dijous, 4 de novembre de 2010

Mil

Imatge d'antonio vista a flickr

Amigues, amics, seré breu. Si Blogger no m’enganya, aquest és el meu apunt número 1.000 en poc més de dos anys (sense comptar els del meu bloc paral·lel i tonto). Com que aquest esforç estakhanovista, un cop desaparegut el camarada Stalin, ningú no me’l premiarà, em faig jo mateix un exercici d’autohomenatge, em petonejo les galtes i m’atorgo per unanimitat relativa la Cruz Laureada de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres de la Sopa. Acabades aquestes engavanyadores cerimònies, apagats els focus, desconnectats els micròfons i amb les nenes que m’han donat la toia enviades a dormir, m’enfronto al futur amb furiós optimisme i també (confessem-ho) amb angoixada incertesa. He dit.

44 comentaris:

  1. T'has deixat la Medalla dels Falcons Mil·lenaris, que també te l'has guanyat. Em sembla que quan arribes a 2000 blogger t'envia una caixa de sugus a casa. Ja tens motivació per continuar.

    ResponSuprimeix
  2. Ferran, només mil? Siguem realistes, demanem el possible.

    ResponSuprimeix
  3. Salvador, no em queda pit per tantes medalles. Els Sugus els enviaré tots a la Matilde, prefereixo el bull.

    ResponSuprimeix
  4. Tenint en compte que jo no en porto gaire més que tu i fa set anys que hi estic, em sembla que mil més seran un joc de criatures, per tu ;-)

    ResponSuprimeix
  5. 1000 posts i ni un dedicat a la Tori ni als Motörhead que jo sàpiga, vergonya t'hauria de donar... Tanta òpera, tanta òpera... Bé..., felicitats.

    ResponSuprimeix
  6. Ferran, tu sí que ets una criatura!

    ResponSuprimeix
  7. Òscar, el post de la Tori te'l dec, ho tinc molt present, el de Motörhead ni el somiis, que no sé de què va aquesta gent.

    ResponSuprimeix
  8. 1000??????????????????????????
    Im pressionant!
    Que puguis aguantar aquest ritme tant com el cos resisteixi per gaudi dels teus lectors!

    Moltes felicitats, això sí que són aniversaris mantinguts amb qualitat!

    ResponSuprimeix
  9. Doncs mira que trobo que un post teu sobre en Lemmy no tindria preu. Sou dues personalitats antagòniques, però ambdues força interessants.

    ResponSuprimeix
  10. Galde, penso aguantar perfectament, sempre que m'acompanyis.

    ResponSuprimeix
  11. Òscar, de moment penso mantenir els interessos separats.

    ResponSuprimeix
  12. Allau,
    Jo encara no n'he fet 100.
    Enhorabona i que duri l'energia!

    ResponSuprimeix
  13. Per molts anys! No és per quedar, però aquest és dels blogs que segueixo amb més regularitat. Sempre hi ha alguna cosa interessant! Salut!

    ResponSuprimeix
  14. Home, després de 1000 alguna cosa interessant deu haver-hi... :P

    Sincerament, l'enhorabona. Fer un escrit al bloc cada dia no és gran cosa, potser. Però fer-los com els fas tu està a l'abast de ben pocs.

    ResponSuprimeix
  15. Caxis! m'ha tornat a guanyar! :D

    Moltíssimes felicitats king dels blogaires i que no t'angoixin els propers 1.000 ;P

    ResponSuprimeix
  16. oooohhh, mil!!
    per ací el govern (o el que en queda) estan pensant donar-te el títol de Cavaliere del Lavoro...

    ets un crack, allauet :p

    ResponSuprimeix
  17. Enhorabona! ...i no sé si donar-te les gràcies per tanta activitat perquè em fa molta, molta enveja.

    Salutacions cordials.

    ResponSuprimeix
  18. 1000 en dos anys, és impressionant! Endavant fins que vulguis, doncs!

