” (de Sammy Fain) i la versiona Bill Evans (un dels pianistes més fins i filipins que ens ha ofert la història del jazz). El baix és el de Scott LaFaro i la bateria de Paul Motian. Aquí la teniu.



14 comentaris:

  1. Es trobava a faltar la versió disneiana. Tot i que no està a l'alçada d'altres obres del Disney, té bones idees. A més a més, per a mi és la primera Alícia.
    (Per cert, cap a les vuit del matí estaràs plagiat).

    ResponElimina
  2. Allau,
    Jo que ahir vaig anar amb les meves filles a veure "Tiana y el sapo" et puc dir que els dibuixos i la versió d'Alícia d'aquell Disney són una obra mestra! Anem a pitjor?

    PD. Haurem de posar-nos tots d'acord i dedicar un mateix dia a plagiar un article de l'Allau! Comencem a planejar-ho...

    ResponElimina
  3. Per a mi, Lluís, mai no serà la meva primera ALÍCIA, crec que no l'he vista mai sencera. En quant als plagis, fes, que jo em deixo estimar.

    ResponElimina
  4. no faré cap comentari atès que no puc dir res bo del barritademerlussa ^^

    ResponElimina
  5. Galde, malgrat les bones crítiques que ha rebut aquesta Tiana (Lola Anglada?), em resisteixo a acceptar més princesses dibuixades al meu reialme.

    Poseu-vos d'acord, però no m'emprenyeu gaire.

    ResponElimina
  6. Clídice, gràcies a tu, descobreixo les meves mancances en cultura de supermercat. El proper dia que et vegi et fotré un cop de Heidegger que els teus ancestres em maleiran els ossos.

    ResponElimina
  7. esplèndid Bill Evans...jo, al país de les meravelles crec que no hi he estat, però al Village Vanguard, sí.

    ResponElimina
  8. I jo que et tenia per la seva Presidenta!

    ResponElimina
  9. Penso en les versions dibuixades del gat de Cheshire... Perquè sempre és tigrat?
    També és tigrat el pocavergonya del Fritz... No en serà un hereu?

    ResponElimina
  10. Podria ser, Girbén, tots dos són pocavergonyes. Però quin gat no ho és?

    ResponElimina
  11. A mi l'Alícia de Disney em sembla brillant pe que fa a l'estètica, amb escenes memorables. Del guió no puc dir el mateix.
    I aprofito per parlar de Tiana y el sapo, ja que ha sortit: trobo que és del pitjor que ha fet mai la Disney. El guió és pèssim, les cançons infectes, el dibuix vulgar, i fins i tot el color està posat amb el cul.

    ResponElimina
  12. També remarcable la versió d'Alice in Wonderland del Dave Brubeck i Paul Desmond (http://www.youtube.com/watch?v=IJfzTgYWfPw). Ves que l'anava a penjar en el blog com a cançó del dia.Casualitat? Telepatia? La mateixa canço, diferent versió. Però després de veure la teva Alícia Evans opto per l'Alícia encadenada (http://www.youtube.com/watch?v=_evqgfJryAA). Bastant menys jazzy , però també efervescent.

    ResponElimina
  13. Leb, què em dius? Les crítiques que havia llegit eren bones. Ai, qent jove, pa tou. Torno a capbussar-me en els clàssics.

    ResponElimina
  14. Telepatia, llum, no ho dubtis. Ara vaig a veure la teva Alice in Chains.

    ResponElimina