dijous, 27 de setembre del 2012

Escaton

Disseny de Chris Ayers
Escatologia: f. Part de la teologia que tracta de les coses darreres o finals de l’home o del món, com la mort, la resurrecció, el judici final (del grec ἔσχατος, últim).
Escatologia: f. Estudi dels excrements (del grec σκατός, femta).


Cada any a l’A.T.E. [Acadèmia de Tennis Enfield] potser una dotzena de nois entre potser uns dotze i uns quinze anys —nens a les fases més primerenques de la pubertat i del pensament realment capaç de fer abstraccions, quan la pròpia al·lèrgia a les limitadores realitats del present tot just comencen a emergir com un estrany tipus de nostàlgia per coses que mai no has conegut (120)—potser una dotzena d’aquests nois, la majoria mascles, es dediquen amb fanatisme a un joc inventat a l’Acadèmia anomenat Escaton. L’Escaton és el joc infantil més complicat mai conegut a l’Acadèmia. Ningú no està del tot segur sobre qui el va dur a Enfield i des d’on. Però es pot datar la seva concepció amb força facilitat a partir de la mecànica del joc mateix. La seva estructura bàsica ja estava força definida quan Michael Pemulis d’Allston a l’edat de dotze anys contribuí a fer-lo molt més irresistible. La seva elegant complexitat, combinada amb una esgarrifança que recrea el rebuig i una completa dissociació de les realitats del present, componen gran part del seu pueril atractiu. A més és irresistible d’una forma gairebé addictiva i escandalitza els adults.

Aquest any és Otis P. Lord, un jugador de tretze anys, fenomen del càlcul de Wilmington (Delaware), qui “Porta la Gorra” com a director del joc d’Escaton i estadístic reconegut, tot i que Pemulis, com encara volta per aquí i és de lluny el més gran jugador d’Escaton en tota la història de l’A.T.E., té una mena de potestat emèrita no oficial per corregir els càlculs i els mandats de Lord.

Per jugar a Escaton calen de vuit a dotze persones, amb 400 pilotes de tennis tan velles i pelades que no es puguin fer servir ni per practicar sacades, més una extensió de terreny equivalent a quatre pistes de tennis contigües, a més d’un cap destre en la recopilació de dades i la cognició fredament lògica, juntament amb un mínim de 40 megabytes de RAM disponible i una àmplia gamma d’articles de tennis. El reglament similar a un vademècum que Pemulis va fer escriure a Hal Incandenza l’Any del Super-Pollastre Perdue —amb apèndixs, mostres d’arbres de decisió c:\Rosa2\MathPak\EndStat-path i un resum de l’assaig més accessible sobre teoria aplicada de jocs que Pemulis va ser capaç de trobar— és gairebé tan llarg i interessant com l’estupefaent “El progrés del peregrí des d’aquest món fins a aquell que ha de venir” de John Bunyan, i un totxo força difícil de comprimir dins d’un ésser vivent (encara que cada any una dotzena més de nois de l’A.T.E. memoritzen la cosa amb tal profunditat fanàtica que de vegades informen que, anys més tard, n’han murmurat passatges quan es trobaven sota una lleugera anestèsia dental o cosmètica). Però si a Hal l’apuntessin amb una Luger i l’obliguessin a intentar-ho, probablement començaria explicant que cadascuna de les 400 velles pilotes de tennis de l’arsenal global del joc representa un míssil termonuclear de 5 megatones. 

120. Aquest fenomen bàsic és el que adults post-hegelians més capaços de fer abstraccions anomenen “consciència històrica”.

15 comentaris:

  1. Ostres, Allau, ho confesso... No he entès res... Vaig a veure el vídeo a veure si capto de què va el post...

    ResponElimina
  2. Ja he vist el vídeo...

    Ara vaig a llegir de nou el text...

    Ja està.

    Però això és real o és alguna pel·lícula?... Quines coses més rares...

    ResponElimina
  3. El podries haver escrit en urdú (per posar només un exemple) hi ho hagués entès igual. Sort que avui he comentat tard i veig els comentaris anteriors poerquè sinó tindria cert complexe de no entendre res de res.

    Malgrat tot, el youtube m'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, Galde, és un fragment de "La broma infinita". Descriu un joc. No té més.

      Elimina
  4. Però les coses, bromes infinites a banda, n'hi ha que fer-les amb una certa coherència, perquè per molt mascles que hi siguin els nois no em surt el compte que només una dotzena posseeixen 400 pilotes i molt menys velles i gastades. Que estan tot el dia tocant-se-les?. No, que no m'ho crec. Perquè el tennis és pa' despistar, evidentment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per un moment he pensat que havia oblidat escriure "de tennis".

      Elimina
  5. Què difícil és mantenir les regles del joc, sobretot quan el joc deixa de ser un joc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vídeo té un final suavitzat, a la novel·la és pitjor.

      Elimina
  6. estan ben sonats aquests anglesos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són americans, Pons, cosins germans.

      Elimina
    2. jo em referia als anglesos per haver inventat el criquet que també ningú entén xD

      Elimina
  7. els anglesos són molt seus en les seves coses, fins i tot els hi agrada el cricket.

    ResponElimina
  8. La cançó ja m'agradava, però no havia vist el clip abans: m'has alegrat el matí. Entre altres raons perquè tinc endarrerit un articlet sobre jocs imaginaris, seminals i laterals de diversa mena i tota pedra fa paret. (Endarrerit perquè a vegades et preguntes si hi haurà ningú que s'interessi en aquestes estranyes marginàlies. I ja veig que la resposta és sí).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alexandre, curiosament les marginàlies sempre tenen el seu públic. L'únic problema és trobar-lo.

      Elimina