    ResponSuprimeix
  19. El teu bloc tonto -alegre, generós i juganer- té una paciència de sant. Si n'ha de ser de bona persona, el teu bloc tonto, que va fent, immune als atacs de gelosia. En fi, que l'havia de vindicar, pobret meu.

    Nulla die sine Allau!!

    [de quants sugus estem parlant?]

    ResponSuprimeix
  20. Doncs que aquest pedaleig blogaire camine amb la fluïdesa i resistència d'una Brevet de 2000. Enhorabona.

    ResponSuprimeix
  21. Cony, no trobo cap ressenya a la premsa. La Vanguardia ja no és el que era...
    M000ltes felicitats!

    ResponSuprimeix
  22. Jo fa poc que et segueixo... em sap greu haver-me perdut els primers 1.000, però no em perdré els propers n!

    ResponSuprimeix
  23. Felicitats!, 1000 no és per fer broma. Esperem els propers 1000 més. Faltaria!

    ResponSuprimeix
  24. Tenim una autèntica devoció pel sistema decimal, oi? De vegades em pregunto perquè ens passa això.

    ResponSuprimeix
  25. 1000 apunts... Bah! Bah! Quin mèrit té això?
    El que sí té tot el mèrit del món és que, de tant en tant, pensi: Calla, no va parlar-ne d'això, l'Allau? I busqui aquell escrit de qui sap quan per a rellegir-lo.
    Per a celebrar el teu aniversari he corregut a buscar el fons de la pila que has anat aixecant. Al pròleg (una mica aixafadet pel pes que ha de suportar) he pogut llegir-hi: "sóc incapaç de vendre'm". Ara, 1000 apunts més tard, no cal que ho facis tu, complaguts ja ho fem nosaltres.

    ResponSuprimeix
  26. dimarts 14 d’octubre de 2008
    Pròleg
    "D'entrada, millor no fer-se grans propòsits, així m'evito la vergonya de no complir-los."


    Home, doncs déu n'hi do...

    ResponSuprimeix
  27. Gràcies a tots (Glòria, David, Puigmalet, Francesc, Clídice, Maria, Llibreter, Marta, Matilde, Vicicle, Santi, Tirantlobloc, Eulàlia, Lluís, Girbén, Brian i Espai) pels ànims i per la lectura.

    ResponSuprimeix
  28. Lluís, no és devoció, és simplement el nostre sistema. Si fóssim ordinadors, comptaríem en binari i celebraríem potser el post número 1024.

    ResponSuprimeix
  29. Maria, ho dubto, que no sóc ni jove ni fèmina.

    ResponSuprimeix
  30. Matilde, gràcies de part del bloc tonto.

    ResponSuprimeix
  31. Caldrà que li diga felicitats? I mil més i tot això! I ja que estem li pega una besà de la meua part al que té per ahi pel costat (uno amb ulleres).

    ResponSuprimeix
  32. Felicitats pels blogs (aquest i el paral·lel i "tonto"), pels mil posts i per la constància, la creativitat, la productivitat...

    ResponSuprimeix
  33. Sapigueu que no ha deixat de fumar (a 5-10 cigarros per post, feu números). Felicitats, Allauet!.

    ResponSuprimeix
  34. Enhorabona! És admirable la teua creativitat.

    ResponSuprimeix
  35. Gràcies Comtessa, estretdebering, Josep i Titus!

    Comtessa, ja he besat al de les ulleres.

    ResponSuprimeix
  36. Som aquí. Et llegim. Amb l'optimisme i amb la incertesa. No et sembla intens? No sóc bona deixant comentaris, ho sé... i em sap greu! Però és la meva manera de dir: gràcies! En vull més. Uf... I jo també li envio un petó al Josep!

    ResponSuprimeix
  37. Gràcies a tu, Marta! (I el petó degudament transmès).

    ResponSuprimeix
  38. Endavant, Allau, que no pari la festa!

    ResponSuprimeix
  39. Gràcies, Pere, procuraré que sigui així.

    ResponSuprimeix