dissabte, 2 de juliol de 2011

Un món de metros: l’Ossa Major





Per veure-ho millor, cliqueu s. u. p.

No, no m’he equivocat. Semblarà que em repeteixo, però no és ben bé el mateix mapa d’ahir, encara que coincideixi el seu esquelet i la idea de personalitzar les estacions. Però el que ahir era una feina d’amor avui és una obra d’art, poca conya. El seu autor és el britànic Simon Patterson (Leatherhead, 1967) i és, de fet, la seva obra més coneguda i actualment penja a la col·lecció de la Tate Britain. Es tracta d’una litografia  en edició de 500 exemplars, creada l’any 1992 amb el títol de “The Great Bear” (L’Ossa Major).

De forma similar al mapa d’ahir, cada línia té un sentit unitari, en aquest cas professions o activitats humanes (amb una excepció), encara que aplicat amb totes les llibertats possibles. Així la groga Circle Line s’ocupa dels filòsofs: Aristòtil, Descartes, Espinoza… La grisa Jubilee Line de futbolistes, la verda District Line d’exploradors, la blau fosc Piccadilly Line de sants, la morada Metropolitan Line de músics, la blau clar Victoria Line d’artistes italians, la taronja fosc Hammersmith & City de periodistes, la marró Bakerloo Line d’enginyers, la negra Northern Line d’artistes de cine, la xarxa de ferrocarril (que no té color) de comediants i el tren lleuger dels Docklands de sinòlegs.

La vermella Central Line rep el títol de Louis i efectivament pel seu extrem oriental comença per Louis I, Louis II, Sully, Louis III, Henri II, Louis IV; després hi apareixen Marat, Napoleó, el papa Lleó X i altra gent d’estat fins culminar amb George Bush pare. L’East London Line, de color groc fosc, s’ocupa dels planetes, encara que també es podria interpretar com a déus grecs.

L’ordre dels noms sembla que funciona més aviat per criteris d’associació: Angelica Huston, John Huston, Walter Huston, Walter Matthau, Jack Lemmon… I per descomptat no s’ha fet cap esforç per trobar coherència en els punts on es troben diverses línies, així Charles Darwin, que potser hauria d’entrar a la categoria dels exploradors, es troba a la confluència dels filòsofs, els periodistes, els enginyers, els músics i els futbolistes. O Gary Lineker, apart de futbolista, és artista italià i sant (!)

El títol remet a la més famosa de les constel·lacions i per tant a l’obsessió humana de trobar un ordre al caos de l’univers. Més enllà que un mapa de metro és un graf de punts connectats entre si, igual que una constel·lació, la realitat que hi ha al darrera és ben diferent. Un mapa de metro, encara que alteri les distàncies tot mantenint les relacions topològiques, presenta connexions reals, cosa que no fan les constel·lacions.

Significativament l’obra de Patterson ha merescut profunds comentaris de la crítica. Coses com: “Patterson va descobrir els somnis del modernisme dins del món dels anys 90 de la mateixa manera que va descobrir els somnis del present amagats sota l’espai modernista del mapa del metro de Harry Beck” (Pamela K. Gilbert). Personalment prefereixo la “currada” de Dorian Linskey que mostrava a l’apunt d’ahir, abans que aquesta broma de “dilettante”. Però ja se sap que, si algú es qualifica d’artista, el valor afegit es dóna per suposat. Lliçó que cuiners, perruquers i costurers fa uns quants anys que han après. 

8 comentaris:

  1. "Baby get happy, come on!". Sorry, no me la puc treure del cap... Quin malson! De veritat no l'has escoltat mai, un home de metro com tu?

    ResponElimina
  2. Crec que no, Òscar, però no m'estàs fent la millor de les publicitats.

    ResponElimina
  3. Força reeixit, diria jo. Òbviament la solució esdevé impossible en les estacions d'enllaç, sobre tot a partir de 3 línies. Des dels temps de Leonardo i els renaixentistes, és impossible trobar personatges que encaixin en tants camps. (L'Allau, potser?) :)

    ResponElimina
  4. Ja ho sabia jo que en realitat no agafes mai el metro...

    ResponElimina
  5. Ja veus, Brian, aquí en Leonardo es creua amb la línia dels actors de comèdia, un paper que a mi m'escau molt més (per comèdia, que d'actor no en sóc gens).

    ResponElimina
  6. Òscar, ja t'ho he dit, l'he agafat avui mateix i cap guiri m'ha agredit.

    ResponElimina
  7. The Great Bear? THE GREAT MORRO!

    ResponElimina