dimarts, 3 de maig del 2011

Batalla de reines (1 de 2)


Com de tant en tant s’ha vist en aquesta pàgina, no hi ha tipografia innocent. Bé, hi ha la Comic Sans, que és pot considerar culpable, de tan “innocent” com és, però prefereixo no tornar a insistir en aquest pallasso tonto tipogràfic. Em referia més aviat a escàndols sagnants com el que s’ha arribat a conèixer com el “verdanagate” d’IKEA.

Volia parlar avui d’un contenciós amb més solera, en el qual segurament hi estem tots implicats, encara que sigui de forma inconscient com a consumidors. Parlo del perdurable enfrontament entre l’Helvetica i l’Arial que, sota la seva trivial aparença d’un mer xoc de gustos, revela algunes de les subtileses del disseny lletrístic que no són evidents a primera vista. Però abans, com sempre, caldrà fer una mica d’història.

Corria l’any 1957 quan Max Miedinger amb la col·laboració d’Eduard Hoffmann dissenyaren per la suïssa Foneria Haas un nou tipus de lletra a partir de la reputada Akzidenz Grotesk de 1898, la qual batejaren com Neue Haas Grotesk. L’any 1960 la companyia Stempel d’Alemanya, que era la casa mare de Haas, buscà un nom més comercial amb la intenció de vendre el nou tipus al mercat internacional i proposà rebatejar-la com Helvetia. Eduard Hoffmann, que opinava que una lletra no podia anomenar-se com un país, va optar per dir-li Helvetica (o sigui “suïssa” en la llengua dels antics romans).

L’apel·latiu no era tan arbitrari com podria semblar: la tipografia Helvetica coincidia en els seus objectius amb moltes de les virtuts arquetípiques de la Confederació Helvètica de Nacions. Polida, equilibrada, eficient i sobretot neutral. La neutralitat en tipografia implica una absència de connotacions que permet la seva utilització en qualsevol ocasió, tant en transports públics com en rètols ministerials, tant en textos de catàleg com en logos empresarials. La Helvetica té la rara virtut de ser transparent per qui la llegeix amb ull inexpert: la podràs veure mil vegades i no l’associaràs amb cap repetició.

No cal dir que va triomfar instantàniament i que d’un dia a l’altre esdevingué un mite. Durant els anys 60 i 70 del segle passat arrasà per golejada. Per no parlar dels infinits dissenys ignorats per la seva menor difusió, caldrà citar els logos internacionalment reconeguts de Lufthansa, Panasonic, Kawasaki, Motorola, Orange i Microsoft (sí, Microsoft), tots ells escrits en diverses formes d’Helvetica. Durant aquells anys la consigna entre els dissenyadors era: si tens dubtes, utilitza Helvetica.

A la llarga, qualsevol èxit fulgurant comporta un reflux. Durant els anys 80, quan qualsevol novetat es podia adquirir amb diners, l’Helvetica esdevingué el símbol de la lletra amb poques ambicions (o poca imaginació). Però passaren els 80 i també els 90, i l’Helvetica, tan ben parida ella, no mostra cap intenció d’extingir-se davant de competidors més febles. Fins i tot es jacta d’estar ben posicionada a qualsevol competició tipogràfica del segle XXI. O sigui que, a hores d’ara, l’Helvetica és considerada com un clàssic indiscutible.

29 comentaris:

  1. Esperarem el cop de puny de l'Arial com si d'un segon assalt es tractés... Una mica de violència anirà bé per animar al catosfera...

    ResponElimina
  2. Galde, sóc de punys d'acer en guants de seda.

    ResponElimina
  3. Helvetica i Helvetia són sinònimes en la llengua dels antics romans. O no he sabut entendre't?
    La crònica és interessant. Jo tendeixo a l'arial.

    ResponElimina
  4. Glòria, jo diria que hi ha la diferència entre l'adjectiu i el substantiu, però no em facis cas, que jo sóc de ciències. I si tendeixes a l'Arial és perquè Bill Gates t'ha fet així (igual que la Jeanette era rebelde, porque el mundo la hizo así).

