dijous, 14 de juliol de 2011

El perquè de tot plegat

En assabentar-me que una colla d’il·luminats s’havia molestat a escriure un còmic sobre la recerca del fonament lògic de les matemàtiques, vaig dir-me que una raresa tal no me la podia perdre. Finalment acaba de caure’m a les mans aquest “Logicomix, una busca épica de la verdad” (sins entido, 2011), un títol intimidant per a una obra que m’ha semblat apassionant. Al seu darrera hi ha un equip grec, descendent per tant de l’excels Euclides, que fa tres o quatre anys s’hi posà a la feina. El guionista principal, Apostolos Doxiadis, és autor de “L’oncle Petros i la conjectura de Goldblach”, un best-seller de ficció matemàtica, també molt recomanable. Els seus acompanyants en el viatge són l’expert en computació Christos H. Papadimitrou, el dibuixant Alecos Papadatos i la francesa Annie di Donna, que hi afegeix el color.

Fins i tot per a algú a qui, com jo, lògica i matemàtiques fascinen, la temàtica de “Logicomix” és espessa i extremadament teòrica; per això, el fet que l’obra resultant sigui tan entretinguda i font de tantes reflexions, que es ramifiquen més enllà de la ciència per abastar també relat d’aventures, Bildungsroman, dilemes morals i observacions sobre la condició humana, demostra la intel·ligència narrativa que hi ha darrera del projecte.
El guió compta, com a personatge conductor, amb el filòsof Bertrand Russell i no costa gaire entendre el perquè. Tres dies després de la invasió nazi de Polònia, un quatre de setembre de 1939, el Regne Unit declara la guerra amb Alemanya i Russell es disposa a fer una conferència a una universitat americana sota el títol de “El paper de la lògica en els afers humans”. Russell havia estat un pacifista, objector de consciència condemnat a presó durant la Primera Guerra Mundial. Enmig de l’audiència hi ha pacifistes que defensen la no participació dels americans en aquesta Segona Guerra Mundial, però també hi ha partidaris de la intervenció cauteritzadora contra la hidra nazi. Quina serà la resposta de l’oracle Russell?

Abans de revelar-la, el filòsof fa un repàs a la seva vida i ens detalla la seva llarga recerca d’uns fonaments axiomàtics sobre els que bastir l’aritmètica, base de les matemàtiques, potser com una forma de trobar certeses enmig d’un món que trontolla. L’empresa es mostra esquerpa però plena d’encontres amb personatges interessants i bastant bojos. Perquè malgrat el que diu el tòpic, no hi ha gaires matemàtics bojos, però sí que hi ha molts bojos en el terreny de la lògica, i una de les preguntes que es fa el llibre és si són bojos per culpa de la lògica o bé ha estat la bogeria la que els ha fet inclinar per la lògica.

En el relat de la vida de Russell abunden els diàlegs teòrics amb gent com Frege, Wittgenstein, Hilbert o Gödel; però també hi ha comportaments excèntrics, guerres, assassinats, teatre, relacions adúlteres i humor, de manera que el llibre de més de 300 pàgines es llegeix en un sospir. Hi ajuden els continus canvis d’escenari i l’atractiu disseny dels dibuixos de Papadatos i Di Donna.
A més, per donar més varietat i profunditat a la narració, “Logicomix” és també un “poioumenon” (deixeu-me lluir una paraula que acabo d’aprendre), és a dir una ficció que relata el procés de la seva pròpia elaboració. Així, intercalada a la gesta de Russell, els quatre autors del còmic apareixen al seu estudi o als carrers de la moderna Atenes discutint la millor manera d’enfocar la història que volen narrar o desenvolupant des d’un punt de vista personal aquells passatges que pel lector poden ser més  difícils de digerir.

Malgrat que “Logicomix” es pren algunes llicències històriques (confessades pels seus autors) per tal d’arrodonir la trama, la seva base teòrica és consistent i seriosa. Un apèndix en forma de diccionari ofereix informació ampliada sobre els conceptes tractats i els personatges del drama. S’inclou també bibliografia i, a l’edició espanyola, pròleg de Fernando Savater (que no he llegit), però que suposo que atorga el seu “nihil obstat” filosòfic.

Des de la seva publicació a Grècia l’octubre del 2008 el llibre no ha rebut més que elogis i no seré jo qui se’ls escatimi. Gosaria recomanar-lo fins i tot al més advers als formalismes de la lògica, ja que al cor de “Logicomix” el que més importa són les persones i les llavors vitals que impulsen les seves idees. I trobar en un sol llibre, magníficament travats, l’Orestíada, diversos “cameos” de l’Alícia de Carroll i el metro d’Atenes… això sí que no té preu.   

16 comentaris:

  1. N'estava esperant una crítica fiable, gràcies!

    ResponElimina
  2. Jo també! La ressenya al diari feia témer un poti-poti de digestió difícil. Ara ja no hi ha excusa, ens hi haurem de capbussar.

    ResponElimina
  3. Dius bildungsroman?
    Recordo que per casa corrien les "Noves esperances per un món que canvia" del Russel. Aquest va ser un dels primers llibres "de gran" que vaig llegir.

    ResponElimina
  4. Salvador i Santi, gràcies per confiar. Recordeu que no es retornen els diners.

    ResponElimina
  5. Jordi, dic “Bildungsroman” perquè en Russell s’esplaia explicant els seus anys de formació enmig d’una peculiar família.

    ResponElimina
  6. Apa! Cap a la bossa.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  7. Llibreter, tu sí que ho tens fàcil per deixar-te caure en la temptació.

    ResponElimina
  8. Me'l vaig comprar en francès el primer cop que el vaig veure. Absolutament fantàstic.

    ResponElimina
  9. On el puc comprar, que ja faig tard? El 8 del 8 qui em va fer llegir L'oncle Petros fa anys i em sembla que li agradarà molt :)

    ResponElimina
  10. Puigmalet, curiosament (o no) la traducció al castellà ha estat la darrera en aparèixer (el març passat).

    ResponElimina
  11. Clidice, el podràs trobar a qualsevol llibreria, ves quines preguntes!

    ResponElimina
  12. Coi que no m'havia fixat si estava en algun idioma intel·ligible i em pensava que només estava en el dialecte de l'anglaterrès :(

    ResponElimina
  13. ei a mi també m'ha fet gràcia, com a en Girben, llegir el terme de Bildungsroman. En aquest apunt m'ha semblat notar-te extremadament apassionat i apassionant. I m'agrada! Quan s'acabi el temps de pensar en vacances, potser aniré a buscar aquestes tres-centes pàgines.

    ResponElimina
  14. Està en cartera.
    Es d'agrair veure com en els darrers anys el còmic està trencant barreres i ha passat a ser considerat una manera més (no goso dir llenguatge) de parlar de qualsevol cosa, fins i tot ciència. Els hem estat grans lectors de tebeos hem d'estar contents d'haver omplert les nostres vides de milers i milers de vinyetes.

    ResponElimina
  15. Marta, és que es tracta d'una història molt apassioannt malgrat la seva temàtica.

    ResponElimina
  16. Enric, hi ha tant de bo a escollir dins de la producció actual de còmics que no goso endinsa-m'hi més per por de desbordament.

    ResponElimina