dimarts, 9 de novembre de 2010

Música ye-yé

Imatge de Leo Reynolds vista a flickr
Diu que la Real Academia Española ha decidit reformar l’ortografia de l’espanyol. Té tot el dret de fer-ho, que aquesta és una de les seves feines, i a més l’ortografia no és ciència immutable i ha d’evolucionar en paral·lel a com ho fan totes les llengües. Una altra qüestió és si em sentiré còmode amb els canvis, que són molts anys intentant dominar unes regles determinades, perquè cap al final de la vida hagi de reaprendre tot el que tant m’havia costat d’adquirir. És una situació bastant similar a la que es va trobar la gent gran (i no tan gran) amb l’arribada de l’euro. Ja ho diuen que gos vell no aprèn nous trucs.

Gosaria dir que en la recta forma d’escriure les paraules s’hi troba també un cert component d’educació sentimental i no sé si seré capaç d’abandonar aquest bagatge per criteris amb els que no sempre estic d’acord. I com que dins de tot català hi ha un filòleg de cafè a penes dissimulat, no m’estaré de comentar aquestes novetats i el que a mi em semblen.

Que els dígrafs “ch” i “ll” deixin de ser lletres de ple dret de l’alfabet crec que afectarà sobretot els editors de diccionaris, ja que dècades de treballar amb ordinadors ens han acostumat a tractar-los igual que a qualsevol altra combinació de dues lletres. El fet que a partir d’ara la “i griega” es digui “ye” fins i tot fa gràcia; però em sembla una decisió encertada, perquè no té sentit que l’alfabet d’una llengua ben castissa hagi de manllevar signes d’altres alfabets (per molt que l’acadèmia de la llengua sigui Reial i Sofía sigui grega).

La supressió de l’obligació d’accentuar la conjunció “o” entre dues xifres tampoc em treu la son: en català hem pogut sobreviure perfectament sense aquesta convenció. El que no m’agrada és el motiu de l’eliminació de la regla: el fet que els ordinadors poden distingir perfectament les “os” i els “zeros”. És una manera de menystenir els textos manuscrits i condemnar-los com a una anomalia destinada a desaparèixer. I, ben mirat, potser d’això es tracta, d’anunciar la mort dels escrits sobre paper i de la cal·ligrafia.

No sé si em podré acostumar a la desaparició de la lletra “q” en tots els casos en que no formi part dels grups “que” i “qui”. Jo ja estic avesat a escriure “quórum” i no seré capaç ni de fer servir “cuórum” ni d’italitzar-lo com a quorum. I ni parlar-ne d’usar Catar en lloc de Qatar, que pel camí es perd tot l’exotisme del mot.

El que ja no m’agrada gens és la desaparició de l’accent gràfic a mots com “fié”, “guión” o “truhán”. Al·leguen que, com que la diftongació i el hiat són qüestions molt personals, el millor és considerar-les com a paraules monosíl·labes  i, per tant, no mereixedores d’accent gràfic. No sé, jo juraria que pronuncio de forma diferent “huí” i “¡huy!” i d’aquí no em trauran. Igualment penso continuar utilitzant el diacrític amb mots com “este” i “solo”, encara que l’Academia només el consideri acceptable en cas d’ambigüitat. Prou sé que els autors d’un text som els que menys percebem les seves ambigüitats i per això prefereixo curar-me en salut.

En qualsevol cas, confio que l'incompliment d’aquestes normes no suposaran ofenses criminals greus i que la RAE em deixarà partir feliç d’aquest món col·locant els accents gràfics on sempre els havia posat (o, almenys, on el corrector del Word me'ls posava).

24 comentaris:

  1. Jo ja vaig objectar quan van decidir eliminar (o fer optatius) els accents dels pronoms interrogatius i d'alguns adverbis. I penso fer-ho amb la i grega, Qatar y quórum, també :-p

    ResponElimina
  2. Gràcies, Ferran, m'alegra saber que no estic sol. Això nostre es pot qualificar com objecció de consciència, o sóm només vells èxits de Karina?

    ResponElimina
  3. Jo hauria fet desaparèixer la LL perquè la fan sonar com si fos Y. Així també la X que, a la pràctica, és una S. La doble C igualment ja que diuen Acidente.
    El sólo sense accent em molesta. Quant a gión, truhán etc. penso exactament el mateix que tu, Allauet.
    Hi ha molt més debatre i és molt interessant però de moment ho deixaré aquí.

    ResponElimina
  4. Glòria (no em diguis Allauet, que et diré Glorieta; tu veuràs si t'agrada), ni la "ll", ni la "x", ni la doble "c" són tan complicades: tot és qüestió d'una mica d'esforç i d'amor a la llengua (no facis cas dels aficionats). A qualsevol llengua, que totes són molt dignes d'estima.

