dimecres, 3 de novembre de 2010

Prostadt, o ciutat de la pròstata

Pavelló per prendre les aigües.

Ara som a Baden Baden, ciutat balneària coneguda des de fa segles, però que durant el segle XIX —temps en els que la platja no era tan popular i Marbella i Eivissa estaven per descobrir— va esdevenir el lloc d’estiueig preferit de les celebritats, dels artistes i de la reialesa. En els seus jardins s’hi podia trobar la reina Victòria, el kàiser Guillem o l’emperador Napoleó III, els músics Berlioz o Brahms, o els escriptors Tolstoi i Turgueniev. Dovstoievski escrigué “El jugador” aquí i perdé fins la camisa al casino. Literalment.

Per descomptat, visitar ara un indret tan carregat de llegenda literària produeix una certa decepció. Els edificis decimonònics tenen un encant tronat incapaç de recuperar la glòria passada, potser perquè els rics actuals busquen altres coses i en ple mes d’agost només s’hi troben turistes de pa sucat amb oli (com nosaltres) o jubilats que hi deuen viure tot l’any pels beneficis de les aigües i del microclima. Miris on miris només hi veus farmàcies, clíniques, residències per a la tercera edat i botigues d’ortopèdia. Una mica descoratjador, la veritat.
 
Antiga estació.

L’actual estació del tren queda lluny del centre, perquè l’antiga estació ha esdevingut una de les sales de concerts més grans d’Alemanya. La llarga galeria on es prenien les aigües ara mostra un interior bastant esbalandrat. La font d’aigües sulfuroses queda perduda entre els prospectes de l’oficina de turisme i, si no dus un recipient, has de pagar 50 cèntims perquè et lloguin un got. Les jubilades s’esmunyen al bar i, quan el cambrer no mira, pispen els gots de plàstic.
 
Casino.

El casino que, diuen, és el més bonic del món, no impressiona ni per dins ni per fora i la seva apoteosi de daurats sembla que prefiguri l’estètica de Marina D’Or. Al seu davant hi ha algunes botigues en forma de pavelló on venen quincalla caríssima i de gust més que dubtós que només compren els russos. Sí, hi ha molts russos, de fet el rus és la segona llengua de la ciutat. Serà per Dovstoievski (de qui hi ha un parell d’estàtues)? O és que la ciutat ha esdevingut una meca del “shopping” pels nous rics de l’ex Unió Soviètica?
Fiodor després d'haver empenyorat les sabates.

Més agradable, però igualment artificiós, és recórrer la molt llarga Lichtaller Allee entre prats, roserars i palauets d’estil Hausmann. El riu, amb la llera pavimentada amb llambordes, presenta una profunditat d’un pam i un seguit de ponts inútils, tots ells molt bufons.
 

L’endemà tornarem a la pragmàtica Stuttgart, un necessari bany de realitat per acabar les vacances.


18 comentaris:

  1. És curiós, no m'hi trobo bé als balnearis ni a les fotografies. Aquesta tranquil·litat em posa molt nerviós! :-(

    ResponElimina
  2. si, passem-la. Aquests balnearis tenen un jeneséquaC que me'ls fa avorridors. Ai! i pobre Dosto! quina estàtua! uf! :(

    ResponElimina
  3. Ja hi anirem més endavant, oi Clídice?

    ResponElimina
  4. Tot plegat té un aire estrany de decorat d'opereta, com si aquí no hi visqués ningú. Tret de Grünewald, crec que no m'agrada gens aquest país. (I si Prostadt és la ciutat de la pròstata, Köln és la ciutat del còlon? Mira, un acudit facilet).

    ResponElimina
  5. No sé per què han hagut de representar el pobre Fiodor descalç. Eixint del Casino, segur.
    En això dels peus sento com una mena d'atracció de l'horror. No m'agrada veure els peus de la gent, però porto un quart vinga ampliar la imatge per tal de determinar si el rus té els peus romans o grecs. Tot depèn de la llargada del segon dit.
    Sí, ja he demanat hora al metge. Gràcies.

    ResponElimina
  6. Doncs mira, Lluís, dóna’l per visitat. Tot això que t’has estalviat!

    ResponElimina
  7. Matilde, no asseguraria que els peus del monument es corresponguin als del Fiodor real, però seria lògic que tingués peus de rus, no?

    ResponElimina
  8. Recordo haver passat fa anys -molts anys- per Baden Baden. I fer-ne l'acudit facilet de l'Eugenio. Recordo que tot era net endreçat i... molt fals.
    Naturalement no hi penso tornar. Tinc molts altres llocs a visitar.

    ResponElimina
  9. Doncs a mi, aquest "rollu" tranquil+decadent m'agrada...
    Potser perquè una de les meves pel·lícules preferides és "Oco ciornie", o potser perquè vaig de cul tot el dia?

    ResponElimina
  10. Pse, no sé què dir-te, no em sembla científic, que en això sóc molt primmirada i segueixo la classificació proposada pel Dr. Scholl a "Estudio de las deformidades del pie y rodilla y su relación con la práctica de la esgrima" (el meu manual de referència). Els classifica atenent a la morfologia de la planta (plans,valgs..), la llargada del dits (romans, polinesis, egipcis..) o per l'embalum que fan (de geisha, grossos com a barques...). Res no en diu d'haver-los de mirar el passaport.

    De pet al metge d'ànimes, sí, ja ho sé, Allau.

    ResponElimina
  11. Per descomptat, Eulàlia, un lloc per no repetir.

    ResponElimina
  12. Tirant, tranquil i decadent, però també una mica car i amb pretensions. A mi dóna’m el Montseny.

    ResponElimina
  13. Matilde, si ho arribo a saber fa un mes, et demano una lectura de peus.

    ResponElimina
  14. Siempre he pensado que me hubiera gustado jugar a las cartas con el Káiser Guillermo. Me habría dejado ganar, por supuesto

    ResponElimina
  15. Menys mal que al pobre Dostoyevsky li van fer l'estàtua quan just havia perdut les sabates però encara conservava la resta de la indumentària...

    ResponElimina
  16. Pues a mi, Sufur, a "Scrabble" con la reina Victoria, aunque me temo que no había sido inventado todavía.

    ResponElimina
  17. Brian, veig que porta l'abric molt cordat. Crec que la camisa jal'havia perduda.

    ResponElimina