dimarts, 2 de novembre de 2010

La versió Nabokov


Vladimir Nabokov, també conegut com Vladimir el Temible, va impartir classe de literatura durant gairebé 20 anys a les universitats de Wellesley i Cornwell. Foren degudament recollides, entre d’altres, a “Curso de Literatura Europea” (Bruguera, 1983). En aquest volum el novel·lista parla de cada autor a partir d’una de les seves obres més significatives. De Dickens escull “Bleak House”, decisió que li aplaudeixo, i ho fa a continuació d’haver parlat de Jane Austen i el seu “Mansfield Park”. Tot i que Nabokov reconeix el valor literari de la senyora Austen, confessa que no pertany ben bé a la seva corda. En canvi, Charles Dickens…
“Ara estem en condicions d’abordar Dickens. En condicions d’abraçar Dickens. En condicions de gaudir de Dickens. En les nostres relacions amb Jane Austen hem hagut de  fer un cert esforç a fi de poder-nos reunir amb les senyores al saló. En el cas de Dickens, ens demorarem a la taula amb el nostre porto daurat”.

El comentari té un regust condescendent, evidentment masclista, com si la visió femenina d’Austen fos més difícil de compartir, menys universal, que la masculina de Dickens. El curs data dels anys 50 del segle XX, tinguem-ho en compte abans de ser massa durs amb l’autor.
“Amb Dickens ens eixamplem. Em sembla que l’obra d’Austen és una encantadora readaptació de valors antiquats. En el cas de Dickens, els valors són nous. Els autors moderns encara s’embriaguen amb la seva collita. Aquí no hi ha problemes d’enfoc com a Austen, ni nuviatges, ni titubejos. Senzillament, hem de rendir-nos davant de la veu de Dickens: això és tot. Si fos possible, m’agradaria dedicar els cinquanta minuts de cada classe a la muda meditació, concentració i admiració de Dickens. Tanmateix, la meva missió és dirigir i explicar aquestes meditacions, aquesta admiració. Tot el que heu de fer quan llegiu “Bleak House” és relaxar-vos i deixar que sigui la vostra espina dorsal la que domini. Encara que llegiu amb la ment, el centre de la vostra fruïció artística es troba entre els vostres omòplats. Aquest petit estremiment és amb tota seguretat la forma més elevada d’emoció que la humanitat experimenta quan assoleix l’art pur i la ciència pura. Rendim culte a la medul·la espinal i el seu formigueig. Enorgullim-nos de ser vertebrats, doncs som uns vertebrats en el cap dels quals s’hi posa la flama divina. El cervell no és més que la prolongació de la medul·la: però el ble recorre tota l’espelma de dalt a baix. Si no som capaços d’experimentar aquest estremiment, si no podem gaudir de la literatura, llavors deixem tot això i limitem-nos als tebeos, a la televisió i a la novel·la de la setmana. Però crec que Dickens demostrarà ser més fort”.

I estic segur que això que Nabokov escriu sobre “Bleak House” ho subscriuria igualment sobre gran part de la producció dickensiana.

21 comentaris:

  1. No sé, no sé... em sembla que aquest text és un apòcrif de Nabokov del qual (fora dels aspectes més masclistes!) és: ALLAU!

    ResponElimina
  2. No comparteixo el que diu sobre Austen (i no només per les ressonàncies masclistes que s'hi poden entreveure), però el que diu sobre Dickens és extraordinàriament exacte. Salut, Allau!

    ResponElimina
  3. No sé si la metàfora de l'espinada és nabokoviana o allàvica, però fa estremir de tan plàstica com és.

    ResponElimina
  4. Es que tot el que deia Nabokov...però, crec que no es pot comparar Austen amb Dickens, seria com comparar Lovecraft amb Louisa May Alcott.

    ResponElimina
  5. no veig res a criticar del discurs de Nabokov, evidentment que allò masculí és allò universal, al cap i a la fi el mascle de l'espècie és l'únic ens pensant existent. Ara m'ha fet venir ganes de comprovar si, efectivament, no tinc medul·la. Per cert, a la televisió?

    ResponElimina
  6. Galde, ja m’agradaria a mi escriure com el vell Vlad. Jo, amb prou feines l’he traduït.

    ResponElimina
  7. David, com que sóc gairebé tan austenià com dickensià, jo tampoc puc estar d’acord amb la forma com Nabokov li perdona la vida a l’escriptora.

    ResponElimina
  8. Una metàfora, Puig, que es pot fer servir per molt més que per Dickens.

    ResponElimina
  9. Aris, jo crec que sí que es poden comparar i que fins i tot tenen punts de contacte, per això són precisament els cursos de literatura.

    ResponElimina
  10. Clídice, no facis llenya de l’il•lustre difunt. No entenc la pregunta que fas sobre la televisió.

    ResponElimina
  11. res, que m'ha xocat que l'il·lustre i arnat difunt parlés de la TV com si ja existís la Belén Esteban. I evidentment que no en faig llenya, només constato una veritat com un temple, allò masculí és universal, el món femení és local i menyspreable, of course. Aquest, com tots els barbuts que em fan estudiar a filo, només pensen en clau masculina, com no podria ser altrament.

    ResponElimina
  12. L'home vivia a la seva torre d'ivori i la televisió li devia de semblar d'una suprema vulgaritat, fins i tot sense Belén Esteban.

    ResponElimina
  13. Quin llibre haguera triat del senyor Dragó?
    XD

    ResponElimina
  14. Martí, Dragó no l’hauria inclòs al curs, pertany a la categoria “novel•leta de la setmana”.

    ResponElimina
  15. Pregunta curiosa (i tonta): ¿Per què, de cop i volta, tothom parla de Vladimir Nabokov? És compleix alguna mena de aniversari? ¿S'ha fet alguna edició commemorativa de Lolita? ¿Alguna pel·lícula? Per cert, a mi també m'ha cridat la atenció que ja als anys 50 fes un judici tan "actual" de la televisió; això demostra que tenia una gran perspicàcia.

    ResponElimina
  16. No en tinc ni idea, Brian, ni ho havia notat. En parlo perquè ara toca "Bleak House", jo només em despullo per exigències de guió.

    ResponElimina
  17. he rescatado de la estantería el "Curso de literatura européa" Ed. Circulo de Lectores del sr. Nabokov. El capítulo en relación a Dickens nunca me había apetecido leerlo, y ni me acordaba que estaba incluido.
    Gracias Allau, eres un chollo.

    ResponElimina
  18. La verdad, Pilar, es que este curso que mencionas, si no has leído previamente los libros comentados, puede resultar un poco palo.

    ResponElimina
  19. El llibre de Nabokov és un dels manuals de referència. Amb ell he après molt a llegir i, en especial, el monòleg de Molly Bloom. També vaig llegir, naturalment, el que deia de Dickens. Quant a Jane Austen s'ha de partir de la base de que l'escriptor peterburguès creia fermament en que cap ni una dona podia escriure una novel·la. En el llibre que esmentes explica com es va haver d'assessorar a travès d'algun colega britànic per triar una dama. Jo tinc aquest llibre en castellà i referint-se a Jane Austen diu: "esta damita". recordo que no se'm va posar gens bé aquesta expressió.
    Un bon post, Allau, amb dos pinxos com l'anglès i el rus.

    ResponElimina
  20. Glòria, en Nabokov té aquestes coses: és tant d'admirar com de bufetada. Malgrat tot, va viure tota la seva vida supeditat a la seva estimada Véra. Ja se sap, darrera de tota gran dona s'hi pot trobar qualsevol cosa, fins i tot un Vladimir Nabokov!

    ResponElimina