    ResponElimina
  5. M'agradaria participar d'un tertúlia de filòlegs de cafè, però ni per a això serveixo. L'ortografia és una mica com les matemàtiques, una ciència exacte, i ara em fa gràcia aquesta discussió inexacte.
    Però en fi, si no serveixo com a filòleg com a mínim si com a cambrer de cafè. Així doncs, mentre discutiu, com el voleu: sol, amb llet -descremada, calenta, natural...- amb sucre o sacarina...

    ResponElimina
  6. L'ortografia és arbitrària i es podria simplificar molt, en castellà, en català i m'imagino que en tots els altres idiomes . Els accents em semblen innecessaris actualment. Però certament 'la tradició' és força immobilista i els acadèmics -o els senyors de l'IEC- conservadors, el mateix que el comú de la gent, que vol veure-ho tot sempre igual. Canviar alguna cosa en aquest tema és com voler moure un dinosaure congelat a mà.

    ResponElimina
  7. Sobre aquestes qüestions, i d'altres afins, us recomano vivament el bloc Addenda et Corrigenda. A banda de l'actualitat de la nova reforma és molt interessant per entendre el nacionalisme lingüístic estatal.

    ResponElimina
  8. Ves amb compte amb la RAE no comenci a fer com l'SGAE, sobretot si incompleixes les seves normes. D'acord, d'acord, ja prenc la comanda que em porta el Galderich i callo ;)

    ResponElimina
  9. Galde, l’ortografia no és cap ciència exacta, si no, no seríem aquí fent tertúlia amb olor de cafè.

    ResponElimina
  10. Júlia, que n’ets de radical! A mi els accents gràfics sempre m’han semblat molt bé, perquè permeten llegir correctament fins i tot les paraules desconegudes.

    ResponElimina
  11. Ostres, Puigmalet, o sigui que tot es tracta de màrqueting viral per vendre els seus productes? Doncs mira, no els penso comprar les 10 properes edicions del seu diccionari.

    ResponElimina
  12. Clídice, apart de rimar no crec que tinguin gaire a veure. Llegia avui que, si la reforma no arrela, la tiraran enrere a la propera edició de la gramàtica. I tan amics.

    ResponElimina
  13. Jo m'apunto a l'objecció selectiva: diacrítics, "y griega" (horrible "ye, ho sento), Qatar, etc...

    Què s'han pensat!!!

    ResponElimina
  14. Doncs a mi "ye" m'agrada, fins i tot proposaria canviar el nom de les lletres de la següent manera: a, be, ce, de, e, fe, ge, he, i, je, ke, le...

    ResponElimina
  15. Jo em pensava que la "ch" (que en un rapte de valencianitat li diuen che) i la "ll" feia temps que criaven malves. Em passaré pel forro les normes noves, que ja no tinc edat per a segons què.
    Pregunta per als que en sabeu més: la reforma ortogràfica alemanya, que tant merder va portar, era així de cutre o tenia més substància?
    (per a mi un trifàsic, gràcies)

    ResponElimina
  16. Santi, jo amb la llengua alemanya fa temps que tinc un tracte mínim o sigui que no sé i no contesto.

    ResponElimina
  17. Avui en Màrius Serra parla d'aquest tema (i del magnífic bloc Addenda et Corrigenda) a La Vanguardia. Aquí es pot trobar el seu article. Retrata a la perfecció els acadèmics.

    ResponElimina
  18. Puig, molt bo l'article d'en Màrius. Ja veig que això del yeyé no és gens original.

    ResponElimina
  19. Jo introduiria la ela geminada, en paraules com ara "atlétic de Madrid" (al·leti de Madrí, oralment). I les e obertes a final de paraula, com a l'exemple "estos son murcianos" (oralment eetoo son murcianoo).

    ResponElimina
  20. Ha, ha, P., això sembla propi més aviat de la Real Academia Manchega.

    ResponElimina
  21. Ja em costa prou fer classes de castellà a primària, explicant que la "i" s'ecriu "y griega", que ara em faran dir "yé". Això serà motiu de befa entre els alumnes... Com si ho veiés.

    ResponElimina
  22. Home, Lluís, si de tant en tant vas dient "ye" quedaràs molt enrotllat.

    ResponElimina
  23. Tot plegat m'ha recordat la canço de l'aserejé... perdoneu però algú ho havia de dir.

    ResponElimina
  24. Marta, si algú ho havia de dir, val més no privar-se d'aquests impulsos...

    ResponElimina