dimarts, 16 de novembre de 2010

“Bleak House” és una patata

Ho escriu Chesterton:
“Bleak House” no és certament el millor llibre de Dickens; però potser és la seva millor novel·la. Aquesta distinció no és un mer joc de paraules; cal recordar-ho constantment en connexió amb la seva obra. Aquesta història en particular representa el punt més alt de la seva maduresa intel·lectual. Maduresa no significa necessàriament perfecció. És inútil dir que una patata madura és perfecta; a alguns els hi agraden les patates noves. Una patata madura no és perfecta, però és una patata madura; la ment d’un epicuri intel·ligent pot ser que la trobi poc adaptada pels seus propòsits particulars; però la ment d’una patata intel·ligent admetria de seguida, sense cap mena de dubte, que es tracta d’un espècimen genuí i plenament desenvolupat de la seva particular espècie. El mateix és en cert grau també veritat en literatura. Podem dir més o menys quan un ésser humà ha assolit el seu ple creixement mental, encara que arribem a desitjar que mai no l’hagués assolit. Els nens són molt més bonics que els adults, però existeix una cosa que es diu creixença. Quan Dickens va escriure “Bleak House”, havia crescut.

Dickensiana: He rebut un amable missatge d’un fill de Manel Pegagrega, on m’informa que aquest nom era un pseudònim i que el seu pare abans de morir havia deixat enllestida la totalitat de la traducció, tot i que va anar esmenant-la i perfeccionant-la fins el darrer moment. M’assegura que existeix la intenció de continuar publicant els lliuraments pendents i que em mantindrà informat. No dubteu que jo faré el mateix al meu torn.

Per altra banda, per a qui no feu seguiment dels comentaris, sapigueu que Xavier Pàmies va respondre les meves objeccions sobre la seva traducció. Les podeu llegir aquí. Li agraeixo molt que s’hagi pres la molèstia de respondre tan extensament i en un to tan cordial.

18 comentaris:

  1. Ha estat un plaer haver seguit aquesta aventura sobre traduccions. Paraula de patata (més aviat nova).

    ResponElimina
  2. Marta, m'agraden molt les patates (mereixeria ser alemany). Dóna per fet que les meves aventures traductores no s'acaben aquí.

    ResponElimina
  3. Apa. Doncs me'n vaig a dormir encara més contenta

    ResponElimina
  4. L'home ve de la patata... ho deien els de la Trinca.

    I quan és madura, grillada!

    ResponElimina
  5. No només pel joguinós joc de sentits que es desplega sinó perquè no en conec de millors, a mi el que m'agraden són els trumfos.

    ResponElimina
  6. Els trumfos del Pirineu, sens dubte. Bleak House té aquesta categoria.

    Avui m'alegro per tres coses, Allau. Pel que expliques de la traducció d'en Pegagrega, pel detall d'en Xavier Pàmies (i abans de l'Oliva) i per poder llegir un bloc que suscita debats tan interessants sense tractar la política ;)

    ResponElimina
  7. Galde, em temo que la teoria evolutiva de la Trinca ha estat força contestada.

    ResponElimina
  8. Puig, m'alegra ser motiu d'alegria: ja som dos que comencem bé el dia.

    ResponElimina
  9. Realment no seguir les trames del teu blog hauria de ser un delicte de lesa intel·ligència. Quina sort ser dels que ho saben! ah! i al Vallès diuen: "aquell passarà de verd a podrit" ^^

    Una patata grillada :D

    ResponElimina
  10. Ui, Clídice, això de les trames del meu bloc m'ha sonat a Gurtel!

    ResponElimina
  11. ah si? doncs mira, tinc mirat un vestidet d'Armani ... ;) andestàlbigotes! El teu blog (ara no t'agradarà) compleix una funció que pocs blogs tenen i que abans de l'era blog estava restringida a uns àmbits molt acadèmics: poder parlar (o llegir) sobre obres i que els seus traductors, en aquest cas, ens facin cinc cèntims del perquè de tot plegat. A veure qui és el maco que ho supera :)

    ResponElimina
  12. Punyeta! abans d'arribar a la teva resposta a en Pamies he provat tots els jocs de caràcters, intentant llegir les cites de l'OED; em pensava que era cosa del meu ordinador :(

    L'enhorabona pel nivell del debat; m'apunto a anar-el seguint, tant pel que fa a en Pamies com a la publicació del text de'n Pegagrega.

    ResponElimina
  13. Me'l va enviar també per correu, però tampoc el vaig poder llegir. Sembla que els britànics són excèntrics fins en la codificació dels seus diccionaris.

    El debat no crec que vagi més enllà, almenys en aquest apunt en concret.

    ResponElimina
  14. Com que tinc un enorme respecte per Chesterton, he llegit dues vegades la cita. I m'estic pensant de guardar-la, que aquest home en sabia molt.

    ResponElimina
  15. Chesterton i els seus estirabots... Per cert, interessantíssima la conversa amb en Pàmies. Diu molt d'ell que hagi provat d'aclarir els dubtes que generaven algunes de les seves tries. El món de la traducció és apassionant.

    ResponElimina
  16. I a més sempre trobava una forma molt original d'expressar els seus pensaments.

    ResponElimina
  17. Cal dir, David, que tant amb en Xavier Pàmies com amb en Salvador Oliva m'he trobat dos traductors molt receptius per escoltar les crítiques que se'ls fan. Suposo que tenen en compte que la meva intenció no és atacar les persones i que intento expressar els meus dubtes amb respecte.

    ResponElimina