    ResponElimina
  5. L'helvetica és també la tipografia de la Generalitat de Catalunya. Ves per on.

    I l'Arial és la l'helvetica versió microsoft per estalviar-se royalties,

    Jo em quedo amb l'Akzidenz Grotesk...

    ResponElimina
  6. Eulàlia, potser és grotesc tot plegat.

    ResponElimina
  7. Allau, la distinció que fas s'ha de tenir en compte però jo he consultat el meu vell i fiable VOX i és el que t'he dit.
    Arial perquè em recorda Ariel.

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. És neutra, rotunda i perfecta.

    Però jo m'he de conformar comprant al Zara, que copia la mar de bé.

    ResponElimina
  10. M'agrada la Trebuchet, fins el nom em va gràcia.

    ResponElimina
  11. Tot i que l'origen de la parauleta resulta una mica inquietant...

    ResponElimina
  12. El majordom! ha estat el majordom! ja ho veuràs :D Ai, aquests "tipus".

    ResponElimina
  13. Veig que era veritat de la bona: t'havia llegit el pensament, menjalletres!!
    Uala, tinc un poder.

    [Jo ara tiro en Verdana]

    ResponElimina
  14. Ara m'has fet memòria dels temps del Letraset.

    ResponElimina
  15. Arial es la primera de la llista, i als que no mirem gaire, ja ens va bé. Vist el que dieu, potser els llests de Microsoft ja van triar-la (o batejar-la així, que no sé) per això. Per cert: ¿en que estic escrivint, apart de en Català-Word ?

    ResponElimina
  16. Kalamar, ves a saber en què escriu Zara, però crec recordar que són lletres amb serif de tota una altra família.

    ResponElimina
  17. “Trabuquet”! No ho sabia, Júlia, i m’ha fet gràcia.

    ResponElimina
  18. Que no, Clídice, que aquí encara no hi ha hagut crim.

    ResponElimina
  19. Jo crec, Matilde, que et va fallar la programació de Sant Jordi perquè estava “escrit”.

    ResponElimina
  20. Ai, Vicicle, el Letraset va desaparèixer tan de pressa com havia arribat.

    ResponElimina
  21. José Luis, potser ho van fer expressament. De totes maneres durant molt de temps, si no n’escollies cap, per defecte s’utilitzava l’Arial.

    ResponElimina
  22. Em fascinen les dissertacions sobre la tipografia. M'obliguen a fixar-me en coses que se'm passen per alt.

    Només sé que odio la comic sans i que el meu bloc n'és un espai lliure!

    ResponElimina
  23. A mi també, Tirant,demà t'obligaré a fixar-t'hi.

    ResponElimina
  24. Helvetica = apple
    Arial = windows
    Verdana = internet
    Molt interesant el teu apunt, espero el de demà

    ResponElimina
  25. Arial, potser simplifiques una mica, que les lletres (sobretot l'Helvetica) també tenen vida lluny dels ordinadors.

    ResponElimina
  26. Interessantíssim, volem més capítols. El disseny de tipografia és un art molt desconegut, massa, i en canvi ens influeix tant. Chapeu pel post!

    ResponElimina
  27. no m'explicat bé: volia dir que l'Arial és a l'Helvètica com Zara és a Prada, per ex. ( les dues firmes de roba amb romanes, clar) Còpies resultones a bon preu.
    I torno: l'helvètica és perfecta. Altres meravelles suïsses: disseny dels bitllets de francs. http://yolytesoro.wordpress.com/2008/05/07/billetes-del-mundo/

    ResponElimina
  28. #M# jo no hi entenc gens, però em fascina igualment. De moment hi haurà capítol demà.

    ResponElimina
  29. Disculpa, Kalamar, has estat massa subtil :) Molt bonics els bitllets, pels colors semblen més aviat brasilers.

    ResponElimina